La concepció política de John Locke

Capítol 5

Locke fa veure que si no hi hagués alguna cosa que fes la funció dels diners, les persones no tindrien cap motiu per produir més d’allò que elles mateixes i la seva família poden consumir. L’or i la plata, mitjançant un acord tàcit, provoquen propietats desiguals. El fet que l’or i la plata (i, en general, els diners) no es facin malbé, permet acumular-los sense perjudicar ningú. I això va permetre que, de forma legítima, les persones poguessin acumular més terra que la que els calia per a la seva subsistència.

• «diners»: objectes als quals s’acorda donar un valor de forma que es puguin intercanviar per altres productes que poden tenir valor per ells mateixos.

• «acord tàcit»: avenir-se de forma conjunta a actuar de determinada manera, sense haver-ho de dir explícitament.

En el Segon tractat sobre el govern civil, John Locke reflexiona sobre la legitimitat de la propietat privada en l'estat de natura. Considera que tot el que existeix inicialment a la Terra pertany al comú de la humanitat. La legitimació de la propietat privada es basa en el treball de l'individu, ja que el que s'extreu de la terra per mitjà del treball, deixa de pertànyer al comú i passa a ser propietat de qui ho ha produït. Locke destaca que la major part del valor dels béns prové del treball invertit en ells i que hi ha límits a la propietat privada. No es legítim prendre més del que es pot consumir, ja que es podria fer malbé. Es correcte apropiar-se de terres o béns naturals mentre se’n deixi també per als altres. L'intercanvi de productes, sostenut per l'ús dels diners amb un acord tàcit, permet acumular sense violar els límits de la propietat privada. Així, Locke argumenta que una persona pot posseir més terra de la necessària ja que, en qualsevol moment podrà vendre els excessos i obtenir diners que sí que podrà conservar.

Capítol 8

Locke es defensa davant d'una objecció que planteja que les societats polítiques no es poden formar i legitimar com ell suggereix. Aquesta objecció es basa en indicar que, ja que tothom neix dins d'una societat amb un govern establert, no té llibertat per formar-ne un de nou com proposa Locke. La rèplica de Locke és contundent: si aquesta objecció fos correcta, mai no hauria estat possible que hi hagués més d'un govern legítim al món. Desafia retòricament a què li indiquin qui és aquest únic governant legítim del món. Així, qüestiona la suposició que els individus no poden establir nous governs, posant en dubte la legitimitat única dels governs existents.

• «societats polítiques»: per contraposició a l’estat de naturalesa, agrupacions de persones que voluntàriament decideixen viure d’acord amb certs principis, regles, govern, etc.,

• «govern legítim»: qui exerceix el poder sobre una comunitat d’una manera reconeguda, pactada, pels membres d’aquesta comunitat

En el fragment del Segon tractat sobre el govern civil, John Locke aborda la qüestió de la llibertat individual i la legitimació del poder polític, analitzant l'objecció plantejada sobre la possibilitat de llibertat inherent a tots els individus, independentment del seu origen o situació social.

Locke parteix de la seva concepció de l'estat de la naturalesa i els drets naturals, sostenint que tots els individus neixen lliures i iguals en drets. Aquest estat natural implica que cap persona té el dret inherent de dominar sobre una altra sense el seu consentiment. Aquesta idea estableix la base del contracte social, mitjà pel qual els individus formen una societat civil i un govern que deriva la seva legitimitat del consentiment dels governats.

En aquest context, Locke respon a l'objecció plantejada sobre la impossibilitat que algú pugui ser lliure i unir-se amb altres per establir un govern legítim. Mitjançant una pregunta retòrica, Locke posa en qüestió la lògica d'aquesta objecció, destacant que si una persona pot instaurar un govern legítim, això implica que tots els homes són igualment lliures i tenen la capacitat de formar governs legítims. Així, rebutja la noció que només hi pugui haver un sol príncep i un sol govern legítim al món, defensant la idea que la llibertat i la capacitat de formar governs legítims són inherents a tots els individus.

Capítol 9

El text de John Locke destaca la importància del poder legislatiu en la protecció de la propietat i les llibertats dels membres de la societat. Segons Locke, els homes estableixen legisladors per crear lleis que actuaran com a custòdia de les seves propietats. No obstant això, adverteix que si aquests legisladors abusen del seu poder i intenten destruir o oprimir la propietat del poble, es desencadenarà un estat de guerra, permetent al poble rebutjar la seva autoritat i restablir la llibertat inicial. Locke destaca la importància de la confiança i la responsabilitat del poder legislatiu en servir els interessos del poble per garantir la seva seguretat i protecció.

• «poder legislatiu»: aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.

• «corrupció»: quan algú que té un càrrec o està en una posició de poder actua de forma deshonesta i contrària a les obligacions que ha adquirit en assumir el seu càrrec.

• «prevaricacions»: accions del governant que contradiuen les obligacions que té com a governant, i que les fa sabent que contradiuen les seves obligacions.

• «anarquia»: situació en la qual no hi ha cap tipus de govern.

• «rebels»: aquells que s’oposen per força a l’ordre que estableixen les lleis

• «legisladors»: aquells que tenen l’autoritat per promulgar lleis

• «estat de guerra»: quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre

La concepció política de John Locke es basa en diversos pilars essencials. En l'estat de la naturalesa, els individus posseeixen drets naturals, com la vida, la llibertat i la propietat. Amb l'objectiu de garantir aquests drets, les persones decideixen formar una societat mitjançant un contracte social, transferint al govern el dret d'executar la llei de la naturalesa.

Per a Locke, la finalitat d'un govern legítim és salvaguardar els drets a la vida, la llibertat i els béns dels membres de la societat. Si un govern no compleix aquest objectiu i, en lloc de protegir, viola aquests drets, entra en un estat de guerra amb els ciutadans. Així, si el govern desvia la seva funció, Locke argumenta que és legítim desobeir-lo i establir-ne un altre per assegurar la protecció dels drets fonamentals. Aquesta perspectiva subratlla la importància del consentiment i la responsabilitat del govern en mantenir la llibertat i la seguretat dels individus dins la societat.