Comunicació i Llenguatge: Conceptes, Elements i Tipus de Signes

Comunicació i Llenguatge: Conceptes Fonamentals

La comunicació es defineix com el pas d'un senyal des d'una font, a través d'un transmissor, mitjançant un canal, fins a un destinatari. Per tant, comunicar és, senzillament, transmetre informació des d'un punt a un altre.

El concepte de comunicació pressuposa el concepte de relació (relació entre éssers) i el de transmissió (d'informació). La comunicació només es verifica quan existeix un codi que tant l'emissor com el receptor coneixen. Aquest codi estableix una correspondència entre allò que representa i allò representat. El model comunicatiu humà per excel·lència és el llenguatge o la capacitat humana de comunicar-se mitjançant signes orals.

Sistemes de Comunicació General

Els humans vivim en continus sistemes de comunicació: el semàfor que ens indica quan creuar, el timbre de la porta si ve algú... Aquests senyals no són naturals, són creats o motivats per l'home amb una intenció comunicativa. Tanmateix, quan el senyal és natural i no motivat per l'home, aquesta intenció comunicativa no existeix. Aquest senyal s'anomena indici. Per exemple, quan el cel està ennuvolat és indici de pluja, però en aquest senyal no hi ha intencionalitat comunicativa.

Diferències entre Indicis i Senyals

• Indicis: no hi ha intenció comunicativa, són fets naturals.
• Senyals: tenen intenció comunicativa, són produïts artificialment.

Tipus de Senyals

Dins els senyals, distingim:

• Icona: relació analògica amb el referent. Exemple: un senyal de trànsit.
• Símbol: no hi ha relació entre el senyal i la realitat. Exemple: un semàfor.
• Signe lingüístic: relació convencional. Exemple: casa [káza]

Sistema Verbal de Comunicació Humana

El sistema de comunicació humana té les següents característiques:

• Els senyals de comunicació humana són de natura lingüística i s'anomenen signes lingüístics.
• La comunicació humana pot ser reversible. El receptor o destinatari d'un missatge pot convertir-se en transmissor del missatge. Aquesta reversibilitat és opcional; hi pot haver comunicació sense intercanvi recíproc de missatges. Exemple: escriptor → llibre → lector.

Elements de la Comunicació

En el mecanisme de la comunicació han de figurar els següents elements:

• Emissor: és qui origina intencionadament el missatge.
• Receptor: és qui rep el missatge.
• Aparell emissor i aparell receptor: els òrgans de fonació i d'audició, en el cas del llenguatge oral.
• Missatge: informació que es vol transmetre.
• Canal: és el mitjà físic per a transmetre el missatge. És la via per la qual circulen els missatges.
• Codi: conjunt de signes i de regles que en determinen i en prescriuen l'ús. El codi ha de ser conegut pel transmissor i el destinatari, però no cal que tots dos posseeixin la mateixa quantitat de coneixements.
• Realitat o el context: les coses del món, els fets, el que un pensa... Com que qualsevol missatge ens remet a un context, aquest es converteix en el punt de referència del transmissor i el destinatari. Com diu Serrano: el context és «la situació en què el missatge és produït per l'emissor i interpretat pel receptor». És necessari per a una correcta interpretació del missatge.

D'altra banda, el feedback és un tipus d'informació procedent del receptor com a resposta al missatge rebut i que té una influència sobre el comportament subseqüent de l'emissor original.

Comunicació i Semiòtica

La semiòtica és la disciplina que estudia les situacions comunicatives, l'organització del comportament comunicatiu, és a dir, l'espai de comunicació total.

El llenguatge és constitutiu de la subjectivitat i de la vida social i és pressuposat per la major part de les ciències, ja que tota activitat científica, artística... és essencialment lingüística. Dins l'espai de la semiòtica caldria distingir entre els signes lingüístics i els signes no verbals. Analitzem els signes no verbals.

Els Signes No Verbals

La major part de les persones, quan pensem i parlem de la comunicació, ens referim a la comunicació verbal, és a dir, a aquella que es produeix per mitjà de paraules. Però, a banda d'aquesta comunicació verbal, produïm i rebem una gran quantitat de missatges que no s'expressen amb paraules. Aquests són els anomenats missatges no verbals, i inclouen des del color dels ulls o el moviment del cos fins a la vestimenta o la distribució de l'espai... Els signes verbals interactuen i es complementen amb els no verbals, de manera que ens serà difícil comprendre un procés comunicatiu sense la interacció de tots dos.

El Llenguatge: Característiques

Facultats del Llenguatge

El llenguatge humà és fruit de la capacitat de simbolitzar la realitat. Simbolitzar significa representar un element de la realitat per mitjà d'un símbol. Les unitats simbòliques del llenguatge són els signes lingüístics.