Comunicació no verbal i percepció: claus per a una comunicació efectiva

La classe com a grup:

És formal, de pertinença i secundari. La classe és on es realitza el procés educatiu.

Finalitat:

• Afavorir la socialització dels alumnes: aprendre formes de relació que fan possible la convivència harmoniosa entre individus.
• Aprenentatge dels continguts escolars.

Característiques:

• Reuneix característiques dels mitjans/petits grups:
• Nombre reduït de membres
• Interaccionen, es relacionen influint en els altres
• Comparteixen objectius
• Adopten unes determinades normes de comportament, accepten l'autoritat del guia, puntualitat...
• Tenen establerta una xarxa de comunicacions
• Té una estructura, organització i posicions dels diferents membres
• Els membres adopten uns rols
• Hi ha cohesió
• Té interaccions amb l'entorn: barri, administració, escola…

A més té altres característiques que li fan especial:

• La seva finalitat és la producció de canvis qualitatius en els individus que ho integren (actituds, comportament, coneixements)
• És un grup inclòs en la institució escolar
• Té un líder institucional (professor) que no pot canviar
• La presència és obligatòria
• Els objectius, continguts de treball, normatives i de vegades la seva estructura són en bona part imposats, no han participat.

Raons per treballar amb el grup escolar:

1. Necessitat de socialització dels alumnes: Cal relacionar-se. Avui dia té un valor important que l'ensenyament compleixi aquest objectiu ja que a poc a poc els ciutadans han anat delegant a l'escola aquest aspecte de la formació.
2. Aprendre especialment certs valors com: Ensenyarem als alumnes a ser oberts, democràtics i participatius, cooperatius, sincers. Acceptar-se a si mateixos i als altres, a comunicar-se eficaçment, a compartir projectes i material, a participar en tasques de col·lectivitat, a ser responsables, prendre decisions. Però és a l'escola on comença realment la socialització, ha de ser un més entre altres iguals, ha d'admetre la individualitat dels altres, comunicar-se amb ells i cooperar. El paper del professor és vital.

Elements d'una reunió:

Membres o assistents a la reunió:

La participació dels membres que assisteixen a una reunió dependrà de:

• Nombre d'assistents: Fins a 5: La reunió aconsegueix gran eficàcia i participació i implicació dels assistents. Es prenen decisions.
• Entre 5 i 10 membres: Grup de treball eficaç. Hi ha participació. També es prenen decisions
• + de 10 i – de 20: Creació de subgrups de poder i influència. Grup no eficaç per a la presa de decisions.
• + de 20: Grup poc eficaç per al treball en reunions. Grups vàlids per a reunions informatives i per ratificar acords i decisions que prèviament ja s'han treballat i consensuat en Equips docents o comissions.

De les característiques del grup:

Nivell d’implicació, Grau de maduresa, Grau de cohesió del grup.

Durada de les reunions:

La durada d'una reunió és una variable que ha de tenir en compte la persona o persones que la preparen o coordinen. Podem assenyalar que, a major participació, major nombre d'interaccions, més temps a prendre decisions o acords i major durada de la reunió.

Tema de la reunió:

El tema o temes de la reunió apareix en l'ordre del dia, que conté els punts a tractar.

Finalitat de la reunió:

La finalitat de la reunió s'especifica en l'objectiu o objectius que es pretén aconseguir.

Tècnica de la reunió:

Segons quin sigui el tipus de reunió, se seleccionarà la tècnica més adequada per a la consecució de les finalitats proposades

Tipus de reunions:

Informatives:

Finalitat: transmetre una informació que és necessària o convenient. La reunió es limita al fet que la persona o grup de persones que han de donar la informació, la comuniquin i resolguin els dubtes o contestin a preguntes sobre el tema objecte d'informació.

