La comunicació: conceptes i tipus

• La comunicació és el procés a través del qual es produeix un intercanvi d’informació entre dues o més persones, a través del llenguatge o d’altres mitjans. L’emissor busca despertar una reacció al receptor.

Emissor: és la persona que transmet el missatge, la informació.

Receptor: és el subjecte a qui l’emissor dirigeix el missatge, el destinatari de la informació.

Missatge: és la informació que es pretén transmetre.

Canal: és el mitjà a través del qual es transmet el missatge des de l’emissor fins al receptor.

Context: és la situació o les circumstàncies en les quals es produeix la comunicació.

Codi: és el conjunt de senyals, normes o símbols que serveixen per transmetre el missatge.

Retroalimentació: és la resposta del receptor segons el missatge de l’emissor. Aquesta resposta permet a l’emissor saber si el seu missatge s’ha rebut i processat adequadament.

• Informar consisteix a donar algú una notícia, en canvi, la comunicació és quan dues persones o més es relacionen i transmeten, comparteixen o intercanvien qualsevol tipus d’informació.

Els registres lingüístics poden estar condicionats per les varietats geogràfiques (és fàcil identificar si l’emissor és lleidatà, gironí, mallorquí, valencià, etc.) per l’edat o per altres varietats socials (sexe, cultura, etc).

Llenguatge tècnic o tecnicismes: és el llenguatge específic propi d’una ciència, d’una disciplina, d’un art o una professió.

Argot: és la varietat de la llengua que utilitzen les persones que pertanyen a un mateix grup professional o social.

Semàntics: Es produeixen quan no s’acaben de comprendre els símbols, l’idioma o el vocabulari utilitzat.

Perquè la comunicació sigui eficaç, cal usar llenguatges senzills i clars.

Físics: Són interferències que hi ha a l’ambient i entorpeixen la comunicació.

Psicològics. Podem destacar:

- Les diferents interpretacions que tenim les persones de percebre les coses en estar en contacte unes amb altres.

- Les emocions que experimentem en la nostra vida quotidiana ens afecten de manera diferent a l’entorn de treball (tristesa, alegria, motivació, etc)

- La personalitat dels individus participants també influeix en la comunicació.

- Les idees que una persona té sobre un tema per alguna experiència viscuda li permeten entendre'n el significat.

- La posició jeràrquica dins de l’estructura de l’empresa: encara que no siguem conscients, no acostumem a rebre el missatge de la mateixa manera si procedeix d’un superior o d’un company de treball.

Percepció: resultat de captar a través dels sentits una imatge, una sensació.

Personalitat: del que emet el judici, el grau d’informació que rep de la persona jutjada i la forma en què ha estat rebuda.

L’ordre en què ens arriba la informació pot produir judicis diferents sobre la mateixa persona.

Prejudici: Idea o opinió preconcebuda amb què es jutja a un individu, un grup o una actitud sense tenir-ne un coneixement just i complet.

Estereotip: són idees o imatges acceptades de manera comuna entre les persones que pertanyen a determinats grups.

La impressió que tenim d’una persona influeix en el moment de jutjar la seva actitud i és el que es denomina “efecte halo”.

Quan no coneixem una persona les expectatives influeixen. Quan coneixem una persona tractem de verificar la imatge que ens han ofert de la mateixa sempre per una persona de confiança.

SEGONS EL LLOC ON ES PRODUEIX LA COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ INTERNA: són persones que formen part d’una empresa que han de tenir una comunicació continuada per poder contrastar idees i opinions, prendre decisions. L'empresa és la que es produeix entre els departaments i entre els membres de l’estructura organitzativa.

COMUNICACIÓ EXTERNA

Comunicació estratègica: Consisteix a conèixer les dades de competència, variables econòmiques i la seva evolució.

Comunicació operativa: s’utilitza per al desenvolupament diari de l’activitat de empresa, i és la més important a nivell de contingut.

Comunicació comercial: Vol donar a conèixer l’empresa, tant en la millora de la imatge com en donar a conèixer els seus productes.

• Publicitat: és la comunicació entre la radio, TV, premsa. La seva funció és transmetre la informació a través de comunicació de masses.

• Relacions públiques: conjunt d’activitats de comunicació que duu a terme una empresa per crear en el públic una actitud cap a ella i als productes.

• Venda personal: Consisteix en la comunicació cara a cara

• Màrqueting directe: És la proposta de venda d’un producte a través del correu, telèfon, o internet.

• Promoció de vendes: estimulen les vendes a curt termini per un incentiu econòmic.

SEGONS LA DIRECCIÓ QUE RECORRE LA INFORMACIÓ

COMUNICACIÓ VERTICAL

● Comunicació ascendent:

És la que té el seu origen en els empleats i s’adreça als directius.

● Comunicació descendent:

És la que s’origina en el personal directiu i s’adreça al personal subordinat i és la que està més ben estudiada i organitzada a la majoria d’empreses.

La comunicació descendent serveix per coordinar i informar els treballadors sobre la tasca que cal que duguin a terme, els objectius i la política empresarial.

COMUNICACIÓ HORITZONTAL

És la transmissió d’informació entre persones que estan situades en un mateix nivell jeràrquic, és la més directa i sincera.

