Comunicació Mediàtica i Autocomunicació: Característiques i Relació amb la Democràcia

Característiques de la Comunicació Mediàtica

• Comunicació institucional: Els mitjans de comunicació (com a institució) són els responsables de la mediació social. Principalment són empreses, i la seva subsistència es basa en la capacitat d'obtenir un rendiment econòmic d'aquesta mediació. La seva finalitat específica és comunicar.
• Comunicació espectacular: Per mantenir la comunicació entre emissor i receptor, és necessari que el missatge sigui prou atractiu per a l'audiència, per mantenir-la connectada o atenta. Inclou components d'espectacle per garantir la connexió amb el públic.
• Comunicació sincrètica (integrista): No s'han inventat nous llenguatges, sinó que s'han integrat llenguatges existents (multimèdia). El sincretisme és la capacitat d'integrar text escrit i audiovisual en un entorn diferent.
• Comunicació asimètrica: Com és habitual en la comunicació de masses, malgrat que comença a haver-hi la possibilitat d'ampliar la capacitat que té l'audiència d'interlocutar amb l'emissor i interpel·lar amb el creador de contingut, l'emissor està en superioritat en relació al relat/missatge respecte al receptor, tot i que s'està avançant en la comunicació de masses. Exemples: trucades a televisions, participació en programes radiofònics, etc.

Autocomunicació: Característiques

• [Castells]: Comunicació i poder defineix el concepte d'autocomunicació com una forma de comunicació social que permet arribar a una audiència global de masses, però que alhora pot ser individual i interactiva. Podria tenir les característiques d'una televisió i alhora d'un telèfon. S'atribueixen les característiques d'una comunicació interpersonal mediada i, alhora, ens permet arribar a un públic ampli i global des d'on arriba informació a molta gent. Té aquesta doble funció. Per ell és autocomunicació perquè la persona/audiència té la capacitat de generar el missatge, definir l'audiència i seleccionar els continguts. Comunicació punt a punt.

Relació entre els Mitjans de Comunicació, els Sistemes Polítics i els Sistemes Econòmics

Mitjans de Comunicació i Democràcia

L'aparició dels mitjans de comunicació té relació amb el naixement de la democràcia representativa. Es constitueixen com a necessaris quan és necessari garantir la circulació lliure d'idees en la societat i que es coneguin les opcions polítiques abans d'escollir el vot. Els mitjans es consoliden en un context en què la llibertat d'expressió i d'informació són imprescindibles pel desenvolupament de la democràcia.

Els mitjans han estat associats a l'opinió pública; un sistema de mitjans lliure s'ha considerat un indicador de la naturalesa democràtica d'un estat. Aquests mitjans s'han vist afavorits pels sistemes polítics democràtics per la necessitat de l'opinió pública. No hi ha democràcia sense mitjans de comunicació, però tampoc hi ha mitjans de comunicació sense democràcia.

Als estats no democràtics no hi ha mitjans de comunicació com a tal. Tenen la tecnologia que fan servir per semblar-se a un mitjà, però que no són pròpiament mitjans ja que no són lliures de difusió ni de comunicació (és propaganda, generalment política).

Mitjans de Comunicació com a Garants del Pluralisme

En democràcia, hem sacralitzat el pluralisme. Tenim mitjans de comunicació que administraven aquest pluralisme, decidint si alguna d'aquestes opinions no contrastades, no certes, fossin publicades. Actualment, aquesta filtració dels mitjans va desapareixent. Podem estendre i elevar les opinions, i ens transformem en els nostres propis mitjans de comunicació.

Idees Clau:

• La necessitat de crear una opinió pública sòlida i diversa legitima l'existència dels mitjans de comunicació en sistemes democràtics. No hi ha democràcia sense mitjans de comunicació.
• Els mitjans de comunicació només poden existir en institucions democràtiques.
• Els mitjans de comunicació són els administradors del pluralisme en les democràcies.
• El poder que tenen els mitjans de comunicació es basa en la seva capacitat de mediació.

Grau d'Autonomia dels Mitjans de Comunicació respecte al Poder Polític

Hi ha 3 maneres que té el poder polític de controlar els mitjans:

• Control legislatiu: Els estats poden fer lleis que controlin l'activitat dels mitjans de comunicació. D'aquestes tres formes de control, aniríem baixant amb legitimitat, és a dir, el control polític de forma legislativa seria més ètic que el control de la propietat i la publicitat. En països democràtics, el poder legislatiu és una forma de control que es basa en que s'estableixin unes lleis que les votem entre tots. En funció del país i les lleis, els mitjans de comunicació tindran més o menys autonomia.
• Control de la propietat: Hi ha mitjans de comunicació que dins dels seus propietaris hi tenen el poder polític. Poden ser accionistes únics o poden tenir participacions. Els mitjans públics la propietat final acaba sent el poder polític. Hi ha gent que considera que els mitjans de comunicació públics no haurien d'existir i d'altres que diuen que el poder polític no tingui tant poder al mitjà.
• Control publicitari: El poder polític és també un gran anunciant. La publicitat institucional es paga als mitjans, per tant, un mitjà de comunicació que de cop perdi la publicitat li pot suposar moltes pèrdues.