Comunicació no verbal: gestos, mirades i postures

Parts en la comunicació no verbal:

• Els gestos, les mans, les postures, les mirades
• To de veu i velocitat
• La distància que ens cal

Els actes no verbals són signes o senyals que formen la comunicació no verbal i varien segons el context en què ens movem. Poden tenir origen fisiològic (sistema nerviós) o ser fruit de l'entorn. S'utilitzen per realçar, repetir, il·lustrar o fins i tot contradir un missatge verbal. La codificació pot ser arbitrària o icònica.

Tipus d'actes no verbals:

• Emblemes: paraules o frases curtes admeses per tots els membres d'una col·lectivitat
• Ilustradors: gestos que reforcen el significat de la informació verbal
• Reguladors: organitzen i dirigeixen la conversa
• Adaptadors: moviments o gestos inconscients per expressar sentiments

Factors associats al llenguatge no verbal:

• Paralingüística: estudia els aspectes no semàntics del llenguatge com el to de veu, el ritme, el volum, els silencis i el timbre
• Cinèsica: analitza el significat dels moviments humans com els gestos, les postures, les mirades i l'expressió facial
• Proxèmica: analitza l'espai personal i l'entorn que ens envolta

Expressió oral: és la comunicació mitjançant la paraula, amb objectius com informar, ensenyar, estimular, persuadir, debatre o entretenir. Requereix situació comunicativa, recomanacions i claredat en el missatge.

Escoltar per comunicar-nos millor: l'escolta activa, mostrar empatia, saber preguntar i millorar la retroacció són claus per una comunicació efectiva. Estratègies per captar l'atenció del receptor i tècniques de comunicació assertiva són útils en la interacció comunicativa.