Consultiu-deliberatives (pros i contres)

Finalitat: estudiar o analitzar propostes o solucions a temes o problemes. En elles s'estudien les diverses alternatives o propostes, analitzant els pros i contres de cadascuna d'elles. En aquest tipus de reunions no es prenen decisions, bé perquè no és responsabilitat de l'Equip docent, la funció del qual o tasca és fer propostes a la persona o persones responsables de la mateixa, o bé perquè la decisió serà motiu d'una reunió posterior, quan les propostes o solucions estiguin més clares i les decisions més consensuades i treballades.

Formatives:

Finalitat: formar als membres, crear opinió i transmetre idees. La finalitat és, conseqüentment, tant informar en aspectes instructius o continguts conceptuals com modelar actituds, prendre postures o incidir en continguts procedimentals.

Decisòries:

Finalitat: prendre una decisió. La presa de decisions sempre és complicada i complexa per dues raons: 1a. La decisió ha de ser de qualitat i sempre es corre el risc de no encertar. 2a. El procés de la presa de decisions és complex. Hi ha en els membres del grup anàlisis diferents de la mateixa realitat, diferents interessos, objectius diversos, etc. A la reunió decisòria s'ha d'anar amb propostes, i la decisió ha de venir consensuada pels equips o les comissions a les quals s'ha encarregat l'estudi del problema o de la situació plantejada.

Reunions de coordinació:

Finalitat: coordinar als membres d'un grup per a les seves posteriors actuacions, n'hi ha: -Coordinacions Organitzatives: destinades a organitzar una institució, repartir treballs, funcions… -Coordinacions Pedagògiques: destinades per fer un seguiment dels participants, les seves actuacions…

Les fases d'una reunió:

L'anàlisi i estudi de la seva necessitat:

La direcció o el coordinador d'un grup abans de convocar una reunió ha de plantejar-se: 1.° És necessària la reunió?Per considerar la necessitat o conveniència d'una reunió, el responsable del grup ha d'analitzar dos aspectes: 1.Necessitat tècnica: temes a tractar, informar, decidir… 2.Necessitat d'interrelació o comunicació: fomentar bon clima, potenciar relacions, participació… 2.° És la reunió la tècnica i el procediment més adequats per afrontar el tema o resoldre el problema? Existeixen procediments com l'elaboració de notes informatives, el quadre d'avisos o tauler d'anuncis, els horaris de visites, que pot ser que, de vegades, facin innecessari algun tipus de reunions. 3.° Quin és el moment més propici o adequat? Certs dies i algunes hores són més propícies i idònies per a la convocatòria i celebració de reunions.

La fase de preparació:

La responsabilitat de la preparació d'una reunió recau directament en el conductor i en les persones que van a assistir i participar. El coordinador d'una reunió ha d'atendre a: 1.° Les condicions materials: *Sala de reunió. *Condicions necessàries i ambient de treball. *Recursos materials.

2.° La fixació de l'ordre del dia i determinació de les persones que han d'assistir. El tema o temes de les reunions han de: *Afectar i interessar al grup. *Establir els límits del seu tractament. 3.° L'anàlisi, abans del començament de la mateixa, dels possibles aspectes problemàtics del tema: Tenir clars les dades essencials, possibles problemes que es poden plantejar en el transcurs de la sessió de treball, alternatives, etc. 4.° L'objectiu de la reunió: La finalitat ha d'indicar-se en la convocatòria amb claredat i precisió. En la convocatòria s’ha d'incloure: *Data, lloc i hora d reunió. *Durada. *Ordre del dia (temes de la reunió). *Finalitats de la reunió en cadascun dels temes. *Documentació amb dades, problemes, propostes; tot allò que pugui ser analitzat i estudiat per les persones que van a assistir. Haurien de ser convocades amb un temps suficient.

L'inici de la reunió:

El director d'una reunió ha de : *Donar la benvinguda i gràcies per assistir *Començar la reunió amb puntualitat. *Aclarir els punts de l'ordre del dia. *Precisar l'objectiu de la reunió. *Definir amb claredat i precisió la tècnica a emprar en la reunió. *Prioritzar el tractament dels punts de l'ordre del dia.

