La Comunicació Efectiva i els Tipus de Grups en l'Organització

Tipus de Grups en l'Organització

Grups Informals

Els grups informals es creen de manera espontània i no formen part de l'estructura formal de l'organització. Es classifiquen en:

• Grup d'Interès: Els empleats que no formen part d'un comandament únic o un grup de tasques poden congregar-se per assolir un objectiu específic que els afecta. Els empleats que s'uneixen per modificar els seus calendaris de vacances, defensar un company acomiadat o tractar de millorar les seves condicions laborals formen una entitat que atén el seu interès comú.
• Grups d'Amics: Aquestes formacions es creen perquè els seus integrants comparteixen una o més característiques. Les aliances socials, que amb freqüència depassen el context laboral, es basen en una edat o uns orígens semblants, l'afició per un equip de futbol o la defensa d'opinions polítiques afins, per citar-ne unes poques característiques.

Grups Formals

Ens referim a grups formals com aquells que defineixen l'estructura de l'organització, amb assignacions determinades de treball que fixen tasques. En els grups formals, el comportament dels individus està estipulat i dirigit cap a les metes de l'organització.

La Comunicació: Fonaments i Importància

Definició i Necessitat

La comunicació és necessària per al bon funcionament dels grups i de les organitzacions, ja que gràcies a aquesta és possible la coordinació i la cooperació, aspectes essencials. A més, cal destacar que la manca de comunicació és una font de desmotivació i insatisfacció en el desenvolupament del treball.

La comunicació és un procés dinàmic mitjançant el qual un emissor transmet un missatge a un receptor, amb la intenció d’obtenir una resposta o de canviar-ne el comportament, l’opinió o l’actitud. La podem definir com un conjunt de processos físics i psicològics, mitjançant els quals efectuem l’operació de relacionar-nos amb diverses persones amb una finalitat.

Axiomes Fonamentals

És impossible no comunicar-se; tot comportament és una forma de comunicació. No existeix una forma contrària al comportament ni a la no comunicació.

Tota comunicació té un nivell de contingut i un de relació, de tal manera que l'últim classifica el primer. Per això, hi ha una metacomunicació: tota comunicació és portadora d'informació i causa de comportament. Això vol dir que tota comunicació té, a part del significat de les paraules, més informació sobre com parla el que vol ser entès i els que l'entenen.

Modalitats: Digital i Analògica

La comunicació implica dues modalitats:

• La digital: Són els símbols i les paraules.
• L'analògica: És la comunicació no verbal.

L’analògica és molt més antiga i va permetre l’elaboració de la comunicació digital. La comunicació no verbal és l’única que no pot mentir, ja que és més inconscient i condiciona més que la digital.

Un 55% del que comuniquem s’atribueix al llenguatge corporal, un 28% a la veu i un 7% a les paraules.

Components del Procés Comunicatiu

Emissor

És la persona que emet el missatge.

Receptor

És la persona que rep el missatge.

Missatge

És allò que es diu o es transmet.

Canal

És el mitjà pel qual es transmet el missatge.

Codi

És el llenguatge que es fa servir per transmetre el missatge.

Renou

És qualsevol element que pugui pertorbar i distorsionar la recepció del missatge.

Retroinformació o Feedback

És la resposta del receptor al missatge rebut.