Conceptes classificatoris,comparatius i mètrics

Classificació de les ciències

La diferència entre proposicions empíriques i proposicions formals ha provocat que també es distingeixin dos tipus de ciències:

Formals

Lobjecte destudi són els conceptes amb estructures lògiques, és un coneixement necessari. Són exactes i es basen en la coherència interna del sistema. EX:

Lògica i matemàtiques.

Empíriques

Socupen de la realitat. Tenen un contigut empíric que sorgeix de lobservació i lexperiència. A més, les seves afirmacions han de ser comprovades amb el recurs de lexperiència.
Naturals,(dins empíriques) socupen de la realitat natural. EX

Física, química, biologia...

Socials o humanes

(dins empíriques)  Socupen de la realitat social i humana, comparteixen am les ciències naturals lobjectivitat, la presició i el mètode que les caracteritza. EX: Sociologia, història, psicologia...

El mètode científic i els seus límits

Lactivitat científica té com a objectiu produïr un coneixement segur i fiable sobre la realitat. Però no sabem si realment és tan fiable com pensem.

El llenguatge científic:

Com més especialitzada està una ciència, més distància hi ha entre el llenguatge que utilitza i el llenguatge corrent. La ciència crea un llenguatge artificial per a garantir lobjectivitat i la precisió dels seus conceptes, lleis i teories.

-Conceptes

Són els termes específics de cada ciència. Hi ha tres tipus:

Classificatoris:

Permeten organitzar la realitat en conjunts. Per exemple, podem classificar les cèl·lules segons si tenen nucli o no mitjançant el concepte procariota i eucariota.

Comparatius:

Permeten ordenar gradualment els objectes dun conjunt. Per exemple, el concepte duresa. Són els més pròpis de les ciències naturals Mètrics:
fan possible mesurar numèricament propietats dels objectes ( metro, quilogram...)

-Lleis

Són explicacions científiques causals, a poder ser amb capacitat deductiva, i específiques dalgun fenòmen. Parteix de idees bàsiques que tracten dexplicar-nos amb lideal de precisió, com es produeix aquell fenòmen. Es caracterítzen per: -Emprar conceptes que shan definit prèviament.
-Determinar de forma universal una regularitat de la natura, es a dir, explicar tots els fenòmens daquesta mateixa classe.

-Teories

Explicacions genèriques que incorporen lleis científiques generals i específiques, enunciats casuals, etc. De com succeeixen les coses.

Les explicacions cintífiques:

El concepte de coneixement també ha de proposar una explicació de perquè passa allò que passa.
Una explicació científica és la resposta a un perquè que sha plantejat a partir dun esdeveniment particular. Per tal que la resposta sigui científica, ha de ser comprensible i clarificadora de la realitat.
Per al filòsof Ernest Nagel, no tots els fenòmens requereixen una explicació del mateix tipus. I, conseqüentment, va classificar les explicacions científiques en quatre classes.

Explicació deductiva:

Apartir de lleis generals i les circumstàncies inicials, sen dedueix lògicament la conclusió, que coincideix amb el fenomen que estem estudiant. Aquesta mena dexplicació es pròpia de les ciències naturals (física) i formals (matemàtica, lògica). Ex; Perque s'ha trencat les canonades?

Explicació probabilística:

Davant fenòmens, la resposta que hi puguem donar mai assolirà la seguretat deductiva. Haurem de conformar-nos a establir els factors que, probablement, han motivat o bé causat el fet. La probabilitat és una característica daquestes explicacions, que són pròpies dels àmbits de les ciències humanes (sociologia, psicologia) i, també de la medicina. Ex: Perque un menor comet un delicte?

Explicació teologica:

Per aquesta interpretació, hem de recórrer a les intencions o bé a la finalitat amb què sha dut a terme una acció, i als mitjans necessaris per a assolir-la. Aquestes explicacions permeten aclarir o justificar fets històrics i comportaments humans, en general. Ex: Perque Enric VIII va crear lesglesia angelicana?

Explicació Genetica:

Per trobar aquestes explicacions hem de retrocedir fins a lorigen o a la història del fet en qüestió. Tenen un origen temporal, tracten aquells fenòmens que sexpliquen a partir de levolució del temps. Les explicacions daquest tipus són pròpies de la història, però també són presents en làmbit de les ciències naturals. Ex: Perque trobem arabismes en el catala?

El mètode científic:

Un mètode és un camí per trobar el coneixement, que consta de diversos passos o regles que permeten dassolir una finalitat. Al llarg de la història shan defensat i utilitzat diversos mètodes:
·

MÈTODE DEDUCTIU:

Consisteix a extreure, a partir de dades o principis generals, una conclusió particular o concreta. La consistència o validesa daquest mètode és inqüestionable: com que la conclusió ja és implícitament en les dades de partida, si aquestes són certes, la conclusió indubtablement també ho és. Tanmateix, aquest mètode presenta un problema: en sentit estricte, només és factible en ciències formals.
És la part formal, parteix de presmises, que són judicis amb uns antecedents, amb unes idees prèvies de les quals no se nha de treure una idea nova, sinó que són judicis anunciatius.Es tracta de formar un raonament impecable però que empíricament és un disbarat.

Exemple:

 Totes les taules són mamífers, totes les cadires són taules, per tant, totes les cadires són mamífers.

-MÈTODE INDUCTIU:

Apareix al s. IV a.C. Amb Aristòtil i fins ara sha considerat com a mètode per excelència per formular coneixements universals a partir de lexperiència i de dades més concretes o particulars. És una forma de generalització.
Aquests coneixements shaurien de justificar a partir de dades particulars de lexperiència, des duna actitud dobservació amb una neutralitat exquisita. Té un gran avantatge:
Proporciona principis o lleis aplicables a tots els esdeveniments similars.
David Hune (s. XVIII), però va ser un filòsof empírista molt conseqüent, que deia que el mètode inductiu planteja problemes importants, ja què no es podia justificar lògicament i no era aplicable a lexperiència, per la seva manca de fonamentació lògica que limpedia abarcar tots els casos particulars.
Exempleà Si parteixes com a premisa que tots els gats tenen quatre potes i una cua, totes els enunciats més petits com aquest gat té quatre potes i una cua han de ser lògics. Però no tenim certesa que en un futur serà aixi, per tant, no podem fonamentar-ho amb lexperiència. Un altre exemple és la història del gall indi inductivista. Per tant, el mètode inductiu no proporciona seguretat sinó probabilitat.