Comunicació escrita: característiques i elaboració

Característiques de la comunicació escrita

• Unilateralitat: El receptor no hi pot intervenir; per tant, no pot existir retroalimentació immediata o feedback.
• Permanència: És un acte que perdura en el temps, al contrari de la comunicació oral.
• Elaboració: Cal pensar en el contingut i en la forma perquè el missatge s'entengui correctament.

Normes per a una comunicació escrita eficaç

1. Llenguatge: Utilitza un llenguatge formal i clar, sense dobles sentits.
2. Vocabulari: Adapta el vocabulari a les circumstàncies del receptor.
3. Escriptura: Evita les faltes d'ortografia i els errors gramaticals.
4. Presentació: Respecta els marges i la pulcritud.
5. Brevetat: Sigues breu i utilitza frases curtes que facilitin la lectura.
6. Paràgrafs: Fes servir un paràgraf per a cada idea. No t'oblidis de relacionar-les entre si.

Avantatges i inconvenients de la comunicació escrita

Avantatges

• El missatge roman en el temps, fet que en permet la verificació del contingut les vegades que siguin necessàries.
• Pot servir per transmetre simple informació o perquè es produeixi comunicació.
• El contingut del missatge normalment està millor estructurat; es presenta de forma clara i lògica, ja que es disposa de més temps per elaborar el missatge.

Inconvenients

• No es produeix la retroalimentació o feedback de forma immediata.
• Es dificulta la interpretació correcta per part del receptor.
• L'emissor ha de dedicar més temps a l'elaboració de la transmissió del missatge.

Principis per evitar errors en la comunicació escrita

• Concisió: Inclou les idees precises i evita la informació supèrflua, de manera que el text no resulti innecessàriament extens i permeti que el destinatari es centri en el seu contingut.
• Correcció: Respecta les normes ortogràfiques i gramaticals. A més d'aquests aspectes, busca la correcció del contingut: verifica les fonts, valida les dades que aportis i revisa les teves conclusions.
• Claredat: El missatge s'ha d'entendre amb facilitat, sense generar dubtes ni interpretacions incorrectes.
• Riquesa lèxica: Utilitza un vocabulari variat, però que s'adapti al receptor i al context.
• Revisió: Un cop finalitzat el text, comprova que es transmet el missatge de forma correcta.

Tipus de text

• Històric: Proporciona dades per a la comprensió d'una època concreta.
• Narratiu: Relata esdeveniments desenvolupats en un temps o lloc determinat. Pot ser real o imaginari.
• Argumentatiu: Exposa les raons a favor i en contra d'una determinada posició sobre un assumpte.
• Expositiu: Presenta de forma neutral uns fets o realitats.
• Descriptiu: Representa mitjançant paraules l'aspecte o aparença dels objectes, animals, persones, emocions, etc.

Sigles i acrònims

Sigles: Són abreviacions formades per la juxtaposició de parts d'un sintagma, normalment la primera lletra, que s'utilitzen com a substitució d'aquest. Es poden fer per dos procediments:

• Sigles pròpies: Utilitzant només la primera lletra de cada mot ple (substantius, adjectius, verbs i adverbis). Ex: ICS (Institut Català de la Salut).
• Sigles impròpies: Incorporant, a més d'inicials de mots plens, inicials d'articles, de preposicions o de conjuncions. Ex: CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística).

Característiques principals

• Van sense punts ni espais: s'escriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensió de mots amb punts. Ex: IVA (Impost sobre el Valor Afegit).
• No admeten reduplicacions. Ex: RH (Recursos humans).
• Lexicalització: Comporta que una sigla o un acrònim s'incorpori a la llengua general com a paraula d'ús comú.