Comunicació no verbal i la finestra de Johari

1.2. Comunicació no verbal en les relacions interpersonals

En el procés de la comunicació, l’intercanvi verbal només representa un terç de la informació global; la resta es transmet a través de la conducta no verbal.

• Expressions facials: Reflexen els estats d’ànim, les emocions, el temperament, la intel·ligència... Dins de la cara, els ulls i la boca són els que més transmeten. La zona orbicular és la menys manipulable per la voluntat i la que més mostra els autèntics sentiments.
• Parallenguatge: La manera de parlar de l'emissor i les característiques de la seva veu proporcionen el verdader sentit a les seves paraules; matisa el significat, les reforça o les contradiu.
• Comportament espacial: La postura corporal, els gestos, la distància física entre els interlocutors, el contacte físic...

1.3. La finestra de Johari

Dues de les diferències bàsiques entre els interlocutors són la personalitat i la percepció. Això fa que les persones es comportin de forma diferent davant els altres en situacions diverses i que s’originin problemes de comunicació.

La finestra de Johari és una tècnica utilitzada en psicologia per augmentar l’objectivitat en la forma en què percebem els altres, i d’aquesta manera augmentar el coneixement d’un mateix, eliminar barreres i millorar la comunicació.

És una eina per il·lustrar el procés d'interacció humana creada pels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham, les primeres lletres dels quals conformen la paraula Johari. Aquest model d'anàlisi il·lustra el procés de comunicació i analitza la dinàmica de les relacions personals.

Consisteix en la descomposició del «jo» en quatre àrees. Cada àrea representa una parcel·la diferent de la personalitat en funció de qui o quins la coneixen:

• El jo obert: conegut per un mateix i pels altres.
• El jo ocult: aquell que només coneix l'interlocutor i intenta amagar-lo dels altres.
• El jo cec: aquella part de nosaltres mateixos que som incapaços d’observar si no és a través d’una altra persona.
• El jo desconegut: equivalent al subconscient i fora de l'abast d’un mateix i dels altres.

Ampliar l'àrea oberta suposa eliminar barreres i enriquir la comunicació. Aquest model s’utilitza generalment en grups d’autoajuda i en exercicis corporatius de dinàmica de grup.