Comunicació infraroja i xarxes Wi‑Fi: usos i dispositius
Comunicació infraroja
La llum sempre s'ha utilitzat com a mitjà de comunicació perquè és fàcil de produir i recorre llargues distàncies en línia recta. L'avantatge de la llum infraroja és que no és visible per a l'ull humà; és a dir, és invisible a la vista però pot servir com a mitjà de comunicació sense molestar.
La llum infraroja s'utilitza des del 1900 per a diverses funcions: des de escalfar i assecar pintura fins a detectar la temperatura d'un cos o una superfície, o per a fotografies tèrmiques des de satèl·lits i càmeres nocturnes. Un exemple molt proper de transmissió infraroja es troba en el comandament a distància del televisor o de l'aire condicionat.
Transmissió de dades amb la llum
Les dades informàtiques es basen en la numeració binària. En la comunicació infraroja, aquesta numeració es codifica com 0 quan no hi ha llum i 1 quan hi ha llum. Les dades que cal enviar s'expressen amb 0 i 1 per apagar o encendre el LED. El LED envia ràfegues de llum encesa i apagat a una determinada velocitat. Quan l'equip receptor capta la llum, transforma la seqüència de ràfegues en dades.
Aquest tipus de comunicació que permet enviar les dades (bits) d'informació d'un element a un altre s'anomena comunicació en sèrie.
Modes de comunicació infraroja
- Punt a punt: Si s'estableix una línia recta directa entre el comandament i el televisor, es tracta d'una comunicació punt a punt.
- Reflexa: Si s'apunta a una paret perquè la llum rebotada arribi al receptor (fer "carambola"), s'anomena comunicació reflexa.
- Difusa: En la comunicació difusa no cal que hi hagi una visió directa entre els elements; la llum es dispersa i es capta des de diferents direccions.
Les xarxes sense fils
Wi‑Fi és la denominació comercial més coneguda per als sistemes de xarxes locals sense fils. El terme prové de l'anglès Wireless Fidelity (fidelitat sense fils) i engloba els procediments utilitzats per a la comunicació en aquestes xarxes.
Com funciona el sistema Wi‑Fi?
Per enviar la informació d'un punt a un altre sense la necessitat d'un cable físic s'utilitzen ones de ràdio portadores que transporten la informació. Les dades es codifiquen i s'insereixen en aquestes ones mitjançant processos coneguts com a modulació al transmissor i demodulació al receptor.
Punt d'accés: és un dispositiu encarregat de connectar dispositius Wi‑Fi per crear una xarxa sense fils.
Per establir comunicació amb el punt d'accés, el nostre ordinador necessita un dispositiu Wi‑Fi (adaptador o targeta sense fils).
Dispositius d'accés Wi‑Fi
PCI
- Serveixen per a equips d'escriptori que disposen d'aquesta connexió.
- Són molt eficaces ja que la seva funcionalitat és equiparable a la d'una targeta integrada.
- L'única dificultat és que cal manipular l'interior de l'ordinador per instal·lar-les.
PCMCIA
- Destinades a equips portàtils.
- Van ser les primeres targetes que es van crear per a portàtils.
- Les primeres targetes per a equips d'escriptori eren, sovint, PCMCIA amb un adaptador a PCI.
USB
- Destinades tant a equips d'escriptori com a portàtils, perquè són senzilles de connectar a un equip.
- Al principi eren dispositius de grandària considerable, però amb l'evolució tecnològica s'han tornat més petits.