Comunicació no verbal en l’àmbit sociosanitari

Què és la comunicació no verbal? Comunicació que inclou gestos, expressions facials, postura corporal, contacte visual, to de veu, proximitat física, etc. Es transmet sense paraules. És fonamental en l’àmbit sociosanitari, especialment amb les persones ateses que presenten pèrdua d’habilitats comunicatives.

Diferències entre comunicació verbal i no verbal

• Mitjà: paraules vs. gestos, expressions, postura i to de veu.
• Canal: la comunicació verbal sol ser conscient; la no verbal sovint és inconscient.
• Precisió: la comunicació verbal és més precisa; la no verbal pot ser ambigua.
• Expressió d’emocions: la no verbal és molt més eficaç per transmetre estats emocionals.

Impacte en la relació professional–usuari

La postura i els gestos condicionen la percepció i la confiança entre professional i usuari. Alguns exemples:

• Postura oberta: transmet seguretat, confiança, interès i respecte.
• Postura tancada: pot mostrar desinterès o distància.
• Importància: és essencial en l’àmbit sociosanitari per establir una comunicació afectiva i efectiva.

Exemples aplicats a l’àmbit sociosanitari

1. Alzheimer: To de veu suau i postura relaxada redueixen l’ansietat i la confusió.
2. Discapacitat auditiva: Contacte visual directe i expressions facials clares faciliten la comprensió.
3. Mobilitat reduïda: Posar-se a la mateixa alçada que la persona asseguda afavoreix la comunicació i mostra respecte.
4. Estrès o dol: Reaccions no verbals respectuoses demostren empatia i suport.

Altres situacions concretes

1. La mirada i les expressions facials: exemple: somriure o assentir quan una persona parla.
   Impacte: transmet seguretat, respecte i empatia, afavorint la relació.
2. L’escolta activa: exemple: mirar als ulls la persona quan explica una activitat o una preocupació.
   Impacte: fomenta la connexió emocional, la confiança i fa que la persona se senti escoltada i valorada.
3. Gestos amb les mans: exemple: utilitzar gestos suaus amb les mans per reforçar l’explicació.
   Impacte: reforça la comprensió, especialment en persones amb dificultats de llenguatge.
4. El tacte: exemple: agafar suaument la mà d’una persona angoixada o nerviosa.
   Impacte: transmet seguretat i afecte, i ajuda a reduir l’estrès emocional.
5. Distància corporal: exemple: respectar l’espai de la persona quan parla, en lloc d’apropar-se massa.
   Impacte: mostra respecte i afavoreix que la persona se senti còmoda.
6. Presentació personal i contacte visual: exemple: mantenir una aparença cuidada i mirar als ulls de manera natural.
   Impacte: genera confiança i afavoreix una bona comunicació professional.
7. To de veu i ritme: exemple: parlar tranquil·lament i amb un to suau quan la persona està angoixada o trista.
   Impacte: redueix l’estrès i facilita la comprensió de la informació.