Comunicació Animal i Llenguatge Humà: Adquisició i Funcions

Comunicació Animal i Llenguatge Humà

Comunicació Animal

• Animals amb comportament après (gran intervenció de l'aprenenatge).
• Animals amb comportament comunicatiu estereotipat (conducta congènita).

Llenguatge Humà: Característiques

El llenguatge existeix en la mesura que hi ha una relació entre so i significat. Tanmateix, les diferències amb la comunicació animal són evidents: la pobresa conceptual extrema en animals, on els crits són sons específics.

Per comunicar-se cal certa intel·ligència i un bon repertori de signes. No hi ha proves concloents per reconstruir el procés d'adquisició de la capacitat lingüística humana.

Factors Evolutius

Qualitats dels avantpassats que hi podrien haver contribuït: bipedisme, organització social, pautes de conducta complexes.

Laguna: "L'evolució del llenguatge es caracteritza per la creixent desvinculació entre les condicions en què es parla i s'escolta."

Llenguatge No Verbal

L'expressió "llenguatge no verbal" designa aquells elements comunicatius diferents de la paraula i que aporten matisos importants.

Definició de Llenguatge Humà

El llenguatge humà és un sistema ric i complex de comunicació propi de les diferents comunitats, constituït per un conjunt de signes i símbols organitzats segons determinades regles. És la característica més singular de l'ésser humà i la seva aparició va suposar una revolució.

Bases Biològiques i Adquisició

El llenguatge requereix una configuració específica de l'aparell fonador i l'organització cerebral necessària.

Àrees Cerebrals i Afàsies

• Àrea de Broca: La seva lesió dificulta articular correctament o escriure paraules (afàsia de Broca).
• Àrea de Wernicke: La seva lesió impedeix entendre el significat, tot i poder parlar (afàsia de Wernicke).

(Afàsia: Trastorn del llenguatge degut a lesió en l'àrea de Broca o Wernicke).

Etapes de l'Adquisició del Llenguatge

• Etapa prelingüística (fins als 8 mesos): Xarroteig/Balboteig. Ecolàlia infantil (repetició del so). Aprenentatge de la posició de la boca per imitació (gimnàstica fonatòria).
• Etapa protolingüística (aprox. 12 mesos): Paraula-frase (una paraula representa una idea completa). Als 2 anys, apareixen combinacions de dues paraules (ex: "sortir carrer").
• Etapa plenament lingüística (a partir dels 24 mesos): Amb l'estímul i la correcció adulta, l'infant s'acosta a la construcció de frases i dóna mostres contínues d'ús de la funció simbòlica.

Processos Cognitius i Signes

Processos Clau

• Abstracció: Separar els elements d'un tot i destriar allò que és comú a tots els membres d'una categoria.
• Simbolització: Representació d'aquest concepte abstracte mitjançant un símbol (paraula).
• Generalització: Aplicar el concepte (i el seu símbol) en la descripció de totes les coses definides per ell.

Signes Lingüístics

El signe és el símbol que té més importància per a la comunicació humana. És la unió d'un concepte (significat) i una imatge acústica (significant).

• Signes naturals: Tenen una relació natural amb allò que representen (ex: fum indica foc).
• Signes artificials/convencionals: Creats amb una funció comunicativa específica (ex: senyals de trànsit, paraules).

Funcions i Naturalesa del Llenguatge

Funcions del Llenguatge

• Fàtica: Establir, mantenir o interrompre la interacció.
• Expressiva: Comunicar estats d'ànim, sentiments, opinions.
• Conativa/Demostrativa: Influir en el receptor, apel·lar a una resposta.
• Poètica/Imaginativa: Centrada en el missatge mateix, funcions artístiques.
• Metalingüística: Parlar sobre el propi llenguatge, aclarir matisos.

Arbitrarietat i Pensament

Les paraules són arbitràries: generalment, no hi ha una relació natural o motivada entre les paraules (significant) i el seu significat.

El llenguatge estructura el món i el pensament. Raonar és pensar, i enraonar és parlar d'allò raonat.

• Llenguatge-objecte: Ús del llenguatge per parlar del món.
• Metalenguatge: Ús del llenguatge per parlar del propi llenguatge.