Comunicació visual: elements, codis i funcions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

El llenguatge de la comunicació visual

El llenguatge de la paraula, escrit i oral, està determinat per normes perfectament estructurades i definides que estudiem a l'escola des de petits. La gramàtica és la ciència que estudia el llenguatge: els elements sintàctics, morfològics, fonètics, semàntics, etc. Aquestes normes normalment estan definides per alguna institució acadèmica —en el cas de la llengua catalana, per l'Institut d'Estudis Catalans.

En el cas del llenguatge visual, de la comunicació visual intencionada, no existeixen normes ni acadèmies que les dictin. El llenguatge visual es basa en la percepció, és a dir, en els condicionants culturals i fisiològics. Segons la nostra capacitat cultural i la nostra experiència visual, podrem ser capaços de "llegir" missatges o "textos" més o menys complexos.

Elements de la comunicació visual

Un esquema elemental de la comunicació visual és constituït per tres elements:

  • L'emissor: és el creador del missatge visual.
  • El missatge: és l'objecte comunicatiu (una fotografia, un senyal de trànsit, un cartell, una pintura, etc.). En el missatge visual hi intervenen dos factors:
    • La forma: és la manera com el missatge es presenta, l'aspecte que determinen la composició dels elements plàstics (colors, formes, mesures, textures, etc.). És a dir, la forma és el significant o conjunt d'elements que configuren la imatge plàstica.
    • El contingut: és la informació que el missatge vol transmetre al receptor. El contingut fa referència al significat del missatge.
  • El receptor: és la persona o grup de persones que reben el missatge que envia l'emissor.

Codis de la comunicació visual

El codi és el conjunt d'elements o normes que l'emissor utilitza per a crear el missatge i el receptor, per a interpretar-lo. Perquè s'estableixi la comunicació, l'emissor i el receptor han d'utilitzar el mateix codi.

  • Codis fisiològics: es refereixen a la manera com són percebudes les formes i els colors pel nostre cervell.
  • Codis culturals: es refereixen a la manera com les diferències culturals i de grup social influeixen en la creació i la interpretació d'un missatge visual.

El canal de comunicació

El canal és el mitjà a través del qual es transmet un missatge. Una revista, un llibre, la televisió, una exposició, internet, etc. són canals a través dels quals es pot transmetre un missatge visual.

Funcions dels missatges visuals

Segons la intenció de l'emissor, els missatges visuals poden tenir diferents funcions:

  • Funció expressiva: L'emissor vol comunicar un punt de vista personal sobre la seva manera de sentir i entendre el món. Aquesta funció és característica de l'art.
  • Funció estètica: L'emissor vol transmetre sensacions de plaer estètic en contemplar formes i imatges. Aquesta funció és especialment característica de l'art.
  • Funció informativa: L'emissor vol informar el receptor de fets, consells, idees... Aquesta funció és característica dels senyals de trànsit, els dibuixos tècnics, etc.
  • Funció persuasiva: L'emissor vol atreure i convèncer el receptor per tal que actuï d'una determinada manera. Aquesta funció és característica de la publicitat, de la propaganda política, etc.

Entradas relacionadas: