Concepcions i Estratègies de l'Educació Social per a Adults

Concepcions de l'Educació Social

Com Adaptació

L'ésser humà s'educa gràcies a tot el que ocorre al seu voltant. L'Educació Social consisteix a adquirir les característiques necessàries per adaptar-se al medi. Això inclou l'evolució al llarg de la vida, la comprensió de les normes socials i l'ús dels recursos de formació disponibles, considerant el medi com una veritable escola d'educació social.

Com a Socialització

Implica la transformació de l'individu biològic en individu social a través de l'enculturació o aculturació. Es distingeixen tres etapes:

• Socialització primària: Grups primaris com la família.
• Socialització secundària: Grups més generals i menys afectius (escola), on es produeix la interiorització de valors.
• Socialització terciària: Enfocada a combatre conductes antisocials i facilitar la reincorporació a la societat.

Com Adquisició de Competències Socials

Adquisició d'habilitats per a la correcta vida en grup (capacitats socials correctes per aconseguir l'èxit social). Les condicions de competència social impliquen que el subjecte pugui satisfer les expectatives socials i sigui conscient del progrés personal com a ésser social. Les competències socials inclouen la formació adquirida, el llenguatge, l'activitat professional, els valors del treball, la configuració de la identitat personal i l'adquisició d'obertura mental i actitudinals.

Com a Didàctica del Social

Als anys 70, amb les polítiques del benestar, l'educació social va agafar força com a manera d'actuar davant problemes socials. Tot i que utilitza tècniques per millorar situacions, no es pot basar només en la part tecnològica o eficient. Veure l'educació com una font de valors, cultura i relacions socials proporciona una visió més humana i completa.

Com Acció Professional Qualificada

Acció destinada a incidir positivament en un sistema social, amb l'objectiu d'introduir millores o canvis.

Com a Acció Cap a la Inadaptació

Es busca resoldre problemes de convivència, garantir la qualitat de vida a tots els ciutadans i aplicar estratègies de prevenció de les causes dels desequilibris socials.

Com a Formació Política del Ciutadà

Formació social i política de l'individu, ja que forma part inherent de l'educació.

Com a Prevenció i Control Social

Actua com a prevenció de la desviació social i com a control d'aquesta mateixa desviació.

Com a Treball Social Educatiu

Treball social realitzat des de la perspectiva educativa i no només assistencial; el treball social es concep com una activitat més compromesa amb el canvi social.

Com a Paidocenosi

Educació entesa com el conjunt d'estímuls que fan possible la socialització.

Com Educació Extraescolar

Facilita que l'individu sigui capaç de comprendre el seu entorn i integrar-se adequadament.

Confereències Internacionals

• Elsinor (1949)
• Montreal (1960)
• Tòquio (1972)
• París (1985)
• Hamburg (1997)
• Belém (2009)

Llei 4/2006, de 30 de Març, d'Educació i Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears

Principis

1. La concepció de l'educació com un procés permanent que s'estén al llarg de tota la vida.
2. L'adaptació a les necessitats i demandes dels individus, la societat i els canvis del món laboral.
3. La promoció de la llengua catalana i la cultura pròpia de les Illes Balears.

Tipus d'Educació

• Educació Formal: Es dóna en institucions educatives oficials, amb programes i titulacions reconegudes (Exemple: Educació primària).
• Educació No Formal: Educació organitzada fora del sistema oficial, però amb objectius educatius concrets (Exemple: Cursos de cuina).
• Educació Informal: Es rep de manera espontània, al llarg de la vida, a través de l'experiència i les relacions socials (Exemple: Aprendre a cuinar amb la família).

Tradicions en l'Educació d'Adults

Les tradicions són pràctiques, valors i enfocaments pedagògics transmesos al llarg del temps. És crucial revisar-les per assegurar-ne la rellevància actual.

Tradició Liberal Humanista

Aquesta visió, originària del segle XIX, defensa que educar és ajudar la persona a créixer en tots els aspectes: mentalment, emocionalment i socialment. Es promou que l'alumne sigui el centre i es fomenta l'autonomia, la llibertat, la solidaritat i el respecte a la diversitat. Tot i que busca el desenvolupament personal, pot quedar-se massa en la teoria o centrar-se excessivament en títols, perdent el contacte amb el canvi social.

Autors destacats:

Malcolm Knowles, Carl Rogers, John Dewey i Ivan Illich, defensors d'una educació centrada en la persona, pràctica i autònoma.

Tradició Crític-Emancipadora

Aquest enfocament, molt influenciat per Paulo Freire, sosté que l'educació ha de servir per obrir la consciència, fomentar el pensament i ajudar a transformar la realitat. Busca que les persones siguin conscients de les injustícies socials i les empodera per fer front als problemes. El procés d'aprenentatge ha de ser participatiu i basat en el diàleg i l'experiència dels alumnes, amb l'objectiu de crear una societat més justa i democràtica.

Autors destacats:

Paulo Freire, Henry Giroux, Bell Hooks, Peter McLaren i Lisa Delpit, enfocats en la consciència crítica i la lluita contra l'opressió.