SEGONS LA NATURALESA DE LA INFORMACIÓ

COMUNICACIÓ FORMAL

És la que s’estableix en una empresa de manera estructurada, tenint en compte la jerarquia que hi ha organitzada en lloc de la personalitat dels individus.

COMUNICACIÓ INFORMAL

És la que sorgeix de manera espontània mitjançant relacions interpersonals i supera els nivells jeràrquics.

La comunicació informal compleix les funcions següents:

- Ofereix informació que no ha estat transmesa als canals oficials.

- Es transmet amb rapidesa.

- Crea satisfacció social.

- Dóna personalitat a la cultura d’una organització.

- Contribueix a formar grups amb idees, valors o actituds similars.

COMUNICACIÓ ORAL: s'utilitza per transmitir missatges de veu, però el sentit o el significat del missatge dependrà tant com el contingut del missatge com la manera de dir-ho. És la que s’utilitza la paraula parlada.

ES CARACTERITZA PER:

-To, entonació de la veu: Un missatge por ser interpretat amb diferents significats depenent del to, l'èmfasi o de l’entonació de la veu que es doni a les paraules.

-Caducitat del missatge: la informació és pot utilitzar en la comunicació escrita, suport i escriptura del missatge. La permanencia del missatge és menor.

-Percepció selectiva: cada persona pot percebre i recordar de manera diferent la informació transmesa, influeixen l’estat d'ànim, l’actitud.

-Impossibilitat de comprovació posterior: tret que el missatge s’enregistri, no hi ha manera de comprovar el que es va dir.

-Retroalimentació immediata: la comunicació oral facilita el procés de resposta, és una conversa, poden preguntar, suggeriments.

-Rectificació immediata: la comunicació oral també facilita la rectificació de la informació transmeta, durant la conversa es pot rectificar, canviar d'opinió donar explicacions.

Comunicació Presencial: es fa cara a cara i es poden veure mútuament.

No presencial: no es poden veure però si que poden comunicar-se.

Especials: no hi ha presència física però si que es poden veure.

• Diàleg: és la comunicació entre dues persones o més que proposen les seves idees com en una conversa.

• Discurs: és la presentació de les nostres idees, pensaments o coneixements sobre un tema, amb la finalitat d’informar.

• Debat: és tenir opinions entre diverses persones sobre un tema pensat i recopilar dades i tenir clar els avantatges i els inconvenients.

• Entrevista: és la comunicació entre la persona entrevistadora i el que es entrevistat, i el que entrevista li fa unes preguntes per aconseguir la seva opinió d’algun tema.

Habilitats socials: és un conjunt de conductes acceptades, que es manifesten en situacions interpersonals i que cerquen reforçament social de la persona.

-La socialització és el procés de transformació com a conseqüència de la nostra interacció amb els altres.

Escolta activa: és l’esforç físic i mental de voler captar amb atenció tot el missatge que s’emet: idees, pensaments.

Saber escoltar suposa: Fer el que calgui per comprendre el que ens volen dir. Escoltar amb empatia, posar-nos en el lloc de l’altre. Acceptar i respectar l'altre.

Situar el missatge rebut dins del seu context.

Assertiva: és l'habilitat social a la capacitat per expressar-se socialment, reunir conductes i pensaments que ens permeten defensar els nostres drets.

Empatia: és la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre persona per comprendre millor les seves necessitats.

La capacitat de resumir: consisteix en saber identificar el missatge i seleccionar el que es vol comunicar.

Formulació de preguntes: per formular preguntes en la comunicació presencial serveix per comprendre el que ens vol dir i el que volem transmetre s’ha entès correctament.

La cortesia forma part de l’educació, consisteix a tractar amb atenció i respecte el nostre interlocutor.

El trencament amb el nostre interlocutor ha de ser respectuós i d’acord amb els vincles d’amistat, confiança que hi hagi.

1. Tuteig: s’utilitza amb persones que ens han donat mostres de confiança i amistat.

2. Amb les persones que ens presenten.

3. Senyor: amb persones del mateix rang o de rang inferior.

COMUNICACIÓ TELEFÒNICA

La comunicació verbal: parlar per telèfon és una acció que fem per motius de treball com familiars i amics.

Comunicació no verbal: podem veure el volum, l’entonació, velocitat, vocalització i pronunciació, pauses.

COMUNICACIÓ ESCRITA: es basa en l’ús del llenguatge escrit.

Característiques:

• No hi ha retroalimentació immediata: en la comunicació l’emissor no rep una resposta del que el receptor del missatge pensa o opina sobre el contingut del missatge.

• No hi ha comunicació no verbal

• Domini de les paraules i gramàtica.

• La comunicació escrita té un avantatge: el que hi ha escrit és una prova del contingut del missatge.

• La comunicació escrita possibilita enviar documentació adjunta, tant com el correu o electrònic és poden acompanyar de documents o arxius.

REDACCIONS D’ESCRITS

1. Analitzar el context del missatge.

2. Pensar les idees que es volen transmetre.

3. Ordenar les idees en els diferents paràgrafs que contindran el text.

4. Escollir les frases correctament i les expressions .

5. Llegir i revisar el text abans d’enviar-ho .