Comunicacions i Turisme a Espanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,57 KB

Les Comunicacions

  • La comunicació a distància o telecomunicacions són imprescindibles per al desenvolupament econòmic en permetre uns intercanvis instantanis, aspecte essencial per al procés de globalització econòmica mundial.
  • Ja no és precís estar situat en un lloc central de l’espai geogràfic, sinó ben connectat a la xarxa de comunicacions.
  • També es veu un desequilibri en la xarxa espanyola de telecomunicacions
  • La distribució espacial dels fluxos telefònics respon a un model jerarquitzat; les províncies amb més fluxos són les principals àrees metropolitanes (Madrid és el nus principal i la resta són secundaris)

El Turisme

Des dels anys seixanta ha esdevingut un fenomen de masses

Factors del desenvolupament turístic espanyol.

El creixement ha estat conseqüència de factors:

Externs

  • Creixement econòmic d’Europa occidental i septentrional amb posterioritat a la II Guerra Mundial.
  • Increment del poder adquisitiu i aparició de les vacances pagades
    Pròpies del transport: com la baixa de preus dels bitllets d’avió, les millores en els ferrocarrils i les carreteres o la generalització del cotxe.

Interns

  • Proximitat geogràfica d’Espanya respecte a Europa
  • Immillorables condicions climàtiques i paisatgístiques
  • Atractiu cultural del territori espanyol
  • El baix cost de la vida d’aleshores (devaluació de 1959)
  • La facilitat estatal per a l’activitat (era un mitjà per a cobrir el dèficit comercial)
  • Aparició dels complexos hotelers i les agències de viatges.

Actualment alguns factors han perdut força, encara que han sorgit d’altres:

  • Consolidació d’una demanda interna àmplia
  • Qualitat de l’oferta (incloses les condicions mediambientals)
  • Diversificació dels productes turístics
  • Disponibilitat de recursos humans qualificats
  • Millora en les infraestructures de transport
  • Les polítiques de promoció (estatals, autonòmiques i locals)
  • La inestabilitat política de les àrees competidores

Model turístic tradicional

Es va implantar als anys seixanta i mostrava les següents característiques:

  • Abundant oferta
  • Dirigit a una clientela massiva amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà baix
  • L’allotjament es feia a hotels i apartaments mitjans
  • Predomini del turisme de sol i platja
  • Dependència extrema dels tour-operators internacionals

Entradas relacionadas: