Conceptes Bàsics d'Immunologia i Tècniques de Laboratori

1. Per què diem que les tècniques de precipitació són de tipus secundari? Mesuren la reacció secundària que es produeix després de la primària i es caracteritza per l'aparició de fenòmens visibles.

2. Diferència entre reacció aglutinació i precipitació? Es troba en la naturalesa de l'Antigen (Ag) i de com es visualitza la reacció. En les de precipitació, l'Ag és soluble i en les d'aglutinació, l'Ag és particulat o insoluble, o soluble unit a partícules inertes o eritròcits generant un Ag insoluble.

3. Interpretació suposant que tenim una concentració constant d'Anticossos (Ac)? Representa una corba de precipitació d'un Ag amb una concentració coneguda. A la pre-zona i a la post-zona, els Ag i Ac no es troben en equilibri, per tant, es produeixen falsos negatius.

• Pre-zona: Ag insuficient, no es pot formar la xarxa de precipitació.
• Zona equivalent: Es forma una xarxa ja que els Ac i Ag es troben en equilibri.
• Post-zona: Excés d'Ag, no es poden unir i no es forma la xarxa de precipitació.

4. Com ha de ser l'Ag perquè es pugui produir la reacció de precipitació? Ha de ser soluble i multivalent, perquè si és monovalent només s'hi podrà unir un Ac i no es produirà la xarxa de precipitació. Els Ac bivalents IgG o multivalents IgM.

5. Fonament de la tècnica d'immunodifusió semisòlida? El medi de suport és Agar. L'Ag i Ac difonen en el medi de suport i allà on es troben en les concentracions òptimes es visualitzen els Immunocomplexes (IC) com una banda de precipitació vista com una línia, anell o arc de precipitació.

6. Diferència entre immunonefelometria i immunoturbidimetria?

• IMMUNOTURBIDIMETRIA: Es basa en la mesura de la terbolesa que produeix un precipitat d’IC en medi líquid. La disminució de la llum transmesa a través d’una suspensió de partícules (IC) es pot mesurar mitjançant un espectrofotòmetre. Valora la disminució de la potència radiant de la llum al creuar la solució de partícules (IC sols o units a micropartícules), mesurada en la mateixa direcció en què és emesa (emissor i receptor a 0º), és a dir, es fa una mesura de la llum no dispersada. La mesura de llum transmesa detectada per l'espectrofotòmetre és proporcional a la concentració de l’analit. Usos: generalment per solucions concentrades (perquè hi hagi una bona disminució de la llum transmesa): determinació de proteïnes totals en sèrum o altres líquids biològics, determinació de proteïnes fase aguda (Proteïna C reactiva), factors del complement, etc.
• IMMUNONEFELOMETRIA: Major sensibilitat i exactitud que immunoturbidimetria. S’utilitza el nefelòmetre, aparell que mesura la llum dispersada en una direcció diferent a la llum emesa (generalment amb angles que oscil·len entre 15 i 90º). Ús: mostres que contenen petites concentracions de partícules dispersants.

7. De quina tècnica es tracta? Immunodifusió radial simple (IDR) o tècnica de Mancini, es fonamenta en una difusió lliure dels components de la reacció Ag o Ac per un gel que té fixat l'altre component. És una tècnica quantitativa que es basa en el principi que existeix una relació quantitativa entre la quantitat d'IC presents i el diàmetre de l'anell format o resultant. L'Ag que està a menor concentració és el C1, perquè és el que té el diàmetre més petit i el que té menys concentració d'Ag.

8. Immunodifusió doble tipus I? És una tècnica qualitativa on la precipitació dels IC s'observa en forma d'una banda. L'Ag i Ac difonen en una dimensió o sentit per un gel. És doble perquè fem 2 pous on tots dos difonen.

9. Immunodifusió doble tipus II? És doble perquè hi ha difusió en tots dos components lliurement. Cap dels dos està fixat. La reacció es produeix en dues dimensions perquè es mou horitzontalment. És qualitativa, ja que ens detecta si és positiu o negatiu. Presència o absència de reconeixement, si hi ha reacció o no.

10. Per què diem que la contraimmunoelectroforesi és una IDD-I accelerada? Perquè apliquem un camp elèctric, accelera el procés i disminueix el temps.

11. Coets: Es tracta de la tècnica d'immunoelectroforesi de puntes o de Laurell. A l'hora de preparar el gel hem de tenir en compte el pH, per poder calcular la mostra hem d'afegir estàndards de concentració coneguda.

12. Carrils: Es tracta de la tècnica d'immunofixació, on hi posem Ac que fixen els Ag en el gel. Consisteix en electroforesi, migració en un gel de les proteïnes. Es fa servir la mateixa mostra en tots els carrils per poder observar les diferents proteïnes i on reaccionaran, per tal de determinar la malaltia que té. Patró de bandes indica normalitat quan IgG és més densa, IgA és més clara, IgM pràcticament absent. Si la mostra fos d'un pacient amb mieloma tipus IgG kappa, les bandes serien intenses i increment en densitat a la cadena lleugera i pesada. Un mieloma tipus IgG kappa és una malaltia neoplàsica, proliferació desmesurada cel·lular de les cèl·lules plasmàtiques.