Comunicació, Llenguatge i Cròniques Medievals Catalanes

La Comunicació: Elements i Funcions del Llenguatge

La comunicació és el procés pel qual es produeix una transmissió d'informació entre éssers (humans o no).

Elements Clau de la Comunicació

• Emissor: Qui envia el missatge.
• Receptor: Qui rep i interpreta el missatge.
• Missatge: La informació que es transmet.
• Codi: Sistema de signes compartit per emetre i interpretar els missatges.
• Soroll: Allò que dificulta la transmissió o la comprensió de la informació.
• Canal: Mitjà físic que vehicula la informació (aire, paper, etc.).
• Context: Circumstàncies en què es produeix la comunicació.
• Retroalimentació (Feedback): Resposta del receptor al missatge rebut.

Funcions del Llenguatge

• Referencial: Transmetre idees, referir-se a la realitat, explicar-la.
• Expressiva: Expressar emocions i sentiments de l'emissor.
• Conativa (Apel·lativa): Cridar l'atenció del receptor per obtenir-ne una resposta o acció.
• Fàtica: Comprovar l'eficàcia de la comunicació, mantenir o interrompre el contacte.
• Poètica: Centrada en la forma del missatge, fer bellesa amb les paraules.
• Metalingüística: Parlar sobre el propi llenguatge o el codi.

Figures Literàries Medievals: Poeta, Joglar i Trobador

Existeixen diferències significatives entre les figures del poeta, el joglar i el trobador en l'època medieval:

• El poeta escrivia principalment en llatí i es dedicava a la poesia culta.
• El trobador componia la lletra i la música, destinades a un públic cortesà. Molts utilitzaven el concepte d'amor cortès, un joc de convencions amoroses practicat a les corts dels grans senyors, per a dirigir-se a l'estimada.
• El joglar s'encarregava de difondre les composicions dels trobadors, sovint acompanyat d'instruments musicals, actuant com a intèrpret i animador.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les Quatre Grans Cròniques són documents històrics fonamentals per entendre la Corona d'Aragó.

1. Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

Recull les confessions d'un home d'estat, on parla dels seus avantpassats i de la conquesta de Mallorca i València.

Característiques de l'Estil:

• Llenguatge popular i improvisat.
• Text autobiogràfic i ús del plural majestàtic.
• Esperit militar i heroic.
• Sentiment religiós i providencialisme.

2. Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere d'Aragó)

Va ser escrita per Bernat Desclot, funcionari de la Cancelleria Reial, i tracta del regnat de Pere II el Gran, de qui fou home de confiança.

El principal mèrit de Desclot és haver utilitzat les més diverses fonts (com cançons de gesta o documents) sense que el relat perdi coherència. A més, tenia amplíssims coneixements de la política exterior de la Corona d'Aragó i d'altres estats europeus.

3. Crònica de Ramon Muntaner

Muntaner va participar en la conquesta de Menorca, en la lluita contra els francesos a Sicília i preparà l'expedició dels almogàvers a Orient, on va protagonitzar missions molt delicades. La crònica és un autèntic llibre d'aventures al servei dels reis d'Aragó.

Característiques Generals:

• Monarquisme incondicional de l'autor.
• Religiositat i reflexions didàctiques i moralitzadores.
• Detallisme violent i cru amb què descriu les batalles.

Característiques de l'Estil:

• Llenguatge senzill i directe.
• Recursos propis dels joglars per mantenir l'interès.
• Ús freqüent de la primera persona.

4. Crònica de Pere III el Cerimoniós

Consta d'un pròleg redactat per ell mateix, sis capítols i un apèndix; el primer capítol està dedicat al seu pare. Va manar escriure la crònica per justificar la seva política.

Característiques de l'Estil:

• Llenguatge elegant i solemne.
• Sintaxi ben ordenada, amb frases llargues, equilibrades i ben acabades.
• Redacció en forma autobiogràfica.