El Concepte de Paisatge: Evolució, Perspectives i Teories Clau

La Noció de Paisatge: Evolució i Polisèmia

La noció de paisatge no s'ha assolit fàcilment. Aquest terme s'ha abordat des de la filosofia, la història, la història de l'art, la psicologia i la geografia. Per això, per comprendre què és el paisatge, cal fer una lectura de cadascun dels camps que l'han tractat. A més, en les llengües romàniques, el concepte de paisatge presenta una evolució històrica, ja que no sempre ha significat el mateix; ha patit una evolució semàntica.

A la pregunta «Què és el paisatge?», no es pot respondre d'un sol cop, ja que hi ha moltes definicions. Diem que té un caràcter polisèmic. Aquesta polisèmia és deguda a la varietat epistemològica del concepte. Els tres punts de vista principals que afecten el paisatge són:

• Positivista: el paisatge com a quelcom estrictament físic. L'ecologia del paisatge.
• Artístic: el paisatge com un espai representat amb una finalitat artística (es pretén suscitar una emoció).
• Historicista o Humanístic (no-positivista): el paisatge com un espai conformat culturalment. El paisatge com un constructe mental.

Orígens i Percepcions Socials del Paisatge

La noció de paisatge té uns orígens vinculats a l'art i un final vinculat al territori. Dins del que definim com a paisatge, cal explicar que hi ha certes societats que no coneixen la seva definició. Per aquest motiu, diversos autors treballen aquesta temàtica amb una sèrie de teories.

El Proto-Paisatge segons Roger

El Proto-paisatge, per a Roger, és la relació visual entre els éssers humans i el medi en què viuen. Les societats proto-paisatgístiques no tenen cap interès pel seu entorn més enllà del seu punt de vista funcional i utilitari, amb la qual cosa no interioritzen ni senten res per allò que veuen.

Societats Paisatgístiques i No-Paisatgístiques (Berque)

Augustin Berque (1995) diferencia les societats en paisatgístiques i no-paisatgístiques. Les societats no-paisatgístiques encara no han desenvolupat la idea de paisatge, ja que l'entorn els desperta un interès merament funcional, utilitari, pràctic i no artístic. Tot el contrari succeeix amb les societats paisatgístiques, que sí que han desenvolupat la idea de paisatge.

Evolució Històrica de la Visió del Paisatge

Així, dins d'aquestes societats paisatgístiques que van més enllà del seu ús utilitari, es pot observar com, segons el període històric, la visió del paisatge ha anat canviant.

La Teoria de la Mediança d'Augustin Berque

Seguint amb Berque, cal citar la seva teoria de la mediança, on es pretén analitzar el paisatge com un concepte dual i dicotòmic, defugint l'encasellament del paisatge en un únic corrent, ja sigui el positivisme o l'humanístic.

1. El paisatge és una representació de l'espai («idealisme»/historicisme).
2. El paisatge no representa, és («materialisme»/positivisme).
3. El paisatge és un constructe mental (noció «subjectiva», historicista).
4. El paisatge és una porció de l'espai geogràfic (noció física, «materialista»): El paisatge és quelcom objectiu i, per tant, quantificable.
5. El paisatge és la imatge d'un territori.
6. El paisatge és el territori.

El paisatge es percep amb una doble dimensió: material-ideal, visible-invisible (intangible).

El Paisatge Cultural segons Carl Sauer

Per tal d'explicar la diferència entre positivisme i humanisme, cal citar Sauer, qui crea el concepte de paisatge cultural. Afirma que la geografia estudia la realitat formada per la unió entre els elements físics i els elements culturals, unió que es manifesta en un ens anomenat paisatge. A més, el paisatge és necessàriament cultural, ja que és el resultat de l'acció d'un grup social sobre un paisatge natural.

«La cultura es el agente, lo natural es el medio y el paisaje cultural el resultado» (C. Sauer).

L'Idealisme i la Construcció del Paisatge

Un corrent important associat al romanticisme i que s'entrellaça amb la temàtica humanista és l'idealisme, una idea basada en què la raó és insuficient per explicar la realitat. L'objecte no es pot conèixer sense que hi intervingui la percepció que en tenim. La realitat física, tangible, està preformada o «construïda» per l'activitat cognoscitiva. El subjecte, per tant, és qui construeix l'objecte. L'idealisme, a més, va en contra del materialisme.

La Definició de Paisatge de la Convenció Europea

En aquest sentit, també trobem la postura de paisatge segons la Convenció Europea del Paisatge, que el defineix com «qualsevol part del territori, tal com és percebuda per les poblacions».

La Definició Actual del Paisatge en Geografia

Amb tot, i malgrat els molts i variats punts de vista i definicions del paisatge, cal remarcar que en el context actual la geografia del paisatge es defineix com la «porció d'espai susceptible de ser classificat i quantificat, però en el qual s'hi reconeix una càrrega cultural». En Geografia, la interpretació del paisatge passa per l'estudi de les activitats humanes al lloc i de la cultura del lloc; no es basa exclusivament en una visió estrictament física d'allò que s'hi troba.