La comunicació assertiva: clau per a l'equilibri personal i professional

La comunicació assertiva

Podem definir l’assertivitat com una conducta que permet a l’individu actuar segons els seus propis interessos, sense ansietat, i expressar els seus drets sense negar els dels altres. És l’expressió directa dels propis sentiments, drets legítims i opinions, sense amenaçar o imposar-se als altres, però alhora sense callar allò que se sent i es pensa. La podem definir com el punt d’equilibri entre l’agressivitat i la passivitat.

Les persones que no són assertives poden tenir una actitud agressiva, si defensen els seus drets personals, expressen els seus sentiments i/o pensaments però de manera inapropiada, és a dir, sense tenir en compte els drets dels altres, els seus sentiments o les seves emocions. La gestió emocional, en aquest cas, passarà per entendre la ràbia, la ira, com a conseqüència d’una creença que cal treballar i substituir-la per una que porti a una conducta més efectiva. La ràbia pot aparèixer quan ens sentim tractats injustament, com pot passar davant d’un cas d’acomiadament, de tancament d’una empresa en què hi hem estat treballant molts anys, o davant d’una situació de crisi econòmica.

D’altres persones no assertives es poden inclinar cap a una actitud passiva, quan no són capaces d’expressar els seus propis sentiments, idees o opinions. La passivitat comporta un ultratge dels propis drets, en permetre que els altres no respectin els nostres sentiments i/o creences. Una persona passiva respon així com a conseqüència d’un baix nivell d’autoestima, d’un poc autoconeixement o d’inseguretat. Una conducta passiva es caracteritza per la inhibició, la negació d’un mateix, l’ansietat, la frustració, i el victimisme. En cas de trobar-se en recerca de feina, la persona passiva pot evitar o autojustificar en forma d’excuses la cerca constant i persistent de feina.

La conducta assertiva, finalment, és la que correspon a qui se sent valorat i respectat i, alhora, valora i respecta; es mostra segur, satisfet, s’expressa adequadament i manté una actitud activa. En un moment d’una entrevista de selecció, per exemple, la persona assertiva podrà mostrar allò que pot aportar a l’empresa amb seguretat, mentre que valora l’interès d’allò que l’empresa li pugui aportar.

Assertiu

Expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones. L'asserció implica respecte cap a un mateix en expressar necessitats pròpies i defensar els propis drets i respecte cap als drets i necessitats de les altres persones. Les persones han de reconèixer també quins són les seves responsabilitats en aquesta situació i quines conseqüències resulten de l'expressió dels seus sentiments. La conducta assertiva no té sempre com resultat l'absència de conflicte entre les dues parts; però el seu objectiu és la potenciació de les conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables.

Agressiu:

Defensa dels drets personals i expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones. La conducta agressiva en una situació pot expressar-se de manera directa o indirecta. L'agressió verbal directa inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humiliants. El component no verbal pot incloure gestos hostils o amenaçadors, com esgrimir el puny o les mirades intenses i fins i tot els atacs físics. L'agressió verbal indirecta inclou comentaris sarcàstics i rancorosos i murmuracions malicioses. Les conductes no verbals agressives inclouen gestos físics realitzats mentre l'atenció de l'altra persona es dirigeix cap a altre lloc o actes físics dirigits cap a altres persones o objectes. Les víctimes de les persones agressives acaben, més tard o més d'hora, per sentir ressentiment i per evitar-les. L'objectiu habitual de l'agressió és la dominació de les altres persones. La victòria s'assegura per mitjà de la humiliació i la degradació. Es tracta en últim terme que els altres es facin més febles i menys capaços d'expressar i defensar els seus drets i necessitats. La conducta agressiva és reflex sovint d'una conducta ambiciosa, que intenta aconseguir els objectius a qualsevol preu, fins i tot si això suposa transgredir les normes ètiques i vulnerar els drets dels altres. La conducta agressiva pot portar com resultat a curt termini conseqüències favorables, com una expressió emocional satisfactòria, un sentiment de poder i la consecució dels objectius desitjats. No obstant això, poden sorgir sentiments de culpa, una enèrgica contragressió directa en forma d'un atac verbal o físic per part dels altres o una contraagressió indirecta sota la forma d'una rèplica sarcàstica o d'una mirada desafiadora. Les conseqüències a llarg termini d'aquest tipus de conductes són sempre negatives