Conceptes Bàsics d'Economia i Societat de Mercat

Conceptes Econòmics Fonamentals

• Necessitat: És la sensació de carència d'alguna cosa, unida al desig de satisfer-la. Poden ser primàries o secundàries.
• Béns i serveis: Són allò amb què les persones satisfan les seves necessitats.

L'economia és la ciència que s'ocupa de com les persones administren recursos escassos amb els quals satisfer les seves necessitats.

Escassetat i Elecció

• L'escassetat econòmica és la sensació de carència de recursos en relació amb les necessitats de les persones.
• Classificació de Béns i Serveis:
  • Béns Lliures: Són il·limitats i accessibles. Exemples: aire, aigua del mar.
  • Béns Econòmics: Són escassos i tenen un cost. Exemples: roba, aliments.
  • Serveis Públics: Els paga l'Estat i són per a tothom. Exemples: sanitat, educació.
  • Serveis Privats: Els paga una persona i els utilitza ella mateixa. Exemples: taller mecànic, perruqueria.
• El cost d'oportunitat és el valor, mesurat en diners o en una altra magnitud, d'allò a què es renuncia cada vegada que es pren una decisió.
• Els costos irrecuperables són aquells que pertanyen al passat i, per tant, no haurien d'influir en les decisions presents.
• L'anàlisi marginal compara els costos addicionals i els beneficis addicionals d'una decisió.
• Un incentiu és allò que indueix les persones a actuar i pot ser tant una recompensa com un càstig.
• Mentre que l'eficiència consisteix en el millor aprofitament dels recursos disponibles, l'equitat és la distribució igualitària d'aquests recursos.

Factors de Producció i Agents Econòmics

• Els recursos productius o factors de producció són els elements bàsics utilitzats en la producció de béns i serveis. Es classifiquen en: treball, recursos naturals, béns de capital i tecnologia.
• La renda representa el valor o el preu que es paga per la utilització d’un factor de producció en un període de temps determinat.
• Els decisors o agents econòmics són les famílies, les empreses i el sector públic, i les seves decisions estan relacionades amb el consum o la producció.
• El flux circular de la renda és el conjunt de relacions que caracteritza l’intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses a través dels mercats, tot plegat regulat pel sector públic.

Branques i Enfocaments de l'Economia

• Microeconomia: Estudia el comportament individual de famílies, empreses i sector públic, i com es relacionen. Exemples: flux circular de la renda, organització econòmica.
• Macroeconomia: Estudia el comportament global de l’economia com a resultat de la interacció de famílies, empreses i sector públic. Exemple: nivell general de preus.
• Economia positiva: Descripció de la realitat econòmica. Criteri: objectiu.
• Economia normativa: Emissió de judicis de valor sobre què desitgem fer. Criteri: subjectiu.
• L'economia conductual o del comportament és l’estudi de la manera com els factors psicològics, socials o cognitius afecten les decisions econòmiques dels individus.

Conceptes Clau Addicionals

• Eficàcia: Nivell o grau de compliment d’un objectiu o finalitat que es pretén assolir.
• Eficiència: Utilitzar els recursos escassos existents de la millor manera, per evitar-ne el malbaratament.
• Equitat: Garantir a tots els membres de la societat els mateixos drets en la distribució i l'accés a béns i serveis bàsics per tenir una vida digna.
• Valor: Magnitud utilitzada per mesurar béns, productes i serveis, comparant els seus beneficis i la seva utilitat.
• Cost: Valor monetari del consum de factors en la realització d’una activitat econòmica destinada a la producció d’un bé o servei.
• Preu: Valor de canvi de dos béns econòmics: el nombre d'unitats d'un bé que cal bescanviar per obtenir una unitat d'un altre bé.
• Escassetat: Manca o falta d’alguna cosa necessària per a subsistir. Només n'hi ha una quantitat limitada.
• Pobresa: No tenir recursos per cobrir les necessitats bàsiques per viure.
• Necessitat humana: Sensació de carència o manca d’alguna cosa, unida al desig de satisfer-la.

Mercats, Superàvit i Orígens Socials

• Mercat: Lloc físic o virtual on es realitzen intercanvis (s'intercanvien diners per productes o serveis).
• Superàvit: Excés d'alguna cosa sobre el que és necessari o degut.

Llenguatge i Superàvit

Fa uns 80.000 anys, amb la tecnologia agrícola, vam deixar de ser nòmades i vam començar a treballar la terra. Això va permetre aconseguir més menjar del necessari per subsistir, la qual cosa va permetre acumular-lo (superàvit) per emprar-lo en un futur.

Deutes i Diners

L'amo de les terres (com un banc primitiu) no podia pagar als treballadors amb "blat" immediatament perquè encara no s'havia collit. Per això, donava petxines (o similars, com a primeres monedes) perquè en el futur, poguessin intercanviar aquesta petxina per la part del blat que els corresponia. Això és l'origen del deute.

Confiança, Estat i Burocràcia

A Mesopotàmia també van existir sistemes per registrar la distribució del superàvit. Fins i tot si les "monedes" físiques no existien, es requeria creença o confiança en què aquestes unitats inexistents tindrien valor de canvi i valdria la pena treballar per guanyar-les. Perquè aquesta confiança existeixi, és necessari un Estat: una institució col·lectiva que sobreviu a la mort del líder individual i en la qual es pot confiar que complirà amb la distribució del superàvit.