El desenvolupament de la reunió

LA PRESA DE DECISIONS: Variables que incideixen en la presa de decisions: Una persona o equip ha d'analitzar els diversos elements o variables més importants que solen intervenir:

Responsabilitat de la presa de decisió. Qui decideix?

El primer que s'ha de fer davant la presa d'una decisió és analitzar qui o qui són els responsables de cada actuació i quina estructura organitzativa o Equips estan implicats. En aquest aspecte, resulta totalment necessària i convenient l'elaboració del Reglament de Règim Interior, on quedi reflectida i explícita la delimitació de funcions, tasques i responsabilitats de cada membre de l'Organització, així com de les diferents estructures o Equips que en el Centre funcionin.

Tipus de decisió. Què es decideix?

Abans de prendre una decisió, ha d'analitzar-se el tipus, àmbit, objectiu i finalitat de la mateixa, a quins temes o problemes es vol donar resposta

Tècnica o estratègia per a la presa de decisió. Com es decideix?

És important i necessari seleccionar i analitzar la tècnica més adequada per a la seva utilització per la persona o equip de persones responsables, sobretot si es van a realitzar una o diverses reunions.

Temps. Quan s'ha de decidir?

L'eficàcia d'una decisió presa ve determinada no només per la qualitat de la mateixa, sinó també per la seva oportunitat i adequació al temps en què s'aplica. És de gran importància saber tant el moment apropiat de prendre una decisió com el que aquesta es porti a efecte i es posi en pràctica.

Persones afectades i implicades en la presa de decisió

A l'hora de prendre una decisió, convé tenir en compte les persones o grups que estan afectats i implicats en la decisió presa. La informació, la consulta o participació en la pròpia presa de decisions són factors que no cal oblidar.

Conseqüències i repercussions

És necessari que s'analitzin i prevegin les conseqüències i repercussions que pot portar amb si.

La presa de decisions individual i en grup: Procés d'una presa de decisió individual

Fase 1: de plantejament:

La persona responsable de la presa d'una decisió individual ha d'analitzar i definir les variables següents: *Tipus de decisió. Què es decideix, àmbit que abasta, finalitat... *Estratègia de la presa de decisió. Necessitat de consultar, d'entrevistar-se amb persones implicades o de realitzar una reunió amb elles. *Moment oportú per prendre la decisió i dur-la a terme. *Persones implicades.

Fase 2: d'informació i de consulta:

És molt important i necessària la recollida de dades i d'informació que permetin i facilitin conèixer situacions, opinions i judicis de valor, que ens puguin assessorar i orientar en la tasca de la presa de decisions.

Fase 3: de deliberació:

És el moment de l'estudi i anàlisi de les diferents propostes, dels pros i contres de cadascuna d'elles, de les possibles conseqüències, del moment apropiat per prendre la decisió, comunicar-la i portar-la a la pràctica. Fase 4: de decisió: La persona responsable ha de fer en aquesta fase l'elecció de l'alternativa i arribar a una conclusió sobre la decisió més convenient o necessària. Fase 5: de la comunicació de la decisió presa: La decisió que s'ha adoptat ha de ser comunicada sempre i en primer lloc a les persones interessades o afectades. No és convenient que aquestes persones rebin la informació per altres canals o terceres persones. No obstant això, de vegades la naturalesa de la decisió presa aconsella el silenci o esperar al moment adequat per comunicar-la. Fase 6: de posada en pràctica de la decisió presa: És necessari posar en pràctica la decisió presa. Es queda sense autoritat per prendre altres decisions si no s'executa i posa en pràctica aquelles que ha pres amb anterioritat. Fase 7: de seguiment i control de la decisió adoptada: El seguiment i control de les decisions preses, així com la posada en pràctica de les tasques i activitats que porten amb si, és una labor essencial. Comprèn el conjunt d'actuacions que permeten comprovar el compliment de les tasques i activitats decidides.

