Concepte de la imatge: significat, funcions i recursos expressius

Una imatge és una representació que reprodueix, en part, l’aspecte exterior d’una cosa. Una imatge mai no és la realitat. La semblança que hi ha entre una representació i el seu model de la realitat s’anomena iconicitat.

Missatge visual

Un missatge visual és una imatge que un emissor produeix i un observador (el receptor) interpreta. Tot i que l’observador només necessita un instant per veure la imatge, per a una bona comprensió del missatge li caldrà una anàlisi similar a la que ha fet l’emissor per crear-la. Per poder fer l’anàlisi s’han de conèixer els següents components:

• El significant: és el conjunt d’elements del llenguatge visual presents en la composició d’una imatge determinada. És fàcil de descriure perquè és el que hi ha: colors, formes, mides, textures, etc.
• El significat: és el conjunt d’idees, pensaments, emocions i sentiments que l’observador percep davant d’una obra quan s’entén el que vol representar. El significat integra els valors expressius, el significat temàtic i el significat simbòlic.

Funcions de la imatge

Les imatges no tenen totes les mateixes intencions comunicatives. Segons el missatge que transmeten, desenvolupen funcions comunicatives diferents. Aquestes funcions es poden classificar en les següents:

• Funció informativa: La seva intenció és transmetre dades, explicar fets, descriure coses
• Funció conativa: Volen convèncer al receptor perquè faci una cosa determinada; consumir un producte. (Anuncis)
• Funció expressiva o emotiva: Són imatges que transmeten els sentiments de l’autor
• Funció poètica: Es aquella imatge que busca la bellesa amb sentit artístic, estètic. Interessa en aquestes imatges la utilització dels elements del llenguatge visual.
• Funció fàtica: Es tracta d’aquella que té com objectiu cridar l’atenció. Es molt utilitzada en els missatges publicitaris.
• Funció metalingüística: L’objectiu és parlar sobre el propi codi. S’ha de conèixer el codi per atorgar-li un significat.

Mitjans de creació d'imatge

• Mitjans clàssics: -Bidimensionals: dibuix, gravat i pintura. -Tridimensionals: escultura i arquitectura.
• Mitjans contemporanis: -Fotografia, cinema, televisió, vídeo, Internet

Recursos expressius (Figura retòrica)

És el que mira d'obtenir un efecte particular sobre l'ànim de l'auditor o del lector. Per tal que siguin efectives, l’emissor i el receptor han de compartir una realitat cultural.

• Hipèrbole: augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració.
• Metàfora: Expressar literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança.
• Comparació: Establiment d’una relació de semblança entre dos elements.
• Personificació o prosopopeia: Atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals.
• Antítesi: Contraposició d’una imatge a una altra de significació contrària.

Llenguatge visual

• Signe: Anàlisi de una cosa que ha passat. Exemple: fum
• Indici: Senyal que permet deduir l'existència d'alguna cosa o la realització d'una acció de la qual no es té un coneixement directe.
• Marca: Senyal que permet identificar o distingir alguna cosa o per a donar alguna informació sobre això.
• Símbol: Representació abstracta d'alguna cosa
• Logotip: És quan la marca no té isotip, serveix per identificar una empresa, marca, etc.

Morfologia de la imatge

El punt, la línia, pla, color, textura, forma.

Característiques de les imatges

• Monosèmia: Imatge amb 1 significat.
• Polisèmia: Imatge amb 2 significats.
• Original: Dir tot el que es veu en la imatge (tal qual).
• Connotació: Sentiment que desprèn.
• Denotació: Coses que veiem sense sentit. També dir si és simple o complexa (1 o més significats)