Conceptes bàsics de sociolingüística: signe, llenguatge i diglòssia

Signe

Unitat mínima i bàsica de comunicació que té la funció de ser el vehicle de la comunicació, on ocupa el lloc d'una altra cosa, representant-la o substituint-la (significat).

Llenguatge

Facultat de poder comunicar els pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi determinat de signes interpretables per l'emissor i el receptor.

Diglòssia

Tipus de bilingüisme social caracteritzat per la desigualtat que pateix una de les llengües de la comunitat en benefici de l'altra. Pot generar un procés de substitució lingüística.

Substitució lingüística

Conflicte diglòssic que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent (Fases MIRAR CHULETAATRAS).

Normalització

Terme sociolingüístic que es defineix com la reorganització de les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions "externes" canviants per tal d'aturar la substitució.

Cooficialitat asimètrica

Terme sociolingüístic que té lloc quan una de les dues llengües oficials gaudeix d'una protecció legal superior a l'altra (castellà/català).

Adstrat

Mots d'una llengua que provenen d'una altra llengua viva amb la qual té lligams de veïnatge o d'influència natural.

Superstrat mossàrab

Són els mots provinents del mossàrab (idioma que es parlava al País Valencià i a les Illes Balears mentre van estar sota domini àrab) i que trobem en el català.

Substrat preromà

Són les paraules de les llengües preromanes que han perviscut i que trobem en el català.

Algaravia

Àrab vulgar de la península Ibèrica que va existir en el moment en què els àrabs van estar a la península Ibèrica.