Comunicació i desenvolupament del llenguatge en infants

El paper de l'infant: receptor moltes sensacions diverses, emissor manifesta amb expressivitat no verbals

El paper de la persona adulta: receptor interpretar els missatges que emet l'infant emissor, estimular l'infant de diverses maneres.

El llenguatge: capacitat que té una persona per transmetre sensacions, emocions o pensaments. Les primeres manifestacions són indicis de necessitats fisiològiques

Etapa prelingüística (0 a 12m) 1. percepció: - auditiva distingeix sons verbals/no verbals, identifica la veu de la seva mare i el timbre de veu dels seus pares. - visual no perfila les formes i els colors fins al mes, fins els 6 mesos no distingeix visualment - tàctil. 2. expressió - plor, primera manifestació sonora, primer pas cap a la interacció social - succió, acte instintiu efecte assossegador, creació expressiva de l'infant - balboteig emetre altres vocalitzacions diferents no hi ha intencionalitat - ecolàlia cap al 6 mes, les vocalitzacions s'assemblen més als sons de la llengua parlada, manifesta intencionalitat imitativa, no significativa - mirada i gesticulació cap al primer mes, acte comunicatiu més significatiu instruments que l'infant i la persona adulta fan servir de manera natural per comunicar.

Etapa lingüística (12 a 72m) 1. etapa del llenguatge no combinatori 12 a 24 - articulació de les paraules les primeres paraules de l'infant malament articulades no pronuncia correctament, Jacobson l'adquisició de fonemes es realitza des de mes constactat a ments, primers fonemes articulats (apm) fins als 7 o 8 algunes consonants no s'articulen correctament i es donen simplificacions - significació de les paraules les paraules que emeten tenen 2 síl·labes com a màxim, compren més paraules de les que pot produir, empra les paraules donant un significat que sobrepassa a) absència de correspondència: raríssimes ocasions ocupació d'un terme que no s'ajusta res al llenguatge adult. b) correspondència exacte: poc freqüent inici del desenvolupament lèxic. c) superposició parcial: utilització d'un terme propi i generalitzat (papa, el seu pare i tothom home) d) suprageneralització: infant aplica una etiqueta verbal a un conjunt de referents (bubbub gossos, gats) e) subgeneralització: empra un terme per designar uns elements específics determinats (bubbub només al seu gos) - intencionalitat de les paraules, 2 funcions: referencial objectes i expressiva desitjos, holofrase: paraula que equival a una frase 2. etapa del llenguatge combinatori 24 a 72 m - fase 1(24 a 30) uno de les paraules soltes, llenguatge telegràfic: capacitat de combinar diverses paraules en un mateix enunciat, l'ordre l'èmfasis i l'accent són els indicadors de la relació existent entre les paraules. - fase 2 (30 a 36) construcció de les primeres frases: aprenentatge de morfemes i flexions hiperregularització un de es mateixes flexions dels verbs regulars i irregulars, augment del lèxic, ús de la negació, formulació de preguntes, aprenentatge de les regles sintàctiques domini dels conceptes relatius - fases 3 (3 a 6) maduració del llenguatge (primitiu) evolució del llenguatge és paral·lela a l'evolució de la intel·ligència, ús madur del llenguatge ha de realitzar un seguit de nous aprenentatges: ampliar els punts de vista, començar a distribuir el temps present passat i futur distingir temps real i irreal a prendre a dialogar.

Bilingüisme: capacitat que té l'individu d'utilitzar alternativament dues llengües

Diglòssia: coexistència desequilibrada de dues llengües perquè compta amb major prestigi social, cultural i econòmic. Llengua Alta, llengua Baixa. Funció. Llengua A educació llengua B àmbit familiar, herència literària literatura culta s'escriu A i popular B, adquisició A d'adquireix a l'escola B a casa, estabilitat A i B fixat al llarg dels segles, gramàtica A gramàtica, diccionaris la B no