Conceptes Bàsics de Lingüística: Fonètica, Fonologia i Més

Lingüística: Ciència del Llenguatge

La lingüística és la ciència o disciplina que estudia el llenguatge humà. S'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües.

Sincronia i Diacronia

• Sincronia: Consideració dels fets lingüístics en un moment determinat del temps, sense tenir en compte la seva evolució.
• Diacronia: Consideració dels fets lingüístics des del punt de vista de la seva evolució al llarg del temps.

Conceptes Clau en Lingüística

Llenguatge

El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un codi compartit. Tipus: humà, animal, artificial.

Llengua

La llengua és un sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació. És un conjunt de regles subjacents a tot acte de parla.

Fonètica

La fonètica és la branca de la lingüística que estudia els sons del llenguatge o fons en el seu aspecte físic, utilitzant també diversos instruments com l'espectrògraf.

Fonologia

La fonologia estudia els sons distintius d'una llengua o fonemes, aquells sons el canvi dels quals correspon a un canvi de significat. És a dir, tots els sons produïts per l'aparell vocal humà. La fonologia considera només els sons que tenen funció distintiva.

Fonema

El fonema és la unitat fonològica més petita. Per exemple, en la paraula /k/a/d/i/r/a/, els fonemes no es poden fragmentar en elements més petits. Sense estar dotat de sentit, el fonema produeix, per commutació, un canvi de significat en un mot.

Al·lòfon

L'al·lòfon són les diferents realitzacions fonètiques que pot tenir un fonema depenent del context en què es troba situat. Per exemple: nas, bondat, embotit, fang, panxa.

Monema

El monema és la unitat mínima d'anàlisi gramatical dotada de significat. Per exemple, /s/ pot expressar gènere, nombre o persona.

Proforma

La proforma és una categoria díctica o anafòrica sense trets inherents, que depenen del context (extra)lingüístic per a ser interpretats. Són iguals que els noms propis. Altres exemples: ara, avui, allà, sempre, mai...

Clític

Un clític és un monema àton, pròxim al concepte de mot per l'autonomia ortogràfica, però que es recolza en un element tònic per a poder-se usar en el discurs.

Posició dels clítics en català i portuguès

Català: En català, els pronoms clítics són proclítics o enclítics en funció de si el temps verbal és finit o no finit. Només poden ocupar la posició proclítica, a l'esquerra del verb, en el cas dels temps finits i dels imperatius amb sentit negatiu. Exemples:

• Si em mires als ulls, t'ho diré.
• Li regalava tot el que li demanava.
• Hi has anat massa tard.
• No hi vagis.

Pel que fa a la posició enclítica, a la dreta del verb, els pronoms clítics catalans l'ocupen en el cas dels temps no finits (infinitiu i gerundi) i dels imperatius amb sentit positiu:

• Mirar-se als ulls fa que ens entenguem.
• Mirant-nos als ulls ens entendrem.

Cal assenyalar que si el temps verbal de l'oració és el passat anterior o el passat anterior perifràstic, el clític pot anar al davant o al darrere a causa de la presència de l'infinitiu en la perífrasi verbal:

• Li va demanar que li augmentés el sou.

Portuguès: En general, en portuguès, el pronom clític sol anar al darrere del verb i s'uneix ortogràficament per un guionet. Així, l'enclisi és la tendència natural de la llengua, i és la posició que pren el pronom. Comparació:

• Català: Jo el veig.
• Portuguès: Eu vejo-o.

En portuguès, una oració principal no pot començar per un pronom àton i, per tant, s'ha de posposar el pronom al verb. Si l'oració principal no és negativa i comença per un subjecte i un verb, el pronom també va al darrere.

• Català: M'ha vist.
• Portuguès: Viu-me.

Castellà: En castellà, el pronom feble va abans del verb.

Morfologia del pronom feble de primera persona

Darrere del verb: imperatiu, infinitiu, gerundi (trau-lo, lleva'l...).
Davant del verb: en la resta de temps verbals.

Pronoms febles en català antic i general

• Català antic (CD + CI): lo'm, la'm
• Català general (CI + CD): me'l, me la
• Català oriental (CD + CI): prepara a ell el dinar (l'hi prepararé)
• Valencià (CI + CD): dóna a ell el boli (li'l dóna).

Adverbis de lloc i temps

• Adverbis de lloc i de temps relacionats: preposició.
• Adverbis de lloc i temps díctics i anafòrics: proformes.

Adverbis de qualitat

Quantificador (adverbi): abans...; preposició: abans de...; nexe: abans que...

Adjectius

1. Masculí: -o; Femení: -a
2. Masculí: -o, -u, -e; Femení: -a
3. Tant el masculí com el femení prenen -a, -e o -o com a al·lomorf dels morfemes respectius.

Exemples:

1. dolç - dolça
2. còmode - còmoda
3. belga - belga, veloç - veloç

El nombre:

• -o / -s (fosc, foscos)
• -a + -es (forta, fortes)

Classificació de les Llengües

Llengües Eslaves

Búlgar, lituà, ucraïnès, albanès, serbi, rus, eslovè, polonès, bielorús, macedoni, croat, bosnià, eslovac, montenegrí.

Llengües Germàniques

Alemany, anglès, escocès, suec, islandès, danès, neerlandès, noruec, frisó, feroès.

Llengües Romàniques

Occità: França, Espanya, Itàlia, Mònaco.

Llengües No Indoeuropees

Hebreu, àrab.

Llengües Celtes

Irlandès, escocès, gal·lès, bretó.

Variacions Dialectals en Valencià i Català

Valencià col·loquial:

• este, açò, ací
• eixe, això, ahí
• aquell, allò, allí/allà

Català clàssic:

• aquest/est, açò, ací
• aqueix/eix, això, aquí
• aquell, allò, allí/allà

Ribagorçà:

• este, açò/astò, ací/aquí
• eixe, això, ahí
• aquell, allò, allí/allà

Català oriental:

• aquest, això, aquí
• aquest, això, aquí
• aquell, allò, allí/allà

Fenòmens Fonètics

Assimilació: llenya, genoll
Dissimilació: frare, nou, juliol
Metàtesi:

• Senzilla: cridar, comprar
• Recíproca: ganivet

Afegiment:

• Pròtesi: -
• Anaptixi: cranc
• Epèntesi: moldre
• Epítesi: premi

Pèrdua:

• Afèresi: ametlla
• Síncope: berenar
• Apòcope: casa