Comptes d'Estalvi i Préstecs Bancaris: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,84 KB
Comptes d’Estalvi
Un compte d’estalvi és un dipòsit bancari dissenyat per guanyar interessos sobre els diners estalviats. El client diposita fons i l’entitat financera li paga interessos segons el temps que els diners romanen dipositats. Aquests comptes permeten la retirada de diners en qualsevol moment sense penalització. Les condicions d’interessos varien segons el producte i l’entitat, podent ser lineals, per trams de saldo o en espècie, i els interessos es poden abonar mensualment, trimestralment o anualment.
Característiques dels Comptes d’Estalvi
- Són una eina per canalitzar estalvis, situats històricament entre els comptes corrents i les imposicions a termini.
- Actualment, s’assemblen molt als comptes corrents, però conserven la llibreta d’estalvi.
- La llibreta permet consultar moviments, retirar diners en caixers i actualitzar operacions a les màquines de l’entitat.
- No permeten retirar fons mitjançant xecs; s’ha de fer en efectiu amb la llibreta o amb targetes si el compte ho permet.
Tipus de Comptes d’Estalvi
- Comptes Remunerats: Contractats principalment per Internet, amb una rendibilitat superior a l’habitual. Sovint requereixen domiciliació de nòmina o altres compromisos.
- Comptes Estalvi-Habitatge: Els diners dipositats es destinen a la compra d’un habitatge.
- Comptes Estalvi-Empresa: Pensats per a la creació d’empreses, amb avantatges fiscals.
- Comptes per a Joves: Destinats a persones de 14 a 26 anys, amb avantatges com absència de comissions i targetes gratuïtes.
- Altres Comptes: Inclouen opcions per a col·lectius específics, com nens o universitaris.
Imposicions a Termini Fix
Una imposició a termini fix és un dipòsit de diners en una entitat financera a canvi d’una rendibilitat acordada, sense disponibilitat dels fons fins al venciment del termini establert.
Característiques de les Imposicions a Termini Fix
- Liquiditat: No es poden retirar abans del termini, excepte si el contracte ho permet, cosa que sol comportar penalitzacions.
- Tipus de Pròrroga:
- Amb pròrroga automàtica: es renoven si no hi ha oposició del titular.
- Sense pròrroga automàtica: s’ha d’acordar una nova contractació.
Rendibilitat de les Imposicions a Termini Fix
- Periòdiques: Els interessos es paguen de manera regular (mensualment, trimestralment) i s’ingressen en un altre compte.
- Al Venciment: Els interessos s'acumulen i es paguen juntament amb el capital dipositat quan arriba la data de venciment.
- Anticipades: Es paguen al client en el moment de fer el dipòsit, sovint utilitzades si s’espera un augment futur dels impostos sobre els interessos (com l’IRPF).
- La rendibilitat es veu afectada per l’evolució dels tipus d’interès del mercat.
Risc de les Imposicions a Termini Fix
- Insolvència de l’entitat: Els dipòsits estan assegurats pel Fons de Garantia de Dipòsits fins a 100.000 € per client.
- Evolució desfavorable del tipus d’interès: Pot provocar una rendibilitat inferior a la d’altres dipòsits futurs.
Comissions en Imposicions a Termini Fix
- No generen comissions de servei de caixa.
- Només tenen comissions per cancel·lació anticipada si està previst en el contracte.
Tipus de Dipòsits a Termini, segons la Rendibilitat
- Tradicionals: Els interessos es liquiden amb una freqüència determinada i es dipositen en un compte a la vista associat al dipòsit (per exemple, un 4% durant tot el període).
- Amb Interès Creixent: S’estableix un tipus d’interès que va creixent amb el temps, premiant el manteniment de l’estalvi durant diversos anys (per exemple, 3% el primer any, 4% el segon, etc.).
- Referenciats: El tipus d’interès s’estableix en funció d’una referència externa, com l’euríbor, el preu d’unes accions, etc.
- Amb garantia de capital: El dipositant té la garantia que, si l’índex o valor de referència baixa, rebrà com a mínim l’import dipositat.
- Sense garantia de capital: En cas que el valor o l’índex de referència baixi, el dipositant pot perdre una part dels diners dipositats. Són els anomenats contractes financers atípics (CFA).
