Concepte i funcions del dret

1. Concepte i funcions del dret

El dret és un fenomen social que està molt present en les societats complexes. Qualsevol activitat que fem està vinculada al dret.

Una norma és una conducta, és una pauta de comportament. És alguna cosa que ens indica com hem d'actuar, però ha d'existir algun mecanisme que incentivi a les persones a actuar d'aquesta manera. Quan hi ha una norma hi ha certa pressió per a que es compleixi, encara que no totes les normes poden ser qualificades com a dret.

Existeixen diferents normes:

1-Normes socials: Pares, profes,amics (Pederàstia, violador, nudisme)

2-Normes morals: Ser coherent amb un mateix: Remordiments.

3-Normes religioses: Virginitat, ramadà, no menjar, porc, vel, no divorciar-se.

4-Normes jurídiques: Constitució, policia; no es pot matar

Es pot qualificar el dret com un: Sistema normatiu, coactiu i institucionalitzat.

Sistema: indea d'un conjunt que té un ordre, una certa estructura interna.

Normatiu: que està compost per normes.

Coactiu: que està recolzat per la força física, per la coacció. Es pot recórrer a la força.

Institucionalitzat: el dret depèn d'un seguit d'institucions que s'encarreguen de crear i organitzar aquestes normes i també de donar una resposta en el que que s'incompleixin.

-Problemes de cooperació social

No cooperem, perquè lo racional és no cooperar. De totes maneres, cooperar és necessari per aconseguir els nostres objectius. Si tothom volgués perseguir els seus propis objectius sense cooperar ningú aconsegueix el que vol.

-Contracte social

El contracte social diu que els ciutadans d'una societat han d'establir un contracte en el que acorden com poder cooperar i posar-se d'acord.

Rousseau va plantejar la necessitat d'un contracte social.

Hobbes va escriure al Leviatan: "A un Estat on no hi ha política, on cadascú vol aconseguir els seus interessos, és inevitable que es generin situacions de violència.

-Dret i economia

El dret intervé en l'economia per a facilitar la cooperació . Per a que el mercat funcioni cal assegurar que hi hagi claredat en quant a qui és el titular de quina cosa.

1.1 Altres funcions del sistema jurídic

-Integració social: És a dir, el fet que el dret regula certs comportaments fa que la societat els compleixi.

-Legitimació del poder: qualsevol Estat sempre pretén que la seva actuació sigui percebuda pels seus destinataris com a legítima, sobretot l'ús de la

força.

- Control social: el dret ha d'exercir un control social de diferentes maneres que resulten de la combinació de dos elements. El dret pot incentivar o

desincentivar una conducta. I també, el dret pot intervenir en dos moments; abans de que es produeixi el comportament o després.

-Incentivar una conducta abans (beca, subvencions) -> Tècnica de promoció

- Incentivar una conducta després (una ONG) -> Tècnica del premi

-Desincentivar una conducta abans (radars) -> Tècnica de prevenció

-Desincentivar una conducta després (multes) -> " de sanció o repressió.

-Seguretat jurídica: Cal deixar clar, aleshores, les sancions que es poden dur a terme i la capacitat de fer-les complir.

-Justícia: Encara que molts cops el que és llei o norma pot no ser just, es diu que el dret promou la justicia en tant que promou una moral social.

2. Els dos grans models de sistemes jurídics

Model anglosaxó (Common Law)

En el model anglosaxó, tenen un paper destacat les normes que provenen de les costums Els jutges tenen un paper actiu en les normes del dret, són capaços d'aplicar noves normes en un futur ja que el que el mateix jutge dicti senta un precedent.

Model Continental (Civil Law)

El model continental té una forta influència del dret romà clàssic. Consisteix en deixar les màximes normes possibles establertes, així com també les sancions per incompliment, i que els jutges "només" hagin d'aplicar la llei. El seu paper és d'intermediari.

2.1 Les fonts del dret

Hi ha tres fonts del dret en el model continental, que també és el model espanyol. Existeix una relació de jerarquia entre les tres fonts,

Llei: La llei és sinònim de dret ja que és aprovada per un Parlament, és a dir, per una autoritat pública.

Costum: És aquella norma social, és una pauta de conducta que ha adquirit un caràcter jurídic. No està reconeguda per llei, però si no hi ha una llei que regula una activitat es pot apel·lar a la costum. El seu ús és residual.

Principis del dret: normes o pautes que es poden trobar dins les normes jurídiques segons interpretació.

2.2. Jerarquia normativa

Rang Constitucional: La Constitució és llei, amb unes característiques molt determinades. És una llei que segueix un procediment molt complex d'aprovació.

Rang legal: Tractats internacionals, decret-llei i demés normes.

2.3. Branques del dret

-Dret públic: Són les normes que regulen el funcionament dels poders públics, o entre els poders públics i els ciutadans.

Dins del dret públic podem trobar diferents branques.

