Conceptes Clau sobre Aigües Residuals, Clavegueram i Obra Civil

1. Una aigua servida és qualsevol tipus d’aigua que està afectada negativament.

2. Les aigües residuals industrials exclouen les aigües provinents dels habitatges.

3. Les aigües residuals urbanes són una mescla entre aigües residuals domèstiques amb aigües industrials o pluvials.

4. Totes les aigües residuals haurien d’estar tractades en EDARs.

5. Les aigües grises contenen contaminants orgànics, inorgànics i microorganismes.

6. Els objectius d’una xarxa de clavegueram són: reduir els riscos per a la salut humana, evitar inundacions i disminuir l’impacte sobre el medi receptor.

7. La pendent d’una xarxa de clavegueram ha de garantir una velocitat mínima de 0,5 m/s.

8. Un emplaçament intermedi d’una estació elevadora és un únic punt de bombament pel tram central de la xarxa.

9. Un col·lector de la xarxa de sanejament està caracteritzat per conduir un fluid en làmina lliure.

10. Els tubs de formigó suporten bé el pas del temps.

11. Els tubs no han de permetre ni infiltracions ni exfiltracions.

12. Els tubs de formigó són tubs encadellats (machiembrats).

13. Els diàmetres dels tubs sempre han de ser creixents en la direcció de transport de l’aigua.

14. El baix gradient de temperatura, la manca d’exposició atmosfèrica i la poca agressió química fa que el formigó es consideri un material amb llarga vida d’utilització.

15. L’estructura radial d’acer en una canonada de formigó pot estar formada per tres perfils diferents.

16. Els tubs de formigó es poden classificar segons el seu muntatge en cilíndrics o de campana.

17. Els tubs de formigó es poden classificar segons la seva forma en circulars i ovoides.

18. Tant la càrrega de ruptura com la càrrega de fissuració es mesuren amb la mateixa unitat, KN/m².

19. Les galeries de secció són col·lectors que permeten el pas de grans quantitats d’aigua.

20. Les galeries estan caracteritzades perquè poden ser transitables.

21. La diferència entre un pou i una arqueta de registre és que el primer és visitable i el segon no.

22. Els pous de neteja permeten l’entrada de toveres per facilitar la neteja de la instal·lació.

23. Les arquetes poden estar fabricades en PVC-U, de PE, de PRFV o de formigó in situ.

24. Les tapes de pous es classifiquen en funció d’on poden estar col·locades i poden ser B125, C250 o D400.

25. L’albanyal és el tram de canonada que uneix l’arqueta d’arrancada i la xarxa de clavegueram.

26. Un sobreeixidor (aliviadero) té la funció de derivar l’excés d’aigua a un altre medi receptor quan aquest està saturat pel cabal d’aigua.

27. Les aigües d’escorrentia anomenades first flush estan caracteritzades per tenir un gran índex de contaminació.

28. Un dipòsit de retenció té l’objectiu d’acumular una quantitat d’aigua per minimitzar les crescudes de cabal i entregar-la de manera retardada.

29. Els dos mètodes de dimensionat de dipòsits de retenció estan basats en que una pluja crítica no provoqui un vessament.

30. Els pous de gruixos en una estació de bombament d’aigua bruta permeten la sedimentació dels sòlids i materials voluminosos.

31. L’objectiu dels embornals i reixes de captació són el mateix, però el mètode de funcionament és diferent.

32. L’objectiu dels embornals i reixes de captació són el mateix, però el mètode de funcionament és diferent.

33. La connexió dels embornals a la xarxa de clavegueram pot ser en sèrie amb l’objectiu de minimitzar el nombre de connexions.

34. Des del punt de vista d’eficiència de la captació, és preferible l’ús d'embornals davant de l’ús de reixes.

35. Una obra civil es pot classificar com pública o privada.

36. La maquinària molt pesada requereix de personal qualificat.

37. Una màquina es considera maquinària pesada quan és capaç de moure una gran quantitat de volum o elevar una gran quantitat de pes.

38. Una màquina es pot desplaçar per erugues o rodes.

39. Una excavadora es classifica segons la longitud que és capaç d’excavar i del pes màxim que pot aixecar amb la cullera.