Préstecs Bancaris
El préstec bancari és un acord on una entitat financera cedeix una quantitat fixa de diners (capital) a un prestatari. A canvi, el prestatari es compromet a retornar aquest capital, juntament amb els interessos, despeses i comissions acordats.
Concepte i Tipus de Préstecs
Els préstecs es classifiquen principalment segons les garanties exigides per l’entitat financera:
- Préstecs amb Garantia Personal: La devolució es garanteix amb els béns presents o futurs del deutor (nòmines, dipòsits, etc.). S'utilitza generalment per a crèdits al consum.
- Préstecs amb Garantia Real: La devolució es garanteix amb un bé sobre el qual es constitueix una hipoteca o penyora (garantia pignorativa). En el cas de la garantia hipotecària, el propietari pot utilitzar l'immoble, però si no compleix amb el retorn del préstec, el bé passa a ser propietat del prestador.
Tipus de Préstecs segons el Tipus d’Interès
- Préstecs a Interès Fix: El tipus d’interès es manté constant durant tota la vida del préstec.
- Avantatge: El prestatari sap exactament el que pagarà sempre. Si pugen els tipus d’interès, no l’afecta.
- Inconvenient: Si els tipus d’interès baixen, el prestatari no es pot beneficiar d’aquesta reducció.
- Préstecs a Interès Re মূল্যবানable: El tipus d’interès varia segons un índex de referència (generalment, l’euríbor).
- Avantatge: El prestatari pot beneficiar-se de les baixades del tipus d’interès.
- Inconvenient: Incertesa en el cost del préstec. Si els tipus d’interès pugen, el prestatari pagarà més.
- Préstecs a Interès Mixt: Combina els préstecs d’interès fix i revisable. Per exemple, un tipus d’interès inicial fix que després passa a ser variable referenciat a l’euríbor.
- Préstecs de Quota Fixa: Sempre es paga la mateixa quantitat en cada termini. El seu interès és revisable; si puja, augmenta la durada del préstec, i viceversa.
- Avantatge: El prestatari sap el que pagarà en cada termini.
- Inconvenient: Incertesa en la durada total del préstec.
Tipus de Referència
L’euríbor és el tipus d’interès que els bancs de la zona euro utilitzen per prestar-se diners entre ells. El més comú és l’euríbor a un any. L’IRS (Interest Rate Swap) a cinc anys és un nou tipus de referència per als préstecs hipotecaris, dissenyat per ser més estable que l’euríbor.
Amortització i Cancel·lació de Préstecs
El quadre d’amortització és un calendari detallat dels pagaments del prestatari, indicant l’import de cada termini, el capital amortitzat i el capital pendent.
El període de carència és un temps inicial en què el prestatari pot tenir obligacions reduïdes. Hi ha dos tipus: parcial (només s’abonen interessos) i total (no es paga res). Aquestes condicions s’acorden al principi del préstec o poden ser negociades posteriorment.
Els préstecs permeten l’amortització anticipada, total o parcial, que pot comportar una comissió. En una cancel·lació anticipada parcial, es modifica el capital pendent i s’ajusten les condicions del préstec, normalment reduint la durada o el nombre de pagaments. La comissió de cancel·lació compensa l’entitat pels costos administratius i els interessos perduts.
Els préstecs a interès variable canvien segons les condicions del mercat, basant-se en un tipus de referència i un diferencial fix que determina l’interès final.
Préstecs d’Entitats Públiques
- ICO (Institut de Crèdit Oficial): Ofereix finançament a autònoms, pimes i empreses a través d’entitats financeres col·laboradores.
- ICF (Institut Català de Finances): Entitat financera pública de la Generalitat de Catalunya que ofereix préstecs per a empreses per finançar projectes d’inversió i/o circulant.
Mètodes d’Amortització
L’amortització d’un préstec (reintegrament del principal i interessos) es pot realitzar mitjançant diferents sistemes, que s’han d’especificar al contracte.
Préstec Francès
Aquest sistema es basa en una renda amb anualitats constants. El prestatari entrega al prestador, al final de cada període, una quantitat constant (anualitat), que està formada per la quota d’interès i la quota d’amortització del capital.