Conceptes Clau: Antic Règim, Il·lustració, Imperialisme i Socialisme

La Societat Estamental de l'Antic Règim

La societat estamental estava formada per grups tancats als quals es pertanyia per circumstàncies del naixement, amb un ascens social molt difícil. Tradicionalment, hi havia tres estaments:

• Clergat: Dedicat a resar i assegurar la protecció de Déu.
• Noblesa: Dedicada a combatre i protegir la societat.
• Estat Pla (o Tercer Estat): Dedicat a produir béns.

Desigualtat Civil i Estaments Privilegiats

La característica principal d'aquesta societat era la desigualtat civil. Els estaments es dividien en:

Privilegiats (Clergat i Noblesa)

Aquests grups no havien de pagar impostos i gaudien de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.

• Clergat (1% de la població): Els seus ingressos provenien del delme i del patrimoni.
  • Alt clergat: Provenia de classes nobiliàries i vivia en el luxe.
  • Baix clergat: D'origen pagès, vivia sense luxes.
• Noblesa (2-3% de la població): Tenia moltes terres. Hi havia diferències internes: la noblesa de la cort, la de províncies i la de toga (que comprava el títol nobiliari per manca de diners).

No Privilegiats (90% de la població)

Aquest grup tenia en comú l'oposició al règim feudal i la recerca de la igualtat civil. Estava format per:

• Burgesia: El grup econòmic més dinàmic (rendista, financera, industrial i petita burgesia).
• Classes populars: Artesans, etc.
• Pagesia: Pagesos lliures, jornalers i serfs.

Crisi de l'Antic Règim i la Il·lustració

La Il·lustració: Raó i Felicitat

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar al segle XVIII. Els il·lustrats difonien la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món. Creien que la naturalesa era font de justícia i bondat, i que l'ésser humà naixia per ser feliç.

Crítica a l'Absolutisme i Configuració del Liberalisme

Els il·lustrats van criticar l'Antic Règim i van proposar un nou model d'organització política i social. Van criticar l'absolutisme i van configurar les bases del liberalisme:

• Montesquieu: Propugnà la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Rousseau: Va defensar la necessitat d'un contracte social i va formular el principi de la sobirania nacional.
• Voltaire: Es proclamà defensor de la llibertat de consciència.

També van sorgir els fisiòcrates, que defensaven que la principal font de riquesa d'un país era l'agricultura, i no pas els metalls preciosos.

El Despotisme Il·lustrat

Alguns sobirans van pretendre unir l'autoritat reial amb les idees de la Il·lustració, sota el lema: «Tot per al poble, però sense el poble». Van aparèixer monarques il·lustrats com Carles III. Tots ells van promoure programes de desenvolupament agrícola i industrial i van facilitar la llibertat de comerç, encara que el moviment va fracassar en les seves reformes més profundes.

La Revolució Agrícola

Una sèrie de transformacions agrícoles van fer possible l'augment de la producció d'aliments i van permetre el creixement demogràfic. Aquestes transformacions es basaven en tres innovacions principals:

• Canvis en el sistema de conreu.
• Introducció de màquines noves.
• Nova estructura de la propietat.

Innovacions Clau i el Sistema Norfolk

El Sistema Norfolk va combinar cereals amb farratgeres i va suprimir el guaret. La introducció de nous mètodes de sembrat, noves eines, conreus i fertilitzants van ajudar a augmentar la producció. El tancament de terres comunals va provocar la seva privatització. La pujada del preu dels cereals va fer que els grans propietaris se les quedessin, la qual cosa va provocar una millora dels sistemes de conreu, però va perjudicar els petits propietaris i pagesos, que van haver de vendre les seves propietats i convertir-se en jornalers.

Impacte Demogràfic

Com que la producció d'aliments va millorar a causa dels canvis, la fam va desaparèixer i, per tant, es va produir un major creixement demogràfic, una menor mortalitat i un augment de l'esperança de vida.

Causes de l'Imperialisme (1873-1890)

La Crisi de Sobreproducció

Entre 1873 i 1890 es va desenvolupar a Europa una crisi agrària i econòmica. L'arribada de blat d'altres continents va reduir els preus interiors del cereal. En poc temps, hi va haver una crisi de sobreproducció: les reserves de productes es van acumular, els preus van baixar i, com que no hi havia prou beneficis, moltes indústries van tancar. Això va obligar a renovar les estructures per sortir de la crisi.

Factors Econòmics

Els europeus van buscar nous espais econòmics amb els objectius següents:

• Establir mercats per explotar la producció industrial.
• Aconseguir matèries primeres i energètiques (abundants i barates).
• Utilitzar mà d'obra barata.

Factors Polítics, Demogràfics i Ideològics

L'expansió de les potències industrials va ser provocada pel desig d'augmentar el poder polític. Les colònies es consideraven essencials per augmentar el poder militar. L'«explosió blanca» (creixement demogràfic) va generar un flux migratori cap a les colònies.

Amb interès científic, es van construir societats científiques que van organitzar expedicions a Àfrica i Àsia. També es creia en la superioritat de la raça blanca i en l'exaltació nacional, amb la voluntat de difondre la cultura i la religió europea per tot el món.

Les Grans Ideologies Obreres del Segle XIX

El Marxisme o Socialisme Científic

Karl Marx va elaborar el socialisme científic juntament amb Friedrich Engels. La teoria marxista es va elaborar a partir de l'anàlisi de la realitat política i social, l'estudi del capitalisme i la pràctica política de Marx. El marxisme tenia tres grans eixos:

1. L'anàlisi del passat: A través de la lluita de classes (la contradicció entre opressors i oprimits com a motor del desenvolupament històric).
2. Crítica del present: Marx va explicar a l'obra El Capital que el treball de l'obrer genera un benefici superior al salari que rep (la plusvàlua). El capitalista reinverteix una part per millorar els mitjans de producció i es queda la resta.
3. Projecte de futur: Si els treballadors prenguessin el poder polític, s'arribaria a la societat comunista. Això s'aconseguiria mitjançant la dictadura del proletariat, on no existirien les classes i hi hauria una societat igualitària.

L'Anarquisme: Absència d'Autoritat

L'anarquisme critica la societat capitalista i proposa un model alternatiu basat en l'absència d'autoritat.

• Proudhon (primer referent de l'anarquisme) considerava que la propietat era un robatori i defensava el treball autònom i el cooperativisme.
• L'objectiu de Bakunin era destruir l'Estat i crear una societat igualitària a partir de la lliure associació de les comunes.

Les pràctiques de l'anarquisme incloïen diverses formes d'acció directa.