Comunicacions per Cable, Fibra Òptica i Ones
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,32 KB
Comunicacions per Cable
Les comunicacions per cable poden establir-se a través de tecnologies de cable de coure i de fibra òptica.
Cables de Coure
En els cables de coure, la informació viatja en senyals elèctrics que poden ser analògics i digitals:
- El parell trenat està construït per dos cables aïllats que es trenen entre si.
- El cable coaxial està format per dos cables de coure concèntrics separats per una capa aïllant i recobert per un aïllant.
Gàbia de Faraday
La gàbia de Faraday consisteix a crear un espai envoltat d'un material conductor o d'una malla.
Fibra Òptica
En la fibra òptica, la informació viatja en impulsos de llum a través d'un filament de vidre, el qual actua de guia del feix de llum que el travessa a gran velocitat.
Els avantatges de la fibra òptica són:
- Gran capacitat de transmissió de dades.
- Elevada velocitat de transferència de la informació.
- Insensibilitat a les interferències electromagnètiques.
- Fiabilitat i seguretat.
Cables Submarins
Els continents i illes estan interconnectats per cables submarins. Els més antics són coaxials de coure i els més moderns són de fibra òptica.
Comunicacions Telefòniques
Les comunicacions de veu es gestionen de manera automàtica des de les centrals telefòniques. A les centrals telefòniques, uns equips electrònics anomenats commutadors dirigeixen les trucades de l'emissor al receptor, cercant automàticament la ruta. S'estableix una connexió punt a punt bidireccional mentre es manté la conversa. Els cables d'interconnexió entre centrals o enllaços suporten el trànsit de comunicacions.
Tecnologia ADSL
Les centrals telefòniques també gestionen el trànsit de dades a través de la mateixa línia de veu amb la tecnologia ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line):
- Canal de pujada o enviament de dades.
- Canal de baixada o recepció de dades.
- Canal de servei de veu.
Centraletes Privades
Les empreses i institucions que disposen de terminals telefònics tenen centraletes telefòniques privades per gestionar el trànsit intern i extern de trucades.
Telefonia VoIP
La telefonia VoIP (Voice over Internet Protocol), és a dir, veu sobre el protocol d'Internet, és una tecnologia que aprofita la infraestructura de la xarxa d'Internet per establir connexions telefòniques de veu entre punts IP.
Televisió per Cable i Ones Electromagnètiques
Televisió per Cable
La televisió per cable, comunament denominada VideoCable o simplement Cable, és un sistema de televisió per subscripció que s'ofereix a través de senyals de radiofreqüència que es transmeten als televisors per mitjà de xarxes de fibra òptica o cable coaxial.
Ones Electromagnètiques
Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria. Es tracta d'ones transversals que es desplacen a la velocitat de la llum. Una ona lluminosa és una ona electromagnètica la longitud d'ona de la qual correspon a l'espectre visible. Característiques:
- Amplitud: Intensitat del senyal.
- Període: Temps que triga el senyal a fer un cicle complet.
- Freqüència: Nombre de cicles que completa el senyal en un segon.
Modulació Analògica
Les dues modulacions analògiques més conegudes són la modulació d'amplitud (AM) i la modulació de freqüència (FM).
Modulació Digital
La modulació digital és una tècnica de modulació més complexa que aprofita millor el canal de comunicació. Un exemple és l'ASK (Amplitude-Shift Keying). La TDT (Televisió Digital Terrestre) empra una codificació digital complexa anomenada COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplexing).
Espectre Radioelèctric
L'espectre radioelèctric de radiofreqüència és una part de l'espectre electromagnètic que ordena tècnicament i legalment les diferents freqüències per a usos específics.
Antenes
Les antenes són una part fonamental en qualsevol equip de radiocomunicació, atès que d'aquestes en depèn una bona propagació (en emissió) i una bona sensibilitat de recepció. Les antenes estan dissenyades amb materials conductors com l'alumini i tenen com a objectiu radiar o captar la màxima quantitat d'energia electromagnètica.
Direccionalitat de les Antenes
La direccionalitat és una de les característiques que determinen el seu comportament i la seva aplicació. Les antenes direccionals, emprades en emissió, emeten cap a una regió delimitada de manera molt eficaç. En recepció, permeten tenir una elevada sensibilitat i guany quan s'orienten directament cap a l'antena emissora. És el cas de les antenes de televisió terrestre i de satèl·lit.