b) La presa de decisions en grup: Formes de prendre la decisió en grup: 1) Per votació democràtica*El coordinador de la reunió informa i centra el tema objecte de la presa de decisió. *El grup analitza, debat i discuteix alternatives. *El grup decideix per votació l'opció majoritària. Majoria Simple: Més vots a favor que en contra Majoria Absoluta: La meitat de vots més 1 (50% +1) Unanimitat: Coincidència de tots els vots en el mateix resultat Problemes de les decisions acordades per votació: *La decisió adoptada per majoria implica la divisió dins del grup entre vencedors i vençuts. *La decisió que es prengui, difícilment implica a tots els membres. *La votació en tot grup o equip de treball ha de fer-se, en principi, de forma secreta. 2) De forma parlamentària: *La Coordinació de la reunió exposa i contextualitza el tema. *Es plantegen i s'analitzen les diferents alternatives. *El tema es discuteix, però no s'arriba a votar fins que s'esgoten les raons. La votació s'ofereix com a solució, però el grup es compromet a acceptar i assumir la decisió de la majoria. *Com en la forma anterior, la decisió es basa en la votació, però es fa un esforç per integrar a les minories. *Amb la decisió presa s'intenta implicar a tots, i es creen mecanismes de seguiment i control per part del grup.

3) Per consens: El consens es produeix en la presa de decisions quan totes les persones que intervenen assumeixen la decisió final com si anés la seva pròpia. *La decisió es pren per consens, no arribant-se mai a la votació. *Ha d'haver-hi molta comunicació: a tots els nivells, ja que totes les opinions han de ser escoltades. *Plena participació: per aconseguir un alt grau de compromís amb la decisió final. *Implicació: davant qualsevol dificultat ningú nega la seva col·laboració. *Crea un bon ambient de treball i un bon clima de relacions personals. *S'aconsella el consens a través del pacte i de la negociació. No és aconsellable la votació, ja que, en certs temes, es corre el risc que els resultats de la mateixa no siguin acceptats i assumits. *Aquesta forma de treball i de decidir és molt més lenta, però més eficaç, ja que tot el grup participa i s'implica en la decisió.

Tipus de comunicació: (No es contempla l'escrita)a) Comunicació verbal: Se serveix del llenguatge. Barreres principals de la comunicació verbal: -Barreres semàntiques: (semàntica = estudi del significat de les paraules) ·Ús incorrecte de les paraules per que l'emissor desconeix el seu significat ·Desconeixement del significat per part del receptor -Barreres psicològiques: La personalitat, caràcter, forma de viure les experiències, creences, actituds, prejudicis, pors… fa que les persones siguin diferents i es pot deformar el contingut de la comunicació. -Barreres fisiològiques: Incapacitats auditives o físiques donen com resultat l'escoltar malament, expressar-se amb dificultats -Barreres físiques: Referit al soroll o interferències-Barreres socioculturals: Diferències culturals, socials, religioses, ètniques, costums…

b) Comunicació no verbal: No participa el llenguatge en si. No només transmetem significats amb la roba i altres objectes d'ús personal; no només amb el cotxe o qualsevol altra possessió més o menys costosa; no només amb la nostre manera particular de pronunciar l'idioma que parlem; no només amb l'entonació i els silencis amb que marquem el ritme de la nostra parla. També amb els gestos, sobretot amb aquells inadvertits que la nostra cara i el nostre cos manifesta en segons i que transmeten una impressió, tan fugaç, com penetrant. Àrees de la comunicació no verbal:1-El parallenguatge: Són els senyals vocals no verbals, els seus components són: -Qualificatius vocals: volum, velocitat, pauses, silencis… Perquè el missatge sigui entenedor ha de ser entre 100 i 150 paraules per minut -To de la veu: És diferent dir “vine aquí” en diferents tons, pot demostrar: M'alegro de veure't, Obeeix, Estàs en perill, Mira el que he trobat. -Caracteritzacions vocals: riure, plorar, badallar, empassar... -Segregats vocals: sons com: um, oh, uh, mm… Per aconseguir una millor comunicació paralingüística ha d’haver-hi bàsicament un bon volum, fluïdesa, velocitat, ritme, claredat, pauses.

