Concepte, Morfologia i Distribució Funcional de la Ciutat

Concepte de Ciutat i Criteris de Definició

El concepte de ciutat és imprecís. Els intents de definir la ciutat s’han fonamentat en un dels cinc criteris següents:

1. Criteri Numèric: Estableix un nombre d’habitants per sota del qual una aglomeració humana no entra en la categoria de ciutat (ex. +10.000 habitants).
2. Criteri de Concentració (Hàbitat, Densitat i Continuïtat): Característica de la ciutat, la concentració de població, dels habitatges i dels llocs de treball.
3. L’Activitat Econòmica i Professional: La ciutat es definiria per les activitats diversificades dels habitants, ocupats en l’administració, el transport, el comerç, la indústria o en serveis molt diversos.
4. La Fisonomia: Les ciutats en general tenen avingudes àmplies, edificis alts i un aspecte exterior dels carrers molt diferent dels assentaments rurals. També es defineix per les zones verdes.
5. Les Maneres de Viure: Els hàbits diaris són diferents, igual que el tipus de treball i l'ús del temps lliure.

Morfologia Urbana: Plànols i Tipus de Ciutat

La morfologia de les ciutats ha canviat amb el temps, tant pel que fa al traçat dels carrers com a la forma dels edificis. El plànol és una representació gràfica a escala d’una localitat o d’un municipi. Podem distingir diferents tipus de plànols:

1. Plànol Irregular

   Presenta un traçat tortuós, amb carrerons sense sortida i amb patis interiors. Hi ha un deteriorament dels barris antics, tot i que els sectors monumentals d’aquests barris solen estar ben arranjats perquè són centres d’interès artístic i turístic.

2. Plànol Ortogonal (Reticular o en Quadrícula)

   Ha tingut una preferència al llarg de la història perquè ofereix una forma simple. També rep el nom de ciutat colonial.

3. Plànol Radiocèntric

   Ordena la ciutat entorn d’un punt central d’on surten uns carrers que travessen els cercles i comuniquen el centre amb la perifèria.

El Pla de les Ciutats Noves

Són les anomenades ciutats noves angleses, que solen ser zones residencials formades per cases individuals, amb jardins. Moltes d’aquestes zones es converteixen en veritables ciutats dormitori.

Distribució Funcional i Usos del Sòl Urbà

Els diferents usos del sòl delimiten l’existència de diversos sectors dins la ciutat.

El Sector Central (CBD): Comerç i Administració

El sector central de les ciutats s’anomena CBD (Central Business District) o districte central de negocis. Està ubicat a l’àrea central i és la part de la ciutat més ben coneguda de tothom i la més visitada. Té unes característiques essencials:

• Acumula un gran nombre de funcions terciàries o de serveis: edificis públics, centres bancaris, botigues, magatzems, oficines, bars i cafeteries s’hi arrengleren l’un al costat de l’altre.
• Té una gran accessibilitat.
• La fàcil accessibilitat al centre de la ciutat hi produeix una gran intensitat de circulació.
• La utilització intensiva del sòl produeix una forta competència per l’espai.

Les Zones Residencials

La funció de residència s’estén per tota la ciutat, tot i que tendeix a ser poc important al centre urbà i a les zones d’emmagatzematge de mercaderies.

• Nucli Antic: S’hi formen barris residencials degradats, sense confort i fins i tot sense cap mena d’higiene. Hi viuen immigrants estrangers, gent que fa poc que ha abandonat el camp, persones retirades i amb pocs ingressos, etc.
• Eixample: Carrers de les ciutats que conserven el prestigi.
• Zones Perifèriques: Hi ha dos tipus molt diferents de barris residencials: els barris obrers i els barris de luxe.

Les Zones Industrials i Comercials

L’activitat industrial se sol concentrar en unes zones ben diferenciades:

• Zones industrials situades a prop del centre que resten englobades dins de l’àrea edificada.
• També hi ha polígons comercials i grans botigues apartades per extensió.