-1.1. Dret Constitucional: es refereix a les qüestions fonamentals de l'organització política, jurídica i econòmica de l'Estat. El més destacat és la Constitució, es parla de qüestions com la separació de poders, la protecció de la propietat privada…

-1.2 Dret internacional: està format per aquelles normes que regulen els vincles amb la comunitat internacional

-1.3 Dret penal: Regula i sanciona diferents delictes o comportaments. Si tothom fes aquestes comportaments es posaria en risc el manteniment de la societat. Compren els exemples més dràstics, té penes molt altes.

-1.4 Dret administratiu: Compren aquelles normes que regulen el funcionament dels`òrgans de l'administració pública i també regula les relacions d'aquests òrgans amb la població.

1.5. Dret processal: Estableix com es regulen els processos judicials.

-2. Dret privat: regula les qüestions relacionades amb els particulars, totes les parts interactuen al mateix nivell, ningú està per sobre de l'altre.

-2.1. Dret civil: Regula qui té Estatus jurídic de persona, temes de família i successions (herències, testaments…).

-2.2. Dret mercantil: tot el que afecta a les activitats econòmiques en general.

-2.3. Dret laboral: contractes de treball.

2.4. Moral, justícia i dret.

Dues grans perspectives de la moral.

Moral social: és relativa a una societat en un país i en una època determinada. Ex, l'homosexualitat.

Moral crítica: principis i pautes morals, obtinguts a partir de reflexions teòriques filosòfiques. Pretén ser universal i introduir canvis en la moral social.

Teories de la justícia: Es troben entre la filosofia i la moral. Cadascuna estableix,

des d'una perspectiva diferent, els principis bàsics que cal satisfer desde la política, el dret i l'economia, per a construir una societat més justa.

1- Liberalisme polític: dona màxima importància als drets individuals.

2- Comunitarisme: la societat justa és aquella que respecte les tradicions culturals de la mateixa comunitat.

3- Republicanisme: el liberalisme descuida aspectes, no n'hi ha prou amb la llibertat individual, l'Estat també ha d'aconseguir una cultura política i implicar-se en allò.

3. Justícia en la UE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) està per sobre que qualsevol llei espanyola.

El paper de la justícia en l'actualitat, té un paper protagonista en interpretar les lleis. En el cas que el legislador (qui fa les lleis) les hagi fet ambigües, els jutges tenen un paper important en decidir com s'aplica aquella llei.

3.1. Sistema legal de la UE i el TJUE

La UE té un sistema jurídic propi, independent dels sistemes jurídics dels Estats membres. Es pot definir la UE com una comunitat de dret, aleshores, el TJUE és el guardià de la llei de la UE.

3.1.1. Composició del TJUE.

Un jutge per cada estat membre que es van rotan de manera parcial cada tres anys (no es canvien tots). La càrrega de treball del TJUE ha anat augmentant en els últims anys, per això s'ha creat el Tribunal de Primera Instància i s'han establert procediments gestionats per una nova cambra de 3 o 5 jutges enlloc de la "gran cambra" de 11 jutges.

3.1.2. Jurisdicció del TJUE.

El TJUE té jurisdicció (àmbits sobre els que pot actuar) en tres àrees:

1- El TJUE revisa casos portats als tribunals contra els Estats membres per no complir amb les obligacions establertes en els tractats i en la legislació Europea.

2- El TJUE té el poder de revisió judicial sobre les lleis aprovades per les institucions de la UE.

3- El TJUE pot emetre resolucions perjudicials front a casos revisats per tribunals estatals.

3.2. Constitucionalització de la UE

El procés d'integració del sistema legal de la UE ha fet que la llei Europeu siguifonamental pels Estats membres. Dos principis d'aquesta constitucionalització:

1- L'efecte directe: Els ciutadans individuals tenen drets que es deriven directament de les lleis europees. L'efecte de la llei europea s'assembla més al de la legislació d'un Estat que no a un tractat internacional.

2. Primacia: A diferència de la Constitució americana, el Tractat de Roma no incloïa la clàusula de primacia de la llei europea. Però, posteriorment, s'hi va afegir. Això ha fet que el sistema legal de la UE s'hagi distanciat encara més dels tractats internacionals.

-Per alguns, això ha fet que la UE hagi passat d'organització internacional a Estat casi-federal. Degut a com s'estructura el TJUE i tots aquests principis, s'assembla més als sistemes legals federals que no als internacionals.

3.2.1. Constitucionalisme econòmic.

Mitjançant les interpretacions que ha fet el TJUE de les lleis s'ha establert, per exemple, el principi de reconeixement mutu: qualsevol producte que es pot vendre a un país membre es pot vendre també a un altre.

3.2.2. Sobirania externa i coerció interna.

-Fins el tractat de Lisboa no tenia capacitat per firmar tractats internacionals.

-La UE no té encara el monopoli intern legítim per exercir la coerció i fer complir les seves decisions.

De totes maneres el TJUE ha aconseguit desenvolupar propietats o característiques típiques dels Estats en els dos àmbits anteriors.

-Algunes interpretacions del TJUE van fer possible el tractat de Lisboa - Els Estats membres estan obligats a complir la llei Europea i a fer-la complir.