40. Una grua és una màquina d’elevació de càrregues.

41. Un buldòzer també permet anivellar el terreny.

42. Les dragalines són òptimes quan els terrenys són inundables.

43. Les rasadores poden ser de cadena o de roda.

44. No totes les rasadores permeten el muntatge d’instal·lacions de manera simultània.

45. L’scraper permet carregar el material al mateix temps que fa un tall superficial.

46. La motoanivelladora requereix d’una altra maquinària que porti la sorra per a l’anivellació.

47. Una pavimentadora o una asfaltadora és el mateix.

48. La piconadora compacta el material pel seu propi pes.

49. Una màquina semipesada és com una màquina pesada però de mesures reduïdes o compacta.

50. L’avantatge d’una maquinària semipesada és l’accessibilitat que té.

51. El martell mecànic trenca el paviment per l’acció repetida de la seva punta.

52. Una compactadora pot ser de “pison” compactador o de plaques vibratòries.

53. Un camió que fa menys de 16,5 metres de longitud i menys de 2,55 metres d’amplada, pot estar considerat especial per la mercaderia que transporta.

54. Un camió considerat transport especial ha d’anar acompanyat d’un vehicle pilot senyalitzant la circulació d’aquest tipus de vehicles.

55. Un camió rígid està comprès entre els 5 i 12 metres.

56. En un camió rígid, l’estructura suporta la cabina i el remolc.

57. Un camió articulat pot superar els 16,5 metres i no considerar-se transport especial.

58. Els remolcs poden ser de caixa tancada, caixa oberta o tancada amb lona.

59. El tractel és un equip de tensió que permet aixecar pesos.

60. Un tractel pot funcionar en horitzontal o en vertical.

61. El troxler emet un senyal que recull un detector situat a la superfície i que és proporcional a la densitat i humitat del sòl que s'està avaluant.

62. El troxler es passa en l’assaig de compactació Proctor.

63. Per l’ús del troxler es requereix de personal amb una llicència específica.

64. Les preguntes que s’haurien de resoldre en la fase de planificació haurien de donar resposta a: l’objectiu, abast, cost, risc i personal/material destinat.

65. En la fase de tancament d’un projecte, cal realitzar un anàlisi retrospectiu.

66. L’excavació al llarg d’un procés d’execució dependrà de si el terreny és dur o tou.

67. Un georadar et permet identificar els diferents tipus de serveis que hi ha en el subsòl.

68. En la fase de planificació també cal contemplar la tramitació de permisos i llicències d’obres.

69. El Pla de Seguretat i Salut i el Pla de Gestió de Residus s’executen de manera paral·lela a la fase d’execució.

70. Una forma de conèixer el terreny és mitjançant les bases de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

71. En la fase de preparació del terreny pot implicar un desbrossament de zones vegetals, treballs topogràfics i replantejaments planimètrics.

72. En la fase de preparació de terrenys, cal realitzar una delimitació de la ubicació de maquinària i una delimitació dels espais per l’aplec de materials.

73. En la fase de preparació de terrenys, cal realitzar una delimitació de la ubicació de material complementari com vestuaris, equips de generació de corrent/transformadors, etc.

74. En la fase de preparació de terrenys, cal realitzar una preparació de camins auxiliars i vies d’accés a persones que se’ls dificulta el pas.

75. El replanteig és una fase de preparació del terreny que serveix per verificar la compatibilitat del projecte planificat amb la seva execució.

76. El replanteig consisteix en traslladar al terreny tota la informació del projecte.

77. En la senyalització per modificacions de terreny cal tenir en compte el pas de vehicles rodats.

78. En funció de la cohesió del terreny i de la profunditat de les rases, es poden definir diferents formes de realitzar apuntalaments.

79. Un apuntalament de tipus lleuger es pot fer amb taulons verticals i horitzontals.

80. Quan el terreny té prou consistència és possible realitzar talussos sense apuntalaments.

81. Una berma és un conjunt de talussos col·locats de forma seqüencial i a diferents profunditats.

82. El mètode bursting és utilitzat en xarxa d’aigua potable.

83. El mètode relining és utilitzat en xarxa d’aigua residual.

84. Els mètodes bursting i relining permeten realitzar canvis a materials que tenen un coeficient de fricció menor amb l’aigua.

85. En el mètode hinca, és necessari dos pous de treball.

86. Per tal que els col·lectors o les canonades no rebin esforços de deformació, queden recolzats sobre llits.

87. La preparació d’una base es pot classificar segons siguin: rases, terraplens o rasa terraplenada.

88. En funció de l’estabilitat del terreny, els llits poden ser de formigó, de sorra granular o grava.

89. Els llits de les canonades poden ser igual al diàmetre de la canonada o igual a la profunditat de la rasa.

90. Podem trobar tres tipus d’unió de canonades: embridat, soldat o encadellat (machiembrat).

91. Les proves de qualitat que es realitzen per validar un nou tram de la xarxa estan relacionades amb la pressió de treball i la seva estanquitat.

92. La reposició final ha de ser amb una superfície de formigó i un aglomerat asfàltic o amb vorera.

93. La certificació total és un procediment que indica que s’ha finalitzat l’obra.