Comunicació no verbal: Guia completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Magisterio
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB
Comunicació no verbal
Signes del cos
La manera de seure, els gestos facials, el moviment dels braços, etc. Hi ha quatre codis de comunicació: de la parla, de la veu, facial i corporal. Percebem molta informació observant els detalls de la comunicació dels altres, però no hem de confiar-hi cegament. Hi ha signes no verbals cinètics (moviments, gestos…) i sonors (volum, to…).
Signes visuals
Donar l'esquena a l'auditori, romandre en la mateixa posició, etc. L'error està en l'absència de variació. S'ha d'evitar la monotonia.
Postures i moviments
Ficar les mans a les butxaques, recolzar-se a la taula, cames en moviment constant, etc. La importància no està en fer aquest tipus de gestos sinó en trobar el moment adequat i variar-los.
Gestos
Formen part dels signes paralingüístics visuals o cinètics, ja que s'associen als moviments. Hi ha diferents tipus:
- Il·lustradors: Es produeixen en sincronia amb la parla i ajuden a capturar l'atenció dels oients i a mantenir-la (mans, facial).
- Reguladors: Afecten directament la interacció perquè regulen els torns de paraula i serveixen d'intermediaris i per donar sincronia al discurs (assentir amb el cap, mantenir la mirada, alçar la mà).
- Adaptadors: Conjunt de gestos que realment són manifestacions d'estats d'ànim i emocions i que augmenten en situacions d'incomoditat i angoixa, i que en ocasions poden ser obstacles en la comunicació (girar-se l'anell, agafar un bolígraf, mossegar-se les ungles).
Mirada
Reguladora dels torns de paraula i de l'enteniment entre els individus del discurs. És útil per mostrar interès pel discurs, proximitat o no, i per donar equilibri a la conversació. Així doncs, a l'aula no hi ha d'haver obstacles que impedeixin la mirada directa del docent amb qualsevol alumne (no mirar = desinterès, mirada directa = veritat, mirada franca i oberta = proximitat…).
Veu
Principal instrument físic de la comunicació oral i reflecteix l'estat físic i anímic del parlant. Dins la veu trobem els que depenen d'ella directament: volum, velocitat, timbre (característica física que es reflecteix en certes qualitats que depenen directament dels teixits del cos que vibren), to (és la impressió que ens produeix la freqüència de vibració amb la qual es manifesta una ona sonora determinada) i l'articulació.