Deute, diners i confiança van junts. Neix el deute, neixen els diners. Perquè els diners tinguin valor, es necessita l'Estat (la creença en aquest). És fonamental que existeixi un Estat amb superàvit, perquè necessita buròcrates (una organització regulada per normes que estableixen un ordre racional per distribuir i gestionar els assumptes públics) que gestionin els assumptes públics, com tribunals que facin d'àrbitres sobre què rep cadascú, policia, exèrcit i, sovint, un clergat.

Desigualtat Històrica

Històricament, tots els estats de les societats agrícoles van repartir el superàvit de manera injusta, sovint mitjançant la inculcació d'una ideologia legitimadora (els governants ho eren per dret diví o herència). Es necessitava una organització social i burocràtica per mantenir aquest sistema.

Per què tanta desigualtat? La raó per la qual Amèrica, Austràlia i Àfrica van ser "colonitzades" per Europa no va ser per factors genètics, sinó principalment per:

1. L'acumulació prèvia de superàvit agrícola a Euràsia.
2. La facilitat relativa d'expansió geogràfica dels cultius i tecnologies a Euràsia (eix predominant est-oest amb climes similars). Més superàvit va implicar més comerç i, per tant, més desenvolupament tecnològic i social complex.

Aquestes característiques van permetre la creació de grans societats (imperis). La desigualtat també va créixer en aquestes societats perquè l'acumulació de superàvit requereix la concentració de poder (Estat) i, per tant, facilita la concentració de la riquesa en poques mans. Aquesta desigualtat té tendència a retroalimentar-se (els rics es fan més rics i els pobres, més pobres).

Nivells de Desigualtat

La desigualtat es manifesta a dos nivells:

1. Internacional: Entre països (alguns en la pobresa, altres en la riquesa, sovint adquirida històricament mitjançant l'explotació d'altres).
2. Intern: Dins de la mateixa societat (fins i tot en països pobres, els pocs rics poden ser-ho comparativament més que els rics de països més rics).

Valor, Preu i Societat de Mercat

El Preu i el Valor

• Existeixen dos tipus principals de valor: valor intangible (o experiencial) i valor de canvi.
• Mercaderies: Són béns destinats a ser venuts al mercat.

Els béns no són necessàriament mercaderies. El preu d'una mercaderia reflecteix el seu valor de canvi. En canvi, el valor no material o experiencial (com el d'una posta de sol, un acudit, etc.) té un gran valor intangible, però cap valor de canvi.

Naixement de les Societats de Mercat

El procés d'elaboració d'un producte requereix tres factors de producció bàsics: treball humà, les eines o màquines (capital) i la terra o l'espai (recursos naturals). Exemples: una oficina, una mina.

En les societats antigues, aquests factors de producció no eren mercaderies (no es compraven i venien lliurement al mercat), sinó béns integrats en l'estructura social. Gran Bretanya és un exemple clau de país que va passar de ser una societat amb mercats (on existien mercats per a alguns béns) a una societat de mercat (on els propis factors de producció es converteixen en mercaderies).

La Gran Contradicció

El triomf dels valors de canvi sobre els valors experiencials va transformar el món, amb conseqüències contradictòries:

• Per una banda, va contribuir a posar fi al feudalisme i als prejudicis socials; va néixer la idea moderna de la llibertat individual, es va abolir l'esclavitud formal i es va estendre la idea que la tecnologia podia produir béns per a tothom.
• Per altra banda, van aparèixer nous tipus d'explotació laboral (assimilables a una nova esclavitud), altres formes de pobresa i, per a molts, va augmentar la infelicitat i l'alienació.

Arribada de la Societat de Mercat

Amb la transició, els serfs es van convertir en obrers o agricultors teòricament lliures, ja que ningú els podia obligar legalment a treballar per a un senyor concret. No obstant això, la seva extrema pobresa els forçava a vendre la seva força de treball al mercat en condicions sovint d'explotació.

Plusvàlua

Un contracte transforma un acord informal (com quan un veí n'ajuda un altre i diu “estic en deute amb tu”, implicant una ajuda futura si cal) en una obligació formal amb condicions concretes. El pagament d'interessos en un préstec significa que la persona que presta alguna cosa avui rebrà en el futur una altra cosa de major valor.

Mentre que en l'àmbit de la solidaritat l'incentiu de l'ajuda pot ser la satisfacció de fer un bon acte, en un contracte de préstec o en la relació laboral capitalista, l'incentiu clau és la plusvàlua: l'expectativa d'obtenir en el futur alguna cosa amb un valor de canvi més gran que allò que s'ha invertit o donat avui. La societat passa de tenir mercats a ser una societat de mercat, marcada per la lògica de l'oferta, la demanda i l'acumulació de capital.

Benefici i Riquesa

Com van passar els diners de ser un mitjà d'intercanvi a ser un fi en si mateixos (cerca del benefici i acumulació de riquesa)? Això està íntimament lligat a la transició de les societats amb mercats a les societats de mercat, on la producció s'orienta principalment a la generació de beneficis mitjançant la venda de mercaderies.