Conceptes bàsics d'ètica i moral

Conceptes bàsics d'ètica i moral

1. Consciència moral

Consisteix en tot el repertori de morals que una persona coneix. D'aquestes, unes les comparteix i altres no. El resultat d'aquesta elecció s'anomena moral personal, que és el conjunt de normes morals que una persona escull d'entre totes les que coneix per guiar la seva conducta moral i realitzar judicis morals.

2. Moral social

És el conjunt de normes morals acceptades predominantment en una societat (a nivell més reduït existeix també aplicada a un grup social o a un col·lectiu).

3. Conducta moral personal

És el conjunt de fets susceptibles (que poden ocórrer) de judici moral realitzats per una persona.

4. Conducta moral social

És el conjunt de fets susceptibles de judici moral realitzats pels membres d'una societat (col·lectiu/grup social). Les persones tenim costums morals definides pel grup o societat.

5. Pla normatiu o teòric de la moral

(Regles escrites o no escrites d'una determinada conducta): norma moral, consciència moral, moral personal i moral social.

6. Pla fàtic o pràctic de la moral

Fet moral, conducta moral individual i social.

7. Fet moral

És aquell acte qualificable moralment realitzat per una persona de forma lliure, conscient i voluntàriament que tingui una tendència social. El fet que fa que una conducta es reflexi, com la responsabilitat.

Ètica material

Busquen una finalitat exterior al subjecte. És una ètica de continguts que busca algun objecte exterior.
Exemples:
- Aristòtil: finalitat felicitat.
- Epicur: finalitat plaer (de l'ànima).
- Teleològic: de finalitat.
- Teològic: de Déu.
Un utilitarisme és John Stuart Mill: el major bé per al major nombre de persones, fes el major bé per al major nombre de persones.

Ètica formal

Es basa en el subjecte mateix. Kant: busquem el fi en l'ésser humà mateix. Buscar intrínsecament és buscar en l'objecte. Entra en joc la voluntat i l'enteniment.

• Altruisme: no fer les coses per tu, sinó per la resta de persones.

Racionalitat

Exclusiva de l'ésser humà, l'acció moral és impossible des de l'exercici d'allò que ens diferencia de la resta d'animals: la raó. La conveniència social no està regida pels instints sinó que és el resultat d'una deliberació on la raó determina què fer davant els conflictes que sorgeixen en la nostra convivència quotidiana. Una persona és social perquè té raó. La nostra raó ha d'educar els instints. Plató ens deia: la raó per sobre dels instints. Els instints són el nivell més baix dels sentiments. Aristòtil: Per conviure en societat ens cal la raó. Sense raó, o som déus o som bèsties.

Llibertat

D'aquesta manera, l'absència d'instint (educació d'instints) fa que la nostra acció moral es caracteritzi per ser lliure, per ser el fruit d'una elecció entre diverses opcions possibles.

Tipus de llibertat:

• Llibertat dels antics: Democràcia grega. Consistia a participar en els diferents actes públics. Es restringia als ciutadans.
• Llibertat de l'Edat Mitjana: Jusnaturalista. Drets naturals de l'home/dona. Sant Tomàs d'Aquino i Sant Agustí d'Hipona s. III d.C. A l'Edat Mitjana es creu que l'ésser humà neix amb uns drets inalterables.
• Llibertat dels contemporanis: utilitarisme amb John Stuart Mill. Fes el major bé per al major nombre de persones.

Responsabilitat

De la responsabilitat no ens podem sostreure.

• Responsabilitat causal: algú fa alguna cosa coneixent les causes i els fins, per tant, és conscient. Pot ser directa o indirecta. Ha de ser conscient.
• Responsabilitat moral: atribut dels deures morals de l'agent moral. Sóc moralment responsable dels danys que he causat de forma deliberada.
• Responsabilitat legal: davant la llei. La responsabilitat legal apareix quan una persona té obligacions legals o quan mereix un càstig per un delicte concret. Exemple: estafa és moralment reprovable i legalment reprovable (reprotxable).