Comunicació Oral Presencial i No Presencial

Comunicació oral presencial: Característiques: Bilateral, els canals són l'aire i la llum, percebuda per l'oïda i la vista, l'emissor adapta les seves expressions, és completa amb llenguatge no verbal, acte temporal, no reben el mateix missatge tots els receptors, proporciona feedback. Elements paralingüístics orals: Són el conjunt de senyals vocals que acompanyen la comunicació verbal i no verbal. - Volum: s'ha de parlar amb un volum adequat, elevat però no molest. - Timbre: Forma particular del so. - To: reflex emocional. - Ritme: mesura amb paraules utilitzades en un minut, entre 100 i 150. - Fluïdesa verbal: expressar i pronunciar correctament. - Èmfasi: aplicar vivor a la veu depenent de la importància. - Modulació: Varietat i contrast de la veu. - Pauses i silencis: Parades breus, no abusar, per respirar i canviar de to i ritme, preferible utilitzar silencis. Principis bàsics de la comunicació oral presencial: Exposició clara del motiu, Emissió del missatge de manera ordenada, Adequació del vocabulari, ús d'empatia, Utilització d'elements paralingüístics orals, practicar escolta activa, ús correcte de la proxèmia (espai íntim: 0 a 45cm, personal: 45 a 120, social: 120 a 364, públic: 354 a ...). Elements que componen la comunicació oral presencial: Elements visuals: Imatge física que reben de nosaltres, també anomenats no verbals, elements com imatges, sons, gestos. Podem trobar llenguatge icònic com el Morse i corporal com els gestos. Elements vocals: Modulacions que perceben la veu, llenguatge paraverbal, entonació, ritme, èmfasi, etc. Elements verbals: Comprenen signes orals i paraules parlades i poden ser crits, xiulets, plors, etc. Procés en la comunicació oral presencial: etapes: 1- Desenvolupament d'una idea: creació de la idea. 2- Codificació: Transformar la idea en missatge. 3- Transmissió: Canals visuals o auditius. 4- Recepció: el receptor capta el missatge. 5- Descodificació: el receptor descodifica el missatge. 6- Acceptació: el missatge s'accepta i la comunicació s'estableix. 7- Resposta: Reacció del receptor. 8- Feedback: s'intercanvien els rols. Barreres de la comunicació oral: Emissor: - No tenir capacitat per organitzar el pensament abans de parlar. - Falta de fluïdesa. - Massa o escassa informació. Codi: - Desconeixement de l'idioma. - Utilització de paraules sarcàstiques. Receptor: - No captar els missatges. - No parar atenció. - Pensar en la resposta en comptes d'escoltar. Canal: Problemes de vista, oïda que no pugui percebre. Context: circumstàncies no idònies. Solucions dels problemes de comunicació oral presencial: Emissor: elaborar un esquema del contingut, adaptar el llenguatge a les circumstàncies personals, explicar si s'ha entès. Receptor: Practicar l'escolta activa, no interrompre l'exposició. Feedback: ser calmat, escoltar i preguntar. Tècniques per parlar en públic: 1- Preparació: definir objectius. 2- Introducció: en què consisteix i fer impacte inicial. 3- Desenvolupament: Definir idees clares i precises amb un objectiu. 4- Conclusió: Resum breu de tot, acabar amb una frase impactant. Tècniques d'imatge personal: És la seva presentació, ha de ser net, saludable i amb vestimenta adequada, es poden utilitzar uniformes per homogeneïtzar la vestimenta, influeix el llenguatge corporal. Formes de comunicació oral presencial individual: Xerrada: en públic, distesa, informal, l'emissor té una guia o esquema per seguir i el temps és 1 hora. Conferència: exposició oral en públic, l'emissor proporciona informació especialitzada sobre algun tema en concret a un grup de persones, són formals, duren entre 20/60 minuts. Discurs: és l'exposició oral en públic en què un sol emissor pretén persuadir els receptors. Molt formal. No s'utilitzen mitjans audiovisuals, molt bona comunicació no verbal. Formes de comunicació oral col·lectiva: Diàleg: Conversa entre dues persones sobre un tema expressant diverses idees, normalment és en privat però es pot exposar enfront d'un grup de persones. No és formal, llenguatge col·loquial i temes variats. Discussió: Intercanvi d'idees entre dues o més persones, amb un tema d'interès, no és formal i cal mantenir un ambient democràtic i respectuós. Debat: és una discussió d'opinions, és una tècnica molt competitiva, estàtica i formal, s'exposen arguments i s'escolten els dels altres, hi ha una figura de moderador que controla el debat. Entrevista: És una conversa amb una o diverses persones sobre certs temes, per informar al públic de les seves respostes, s'intenta obtenir informació sobre l'entrevistat, solen ser formals, evitar preguntes indiscretes, els judicis prematurs, les discussions i els consells. Simposi: exposició d'un tema per un grup d'experts que intervenen successivament per explicar cadascú una part en la qual és especialista, formal, amb un coordinador, hi ha entre tres a sis ponents. Taula rodona: és l'exposició de diverses postures i opinions sobre un determinat tema dut a terme per diversos especialistes, hi ha un moderador, la durada sol ser inferior a una hora, cada participant té uns 10 minuts. Fòrum: és una reunió d'un grup de persones per discutir afers, fets o problemes normalment d'interès actual, gestionats per un coordinador, davant d'un auditori que a vegades intervé en la discussió, sol ser informal. Congrés: És una reunió d'un grup de persones amb molta experiència i molt qualificades en un determinat camp, entre tots es tria una mesa directiva i s'acorden els temes de discussió, és periòdic, normalment hi ha un treball previ. Seminari: és una reunió d'un grup de persones amb interès en un tema concret que es reuneixen per estudiar-lo, hi ha un coordinador. Phillips 6/6: consisteix en formar grups que tracten un tema en 6 minuts. Comunicació oral no presencial: Característiques: Bilateral, canals llum i aire, acte temporal o permanent si s'enregistra, percepció selectiva, mateixos principis bàsics que la comunicació oral presencial excepte la proxèmia. Comunicació telefònica: Mitjà que exigeix més formalitat, normalment hi ha un receptor i un emissor, el codi és el llenguatge parlat, el canal és l'aire, no perdura en el temps, cal transmetre el missatge amb molt de compte i ha de ser concret. Estructura general: Elaboració o preparació del missatge, realització de la trucada, reconeixement de les necessitats dels interlocutors, conclusió i comiat. Components de l'atenció: element verbal i vocal. Cortesia en les comunicacions: - Somriure. - Posició corporal correcta. - Utilitzar correctament els dispositius telefònics. - Evitar sorolls. - S'ha d'escoltar. - Paraules correctes. - No ús de crosses. - Demostrar discreció. - Amabilitat i correcció. Tractament de trucades rebudes: S'ha de despenjar el més aviat possible, la salutació ha de tenir: identificació de l'empresa, salutació i identificació personal, després consultar el motiu de la trucada. Hi ha empreses que tenen recepcionista, si no està disponible disposar de fitxa de registre. Sempre utilitzar un to tranquil i respectuós. Tractament de trucades fetes: Esperar que l'interlocutor es presenti, llavors se'l saluda i s'identifica la persona que truca, se sol·licita parlar amb la persona de contacte, es plantegen les qüestions per tractar, s'ha de acomiadar amb frases fetes com: "Adéu, que tingui un bon dia."