Concepte de ciutadania i drets associats

Què entenem per ciutadania?

Pel que fa a la idea de ciutadania, considero que és el reconeixement d'una posició com a membre de ple dret dins l'Estat. Penso que és un concepte lligat al sentiment de pertinença, i que et col·loca en una postura d'accés als serveis i recursos disponibles teòricament en igualtat de condicions.

El terme de Ciutadania constitueix el conjunt de drets i obligacions que les persones posseeixen com a individus. La ciutadania considera que tots els ciutadans són iguals i han de posseir els mateixos drets i igualtats. Mitjançant aquesta, l'individu és capaç d'integrar-se a una societat. Tal com indica Horrach (2009): "La ciutadania consisteix bàsicament en la forma de pertinença dels individus a una determinada comunitat política". Com bé s'ha exposat anteriorment, igual que la ciutadania et dona certs drets pel simple fet de ser persona, també comporta adoptar una sèrie d'obligacions, com, per exemple, el respecte al dret del proïsme. Així com també el respecte de les normes de convivència i la tolerància de les diferents cultures. Des del meu punt de vista, considero que el concepte de ciutadania es refereix a ser part d'una comunitat estable i organitzada on com a ciutadà tens uns drets i deures que s'han de complir. Ciutadania també es refereix als individus que formen part d'un país i que certifiquen la seva ciutadania amb el document de nacionalitat que adquireixen quan neixen dins del territori de l'Estat.

Quines persones són ciutadanes al nostre país?

Les persones que opten a ser ciutadans d'Espanya i adquirir la nacionalitat, han de tenir en compte una sèrie de factors. Si són espanyols d'origen o per possessió de l'Estat, en el moment que es dóna una de les opcions:

• sent pàtria potestat o fill/a d'un espanyol/a;
• si és per residència: cinc anys després d'obtenir la condició de refugiat;
• dos anys per als que provenen d'Iberoamèrica, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal;
• un any: estar sota tutela, haver nascut en territori espanyol, no haver adquirit la nacionalitat en el moment que tenia opció, després de portar un any casat/a amb algú espanyol/a, ser vidu/a d'un espanyol/a si la mort es va donar a l'estar casats o ser descendent de família espanyola.

Què és un NIE? Què és un DNI? Què és un permís de treball? Què és un permís de residència? Quines persones tenen dret a la sanitat? Quina relació tenen aquestes situacions amb el concepte de ciutadania?

El NIE és el Número d'Identificació Estranger, és la identificació que rep una persona que ve legalment a viure a Espanya d'un país estranger, aquest dona dret a intentar obtenir la nacionalitat espanyola, treballar legalment al país, etc. En el moment que se li adjudica la nacionalitat i obtingui la residència legal a Espanya, se'ls concedeix el DNI, Document Nacional d'Identitat.

La targeta de residència és un document que permet a una persona viure o treballar a Espanya per un període de temps fix o definit, les raons poden ser: laborals, per a estudiants (sempre que se'ls cobreixi l'assegurança d'assistència mèdica), persones que no exerceixin cap activitat laboral (han de demostrar la pertinença de recursos necessaris per viure sense treballar o tenir una assegurança de malaltia) o perquè la persona sigui membre de la família o vagi a reunir-se amb un ciutadà d'un Estat de la Unió Europea o d'un altre Estat part en l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu o de Suïssa.

La sanitat pública a Espanya no és universal, és a dir, no per ser espanyol o residir a Espanya un té dret a l'accés a la sanitat, només es té accés a l'estar assegurat o ser beneficiari. Encara que és veritat que la gran majoria de ciutadans que tenen la nacionalitat espanyola tenen accés a l'assistència sanitària amb càrrec als fons públics, l'exclusió es dona en desocupats immigrants que tenen la prestació i subsidis d'atur esgotats o que s'absenten de el país més de 90 dies en un any. D'altra banda, els ciutadans estrangers provinents d'un país de la UE, de l'Espai Socioeconòmic Europeu o Suïssa residents a Espanya, sempre que els seus ingressos anuals no superin els 100.000 euros, tenen dret a l'assistència sanitària pública; la resta d'estrangers poden rebre assistència sanitària amb càrrec a fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, sempre que les raons de les migracions siguin víctimes de tractes, aïllats polítics, menors de 18 anys o persones que requereixin atenció sanitària urgent.

Pel que fa a la relació que guarden aquests conceptes amb el de ciutadania trobem que aquest últim com a concepte, considera que tots els ciutadans han de tenir els mateixos drets i igualtats. Per això mateix, aquestes diferències que trobem a l'hora de posseir segons quins tipus de drets són les que mostren que els drets de la ciutadania no són complerts, una de les majors distincions que hem observat en aquest apartat és la que es fa a causa del país de procedència de les persones que venen a obtenir permisos o assistència.