2-La proxèmica: Comunicació mitjançant l'espai personal, ús de l'espai social i personal, distàncies. Hi ha quatre zones diferents en què la persona actua: -Zona pública: més de 3,6 m.: anar pel carrer…-Zona social: 1,23-3,6 m.: relacions socials ocasionals, gent que no es coneix bé -Zona personal: 46 cm.-1,22 m.: reunió social, treball, festes.. -Zona íntima: 15-45 cm. Persones estimades, familiars. Hi ha una subzona de menys de 15 cm. i contacte físic és la zona íntima privada. 3-L’Hàptica: Comunicació mitjançant el tacte. Pot provocar tant reaccions negatives com a positives, segons la configuració de les persones i les circumstàncies. Entusiasme, tendresa, manifestació de suport afectiu i té molts altres significats. 4-L'aparença: Vestimenta, maquillatge… 5-Sistemes físics:-Químic: Llàgrimes, suor -Dèrmic: enrogiment, pal·lidesa… -Tèrmic: canvis de temperatura corporal 6- La kinèsica: Comunicació mitjançant el cos, es refereix als moviments corporals: cap, expressió facial Oculèsica: comunicació mitjançant els ulls… ·Elements primaris: Són els més importants: Nas, Boca, Ulls, Mentó ·Elements secundaris: Pòmuls, Orelles, Galtes.

La comunicació no verbal i la personalitat:

Un dels mètodes més usats per conèixer a les persones és el coneixement i aplicació de l'expressivitat no verbal. Tots expressem la manera de ser a través dels moviments corporals, expressions facials, la seva caminar, vestir… Segons la personalitat de cada individu presenta una forma de comunicació no verbal. No sempre es poden interpretar o són fiables. a) Tipus bàsics de personalitat -Extrovertits: Oberts, sociables, comunicatius, els agrada el contacte amb els altres, la relació…-Introvertits: Tancats, poc sociables, callats, tímids, poc comunicatius, passar sense ser vists…-Apàtics: Lents, pesats, desmotivats, cansats, no els preocupa ser o no vists, amb poca energia… b) Quin és l'expressivitat no verbal d'aquests tipus? Extrovertits: Caminar: passos amplis, forts, ni ràpid ni lent Donar la mà: posició vertical, tota la mà Asseure's: ocupa tota la cadira, se senti de manera dinàmica Mirar: als ulls, directament i amb força Gesticular: moviments cap a fora, com si dirigís una orquestra, amplis Vestir: colors forts que criden l'atenció Distància zonal: curta, la del braç doblegat, et toquen

Introvertits: Caminar: passos curts, suaus i ràpids Donar la mà: en posició horitzontal en forma de bec, fluixa, sense força Asseure's: o en la punta o en el fons de la cadira Mirar: no mira als ulls, al voltant del cap Gesticular: gairebé no gesticula, tibant, aturat Vestir: colors poc cridaners, foscos Distància zonal: llarga, braç estirat, si ens apropem es posen rígids o es van cap a enrere Apàtic: Caminar: ni ràpid ni lent ni sorollós, puja i baixa el cos, de camell Donar la mà: o no te la dóna o si te la dóna te la deixa una estona Asseure's: es deixa caure en la cadira, es derrota Mirada: de besuc, fluixa, no sabem si mira o no Gesticular: es mou lent i sense força, no sol gesticular Vestir: és deixat, no li interessa la manera de vestir Distància zonal: ells es paren i t'has d'apropar o allunyar, els és igual

