Conceptes bàsics de geologia i processos sedimentaris

Granoselecció

És l'ordre que duu a terme la deposició dels sediments. Si l'agent és l'aigua o el vent, està condicionat per la dimensió de les partícules i per la relació de densitats entre el material transportat i el del fluid. Aquest ordre de sedimentació va de diàmetre superior i més densitat a partícules més petites i lleugeres.

Erosió hídrica

És el procés de separació de partícules individuals i de transport a cotes inferiors que fa l'aigua de pluja o de desgel en circular sobre un terreny nu o amb poca vegetació.

Carst o Karst

És l'aigua que s'infiltra i circula pels massissos de roques solubles; dóna origen a una morfologia i a un conjunt de fenòmens que es coneixen amb aquest nom.

Llengua de la glacera

És la part de la glacera que s'endinsa a la vall fins que es fon. Aquestes llengües arrosseguen roques que formen dipòsits anomenats «morenes».

Loess

És una de les formes de sedimentació originades pel vent; són grans acumulacions de llims i, en menys proporció, d'argiles. No presenten estratificació, això indica que probablement podrien haver-se dipositat de manera uniforme sobre superfícies cobertes d'herba.

Transgressió

És quan el nivell del mar puja respecte a un nivell inicial, fet que provoca que la línia de costa es desplaci cap a l'interior del continent.

Processos eòlics

En relació amb els corrents d'aigua i les glaceres, el vent és un agent erosiu poc important. Fins i tot en els deserts, la major part de l'erosió és a causa dels corrents d'aigua. En les condicions d'absència de vegetació i d'una sequedat extrema, el vent actua sobre les partícules més fines que formen un sòl.

Ripples

L'acció de corrents d'aigua o aire, així com també l'onatge, poden generar làmines que presenten una disposició inclinada respecte a les superfícies d'estratificació que tallen en un angle gran al sostre de la capa i tendeixen a ser subhoritzontals respecte a la base. La forma del sostre presenta unes ondulacions que depenen del tipus de corrent.

Datació relativa

És el conjunt de mètodes de datació que permeten ordenar cronològicament esdeveniments geològics o biològics en comparar-los uns amb els altres.

Plana abissal

Són superfícies molt grans, totalment planes, sense relleus molt notables, sobretot perquè els sediments de molts anys han anat omplint el relleu original.