La Comunicació: Tipus, Evolució i Tecnologies

La Comunicació

La comunicació és el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor. L'ésser humà fa servir el llenguatge per comunicar-se. Hi ha llenguatges visuals (senyals de llum entre vaixells), sonors (xiulet gomerenc) i, fins i tot, tàctils (braille).

Elements de la Comunicació

En una comunicació hi intervenen els següents elements:

1. Emissor i receptor: L'emissor és qui emet la informació, i el receptor és qui la rep.
2. Missatge: L'emissor envia un missatge que conté tota la informació que ha de rebre el receptor.
3. Codi: El missatge s'emet seguint un codi conegut per l'emissor i el receptor.
4. Canal: El missatge es transmet a través d'un canal de comunicació.

Tipus de Comunicació

• Comunicació a curta distància:
  • Sense cables:
    • Veu
    • Llenguatge gestual
  • Amb cables:
    • Intèrfon
    • Perifèrics d'ordinador i xarxes
• Comunicació a llarga distància:
  • Sense cables:
    • Ràdio
    • Televisió
    • GPS
    • Telefonia mòbil
    • Internet mòbil
  • Amb cables:
    • Telègraf
    • Televisió per cable
    • Telefonia fixa
    • Internet

Cronologia de les Telecomunicacions

• Telègraf (1836): Manchester - Liverpool.
• Telèfon (A. Graham Bell, 1836): Telèfon amb cable elèctric.
• Telègraf sense fils (Marconi, 1901): Primera transmissió transatlàntica entre França i els EUA.
• Ràdio (1920): Primera emissió comercial als EUA.
• Televisió (1925).
• Televisió en color (1957).
• SPUTNIK (1957): Primer satèl·lit de comunicacions.
• Fibra òptica (1970).
• Primer microprocessador (1971).
• Primer PC (1981).
• Telèfon cel·lular - mòbil (1985).
• Explosió del desenvolupament d'Internet (2000).

Xifratge

El xifratge o encriptació és un procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra, de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o difícil per a qui no tingui la clau per desxifrar-lo. El xifratge de Cèsar és una de les tècniques de xifratge més senzilles i conegudes.

Dispositius de Comunicació

El Telègraf

Permet la comunicació entre emissor i receptor a distància per impulsos elèctrics. Pot enviar sons i imatges.

El Telèfon

Instrument que permet transmetre la veu a distància. Format per:

• Micròfon: Rep el so i el transforma en impulsos elèctrics.
• Altaveu: Transforma els impulsos elèctrics en so.
• Connexió:
  • Per cable: Telefonia fixa.
  • Ones electromagnètiques: Telefonia mòbil.

La Ràdio

Primer invent que va permetre la comunicació a distància sense cables. La modulació permet que un receptor de ràdio rebi la informació d'una emissora i eviti interferències. També permet emetre el senyal en una ona de freqüència determinada per emetre cada senyal en una freqüència diferent i evitar interferències.

La Televisió

Sistema de telecomunicació per emetre i rebre sons i imatges en moviment a distància. Evolució:

1. Televisors de tub en blanc i negre.
2. Televisors de tub en color.
3. Pantalles planes: de plasma, TFT-LCD, LED.

La Telefonia Mòbil

Permet la connexió a la xarxa telefònica sense cables i poder parlar mentre ens desplacem. Per no perdre el senyal, cal distribuir antenes pel territori. Cada antena defineix una cel·la. Per això, als telèfons mòbils també se'ls anomena cel·lulars. El nostre telèfon mòbil es comunica amb l'antena de la cel·la on es troba i aquesta amb la xarxa telefònica.

El Telèfon Mòbil Intel·ligent

Les prestacions i l'autonomia dels aparells mòbils han millorat, sobretot en la reducció de la grandària i del pes. Tot i això, generen molts residus, especialment les bateries. La telefonia mòbil permet la connexió a Internet. Un Smartphone és un mòbil intel·ligent perquè permet instal·lar programes amb aplicacions i pot connectar-se a WiFi i a un receptor GPS.

El GPS

Funciona gràcies a una xarxa de 27 satèl·lits. Per dur a terme la localització, el nostre receptor GPS busca automàticament els tres satèl·lits visibles i rep informació sobre la seva posició a l'espai. Representa la posició en valors d'altitud, latitud o en un punt al mapa.