Actituds que afavoreixen la comunicació: Principis bàsics perquè la comunicació sigui correcta -L'Empatia: Percebre de l’altre,els seus sentiments, les seves opinions, punts de vista, valors, decisions, experiències... Participar de la seva realitat. És el que permet que existeixi una bona comunicació, que es comprenguin mútuament els sentiments. -Assertivitat: Explicar el propi punt de vista sense provocar una actitud defensiva o sense dir el que haurien de fer els altres, sense culpar a l'altre, sense exigir-li canvis. -Feed-back: Fer saber a l’altre el que un sent i pensa sobre si mateix i sobre l'altre a més recíprocament. Perquè hi hagi retroalimentació ha d'haver-hi informació dels dos en tots dos sentits. -Escolta activa: Interessar-se realment per l'altre. Cal deixar de costat el propi punt de vista per entendre a l'interlocutor. Si escoltem activament estem preguntant, demanant aclariments, repetir el que ha dit l'altre (ressò)... Sense posar barreres a la comunicació.

Fases de l'entrevista: a)Fase prèvia: Convocatòria, tàctica a seguir, obtenir màxima informació, plantejar objectius, tenir-los clars, lloc b)Fase de recepció: salutacions i introducció, temps disponible c)Fase exploratòria: fer preguntes per obtenir informació, exposar els temes d)Fase d'intercanvi d'informació: desenvolupament general, intercanviar informació, parlar, discutir, convèncer, exposar solucions, arribar a acords e)Fase de comiat: sempre quedar ben, bona actitud, que tots quedin, si és possible, contents

La percepció:

És un procés que inclou la Sensació i l'Atenció. Rebem constantment estímuls que engeguen els nostres receptors SENSORIALS (temperatura, sons, colors, gust…), rebem sensacions a partir d’un estímul. Una percepció, és la interpretació d'una sensació (Vista, gust, tacte...). El volum i la tonalitat d'una cançó són captades per l'oïda com una sensació, mentre que si som capaces de reconèixer de quina cançó es tracta o trobar similituds entre aquests sons i altres escoltats amb anterioritat, estem enfront d'una percepció. Donar significat a les sensacions. Allò que és captat pels sentits adquireix un significat i és classificat en el cervell. Sol dir-se que la sensació és el que precedeix a la percepció. L'atenció és un filtre dels estímuls. Tries el que vols, et convé…Una persona llegeix, fins a ell van arribant estímuls, llum, sorolls… si un estímul es modifica l'atenció es desvia cap a ell i la lectura pot passar a segon pla. La importància de l'estímul fa que presti més o menys atenció.

Externs: -Intensitat: sabor intens, color intens…capten més l'atenció -Grandària: estímuls grans capten més l'atenció -Contrast: un estímul que contrasti amb el que li envolta flama més l'atenció -Novetat: el diferent a l'habitual -Secuencialitat: si es presenten tots alhora és difícil atendre, si es presenten seqüencialment un darrere l'altre, és més fàcil -Repetició: si no es va atendre a les primeres repeticions s'atendrà a les següents -Variació: la variació d'estímuls exigeix major atenció. Interns: -Interessos personals: gustos, preferències… -Necessitats: alguna cosa que satisfaci una necessitat propícia major atenció -Cansament o fatiga: és difícil que estímuls captin l'atenció amb cansament o fatiga -Experiència: si no és alguna cosa nou és alguna cosa que ja ho tenim Catalogat La percepció consisteix en l'anàlisi, síntesi i avaluació de les sensacions que rebem i atenem, o sigui, és l'ATRIBUCIÓ DE SIGNIFICAT a la informació captada. El formador ha de tenir en compte els factors que influeixen en l'atenció perquè quan treballin mantinguin un grau òptim d'atenció o captar-la quan estiguin distrets.