Comunicacions amb Fil i Sense Fil: Elements i Velocitats de Transmissió

Comunicacions amb Fil i Sense Fil

Elements que consisteixen en la comunicació. Emissor: Qui genera o emet el missatge. Receptor: Qui rep o va dirigit el missatge. Canal: Medi per on es propaga el missatge. Interferències: Allò que impedeix rebre amb claredat el missatge.

La comunicació amb cable utilitza cables conductors. La comunicació sense cable es transmet per l'espai.

Transmissió per l'Espai

La velocitat de transmissió del so és de 340 m/s. La velocitat de transmissió de les ones electromagnètiques és de 300.000 km/s, són les que utilitzen la ràdio, TV, telefonia mòbil. A: Amplitud, és el valor màxim. F: Freqüència, nombre de cicles que es produeixen en 1 segon, la seva unitat és el Hz. T: Període, temps en segons que triga a produir-se un cicle.

Transmissió per Cable

Hi ha 2 tipus de cables: els cables elèctrics i els òptics: a) cables elèctrics: transmeten el senyal a la velocitat de l'electricitat, poden ser de cables trenats i cables coaxials. b) cables òptics: transmeten el senyal a la velocitat de la llum, els cables òptics tenen molta més capacitat de transmetre dades o comunicacions que els cables elèctrics.

Els Mitjans de Comunicació

a) El telegraf: es basa en els efectes magnètics del corrent produint un senyal curt o punt i un senyal llarg o ratlla. L'alfabet Morse utilitza combinacions de punts i ratlles per representar números i lletres. b) El telèfon: Permet la comunicació oral a distància. c) La ràdio i la televisió: No necessiten fil per transmetre la informació, ho fan utilitzant les ones electromagnètiques. La ràdio i la televisió utilitzen diferents rangs d'ones electromagnètiques. En la ràdio només s'emet so, en la TV s'emet so + imatges. En la actualitat l'ús de la tecnologia digital ha augmentat el nombre de canals, la qualitat de so i de imatge fa possible els serveis interactius.

Comunicacions per Satèl·lit

El satèl·lit es pot utilitzar per la telefonia mòbil, transmissió d'imatges i sons, dades i també per l'observació i control. La comunicació per satèl·lit necessita d'una estació terrestre emissora de la qual rep la informació mitjançant microones i el satèl·lit reenvia cap a una altra zona de la Terra. Els satèl·lits es troben a una òrbita geoestacionària a uns 36.000 km de l'equador de la Terra. Reben un senyal des de la Terra, l'amplifiquen i el tornen a enviar a la Terra. El satèl·lit disposa de 2 mòduls: - Mòdul de servei, és on hi ha els dipòsits i combustible i panells. - Mòdul de comunicacions, és el que rep el senyal, l'amplifica i el reenvia. Aplicacions: Radiodifusió, meteorologia, investigació, espionatge. Hispasat: És el sistema de comunicacions espanyol via satèl·lit. Hi ha satèl·lits que estan en òrbites que no són geoestacionàries o Geo, podem tenir òrbites. LEO: Més baixes que les geostacionàries. MEO: Més altes que les geostacionàries. MZO: Òrbites mitjanes.

Radioenllaços

Sistema de comunicació per ones electromagnètiques entre un emissor i un receptor, en general utilitza les microones. Un factor dels radioenllaços és la distància. H: Alçada en m antena emissora. h: Alçada en m antena receptora.

La Telefonia Mòbil

El telèfon mòbil utilitza les ones de ràdio, és un sistema emissor-receptor que utilitza ones portadores de freqüència molt elevada. En els seus orígens estava reservada als serveis d'emergència. La comunicació entre 2 usuaris és possible si ambdós estan dins una zona de cobertura, aquestes zones de cobertura tenen forma de cel·les hexagonals. Aquestes cel·les són més petites als llocs on es concentren els usuaris com per exemple ciutats. Si el mòbil està connectat, està associat en tot moment a una estació base, quan volem trucar, l'estació base del nostre telèfon es comunica amb el controlador de xarxa de ràdio que es posa en contacte amb l'estació base de l'altre usuari. Els centres d'operacions i manteniment permeten les accions d'interacció sobre el maquinari i programari de les estacions base i els controladors de xarxa de ràdio. La telefonia mòbil en satèl·lit provoca retard d'entre 240 a 270 ms, això provoca un efecte d'eco que es pot eliminar amb els supressors d'eco. Amb altres òrbites de satèl·lits com són les LEO i MEO. Té un cost econòmic important, la vida útil d'un satèl·lit oscil·la entre 3 i 15 anys.

El Sistema GPS

GPS significa sistema de Posicionament Global, es basa en la utilització de satèl·lit per realitzar la localització, són 24 satèl·lits. 3 en reserva, en òrbites a uns 20.000 km d'alçada, en qualsevol moment es garanteix la recepció de com a mínim 4 satèl·lits. El seu origen va ser el departament de defensa dels Estats Units. Per fer la localització cada satèl·lit envia un senyal indicant la seva posició i hora exacta, llavors amb la diferència horària es calcula la seva distància, creuant les distàncies dels diferents satèl·lits que es reben ens dona un punt a la terra. Aplicacions: - Assistència a la navegació: Per terra i aire. - Equips de salvament: Rescat de persones. - Cartografia i topografia: Realització de mapes. - Estudi de la fauna. - Àrees científiques.