Conceptes Bàsics del Pensament Socialista i el Marxisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,62 KB
Conceptes Bàsics del Pensament Socialista
Friedrich Engels i Karl Marx foren dos filòsofs alemanys que fundaren el comunisme modern i que varen elaborar una teoria que no només refusava el capitalisme, sinó que proposava un programa d’acció per transformar la societat, tot denunciant l’explotació de la classe obrera per part de la burgesia i defensant la necessitat que una revolució obrera posés fi al capitalisme. El marxisme seria la teoria socialista més influent i completa.
El Materialisme Dialèctic
Un dels conceptes fonamentals de Marx és el materialisme dialèctic. La intuïció fonamental de Marx és que els canvis històrics no són provocats per les idees o l'Esperit, sinó que els canvis s’esdevé en el concret a partir de la base econòmica i material de les societats. El que és concret (l’economia) determina el que és abstracte (el pensament).
En filosofia, el materialisme dialèctic resultaria contradictori si s’entengués en el sentit tradicional d’aquests dos conceptes:
- Materialisme: és l’afirmació segons la qual l’únic que existeix o l’únic que podem conèixer és la matèria extensa.
- Dialèctica: es fonamenta en un principi, desenvolupat per Heràclit i reprès per Hegel, que s’anomena: el pas de la quantitat a la qualitat. A partir d’un determinat moment, l’augment de quantitat d’una cosa (saber "més") esdevé una altra cosa (és saber "millor").
El Materialisme Històric
La forma de soldar materialisme i dialèctica, Marx la troba en la teoria històrica. És la pràctica social la que explica les idees i no al revés. El materialisme històric és així una filosofia de la pràctica en un doble sentit:
- Té una llei interna: la lluita de classes. Durant la història sempre hi ha hagut opressors i oprimits. Al Manifest Comunista es fa la història d’aquesta lluita de classes interminable. A la societat sempre hi ha dues classes socials en lluita que s’enfronten dialècticament fins que una guanya o ambdues es destrueixen en la lluita.
- Té una finalitat o un sentit de la història: el triomf del proletariat i la instauració d’una societat sense classes (el comunisme).
Marx afirma, a més, que hi ha dos nivells organitzatius diferents:
- Infraestructura: o base econòmica material. Està constituïda per les formes productives, les matèries primeres i la tecnologia.
- Superestructura: està constituïda pels nivells formals (lleis, religió...) que depenen "en última instància" de les relacions econòmiques.
S’anomena mode de producció la forma d’organitzar la propietat i el treball en una societat concreta. Tot mode de producció està format per una infraestructura i una superestructura. Marx pensava que ara estem en un mode de producció capitalista, basat en la gran indústria i amb dues classes en lluita: Burguesia (propietaris dels mitjans de producció, posseïdors del capital) i Proletariat (els desposseïts dels mitjans de producció).
El Problema de l’Alienació
L’alienació no és només una anàlisi de la humiliació econòmica de l’home que ha de viure miserablement. Hi ha també un altre element important en l’alienació: l’home dissortat viu, alhora, fascinat simbòlicament per aquelles coses que ell mai no podrà tenir.
Les Principals Formes d’Alienació
- Alienació econòmica: el treball industrial, massificat i repetitiu no és ni lliure ni creatiu i, per tant, resulta estrictament inhumà.
- Alienació religiosa: la que busca un paradís fictici en el més enllà, fugint de la misèria del món real. Quan es diu que tots els humans són iguals, s’encobreix el fet que hi ha opressors i oprimits.
- Alienació política: la política burgesa, lluny de representar els interessos dels obrers, només persegueix la justificació del poder polític burgès.
Segons Marx, només se surt de l’alienació a través d’un acte revolucionari basat en la consciència de classe. Hi ha dues formes principals de sortir de l’alienació:
- La primera és la creació d’una consciència de classe a través de la formació d’una comunitat d’interessos comuna a tots els oprimits.
- La segona és abolir les condicions que fan possible l’opressió, fer la revolució.