Comunicació i cohesió en el treball comunitari

Aspectes per afavorir la comunicació dins i fora

És difícil sobrevalorar la importància de cuidar la comunicació per al bon desenvolupament d’un grup, ja que sobre ella es construeix bona part de la seva realitat. Sobre la comunicació recau, en primer lloc, la identitat o identitats del grup:

• Identitat interna: la identitat cap a dins del grup es construeix a partir del desenvolupament d’un llenguatge comú sobre els temes i projectes que l’ocupen: el grup és, en gran manera, una realitat comunicativa. Perquè un grup desaparegui, només cal que deixin d’existir els fluxos d’informació (per exemple, mancar d’espais en què comunicar).
• Identitat externa: la identitat cap a fora del grup existeix mentre el grup rep reconeixement exterior, és a dir, mentre és reconegut com a subjecte o interlocutor d’un espai social determinat.

És necessari assegurar que les comunicacions internes siguin bones. El més freqüent és trobar que el grup tria un petit comitè i aquest treballa en interès del grup, però sense mantenir el conjunt de membres informats i implicats en l’activitat. Per a les organitzacions o grups dels quals parlem en treball comunitari, la informació cap a l’exterior ha d’incloure la població o col·lectivitat destinatària.

Trets d'interès del treball comunitari

El treball comunitari serà rellevant en el context social actual si el concebem com una acció contra els efectes perversos de la fragmentació existent. Parlem de desfragmentació perquè, en la societat actual —com a totalitat de relacions socials amb distribució d’estatus i poder— ens trobem amb una realitat fragmentada. Aquesta fragmentació té com a conseqüència projectes socioculturals diversos, sovint lligats a posicions socials diferents.

Amb l’exercici del treball comunitari s’intenta tenir present la diversitat i la pluralitat existents, actuant per reduir la fragmentació i cohesionant. A més d’aquesta realitat fragmentada, el context econòmic actual ha augmentat el nombre de persones socialment més vulnerables (amb més risc d’exclusió social). El treball comunitari fa emergir la capacitat participativa de les persones i n’extrau les potencialitats.

Com a resultats esperats:

• Es densifica el teixit social.
• S’incrementa la solidaritat.
• Les persones es formen en destreses pràctiques de manera conjunta.
• S’incrementen les capacitats d’expressió i s’aprèn a organitzar-se i a gestionar projectes quotidians.

Com pot ajudar el treballador comunitari al grup motor

Ha d’ajudar en l’ampliació del grup, en cas que sigui un grup nou, a partir de la pròpia xarxa de contactes o de convocatòries més formals o públiques. S’ha d’establir que les reunions són fonamentals per al funcionament correcte del grup; cal que el treballador comunitari ajudi a mantenir l’organització activa i a distribuir responsabilitats entre els participants.

A més, ha de cuidar les relacions externes i guiar la comunicació perquè els grups guanyin presència i recolzament. També és important que ajudi a l’autoavaluació i que promogui activitats de recreació.