Resum de les Tradicions

La tradició liberal humanista aposta per formar persones autònomes i reflexives, però corre el risc de desconnectar-se del món real. En canvi, la tradició crític-emancipadora vol que l'educació serveixi per canviar el món, fomentant el pensament crític i la participació per transformar la societat.

Estratègies d'Intervenció: Principis Metodològics

1. La Incorporació dels Aprenentatges Previs

Totes les persones acumulen coneixements, destreses i costums. L'educació d'adults ha de reconèixer i aprofitar aquest bagatge per facilitar nous aprenentatges.

2. Que Cap Adult Parteixi de Zero

Els adults tenen vivències que ajuden a interpretar la realitat i prendre decisions. Cal donar valor al que ja saben i han viscut.

3. L'Exercici de la Llibertat Personal

L'adult escull quan comença, continua o deixa la formació. No es pot obligar ningú a formar-se.

4. L'Horitzontalitat

Situa els agents actors (professors, monitors, experts) i els agents participants (alumnes) en un mateix pla per a la construcció del coneixement. Tothom pot aportar, enriquint l'aprenentatge.

5. La Construcció d'Aprenentatges Significatius

Es busca que allò que s'aprèn arribi a formar part de la persona, connectant amb els coneixements previs, interessos i expectatives per resultar útil i interessant.

6. El Desenvolupament de l'Autoaprenentatge

Preparar els adults perquè puguin aprendre per si mateixos, buscant i seleccionant informació. És necessari el domini previ d'aprenentatges instrumentals per orientar-se de manera autònoma.

7. El Principi d'Activitat

Sense acció no hi ha aprenentatge. L'alumne ha de ser actiu i implicat; les accions s'han de personalitzar i contextualitzar al màxim. Elements com motivació, dificultat, oportunitat, relació i avaluació configuren aquest principi.

8. La Funcionalitat de l'Aprenentatge Adult

L'aprenentatge ha de respondre a finalitats pràctiques i necessàries. Cal rigor i qualitat en el disseny formatiu, ajustat a les necessitats de l'alumnat. Cal garantir coherència entre l'oferta i la necessitat.

9. El Desenvolupament de la Creativitat i la Manifestació de la Pròpia Iniciativa

Potenciar la creativitat reforça la valoració personal i la iniciativa, fent que el coneixement es percebi com a realista, obert i flexible. La creativitat impulsa la implicació des de diferents perspectives.

10. El Desenvolupament de l'Aprenentatge Cooperatiu

L'aprenentatge en grup genera seguretat, trenca l'aïllament i afavoreix la participació i la motivació. Es desenvolupen competències socials com l'empatia, l'escolta activa i la col·laboració. El treball cooperatiu permet assolir objectius més ambiciosos, tot i que poden sorgir dificultats com la desconfiança o la rigidesa mental.

11. L'Assoliment de la Participació Activa

Participar activament reforça l'autoestima i la percepció de ser útil en el grup, sent una experiència de democràcia i llibertat que dona sentit de pertinença. La participació millora la cohesió i la qualitat dels aprenentatges, requerint una gestió tècnica adequada.

Estratègies Metodològiques Adaptades

Els models metodològics han de ser inspiradors. Cal construir un model propi amb els elements més apropiats al procés, objectius, durada i característiques dels participants.

Les Activitats i les Seves Característiques

Sense acció no hi ha aprenentatge. Les activitats han de ser atractives, despertar interès i mantenir coherència amb els objectius i continguts. Han de ser reptes assolibles, ajustats a la capacitat dels adults, i han de desenvolupar l'autonomia personal, la seguretat i la implicació. Són elements essencials per a l'avaluació del progrés.

Tècniques d'Estudi

La vida complicada dels adults (laboral, familiar, social) condiciona la seva presència. Cal integrar tècniques i mètodes d'estudi dins del procés formatiu. Els agents educatius han de comprovar que els adults coneixen, comprenen i dominen l'aplicació pràctica d'aquestes tècniques.

Organització Espai-Temporal

Cal fugir del model escolar tradicional. Espais i horaris han de ser flexibles, polivalents i adaptats a les responsabilitats i condicions limitades dels adults. S'ha de garantir la flexibilitat amb programes que combinan modalitats presencial, semipresencial i a distància.

Materials i Recursos

Hi ha una gran accessibilitat a recursos, especialment a Internet. Els professionals han de formar les persones adultes en l'ús d'aquestes tecnologies com a eines. Els materials han de ser pràctics, motivadors i ajustats al procés. També s'ha de valorar l'ús de premsa, ràdio, articles i materials de consulta com biblioteques i laboratoris.

Clima Socioemocional

L'aprenentatge ha de ser gratificant. Cal crear un ambient de respecte, empatia, diàleg i participació. L'acompanyament i el reconeixement dels esforços afavoreixen la implicació i la cohesió del grup, ajudant a la consecució dels objectius.

Avaluació

Valorarà el compliment dels objectius, el grau de coneixement de les necessitats detectades i el disseny del procés (objectius, continguts, activitats). També tindrà en compte el grau de satisfacció dels participants, professionals, espais i distribució del temps. A més, s'ha de valorar l'impacte del procés sobre els participants i permetre als agents educatius revisar la seva pròpia pràctica i formació.