Compte de crèdit, préstec i leasing: guia financera clara

Compte de crèdit: definició i funcionament

El compte de crèdit és un contracte pel qual una entitat financera posa a disposició d’un client una quantitat màxima de diners durant un període determinat. El client només paga interessos pels diners que realment utilitza.

Les condicions es formalitzen en una pòlissa on s’estableixen el límit disponible, el tipus d’interès, les comissions, el termini i les dates de liquidació.

Característiques principals

• Sol tenir saldo deutor, ja que el client acostuma a utilitzar part del límit concedit.
• Normalment té una durada d’un any, amb possibilitat de renovació.
• Funciona com un compte corrent, permetent ingressos, pagaments, transferències, etc.
• El capital utilitzat es retorna al final del període.
• Els interessos i comissions es liquiden habitualment de manera trimestral sobre les quantitats disposades.

Préstec: definició i condicions

El préstec és un contracte pel qual una entitat financera lliura al client una quantitat de diners acordada prèviament.

El client es compromet a retornar aquesta quantitat juntament amb els interessos, segons el pla d’amortització o calendari de pagaments establert en el contracte.

Període de carència

El període de carència és el temps inicial d’un préstec en què el prestatari no retorna el capital totalment o no paga cap quota.

Pot ser:

• Carència parcial: només es paguen els interessos.
• Carència total: no es paga ni capital ni interessos, i aquests s’acumulen.

Leasing: què és i opcions al venciment

El leasing és un contracte pel qual una entitat financera compra un bé (bé moble o immoble) i el cedeix en lloguer a un usuari a canvi de quotes periòdiques i un valor residual.

En acabar el contracte, l’usuari pot:

• Retornar el bé i cancel·lar l’arrendament.
• Renovar el contracte.
• Comprar el bé pagant el valor residual.

Garanties per a la concessió de préstecs

Per concedir un préstec, el banc pot exigir garanties per assegurar-ne la devolució.

Garanties personals

Garanties personals: es basen en la solvència del prestatari (ingressos, béns, estalvis) i poden incloure un avalador, que respondrà amb els seus béns si el titular no paga.

Garanties reals

Garanties reals: es garanteix el préstec amb un bé de valor suficient. Poden ser:

• Hipotecària: es posa com a garantia un bé immoble (com en un préstec hipotecari). En acabar de pagar, la hipoteca es cancel·la.
• Pignorativa: es deixa com a garantia un bé (accions, dipòsit a termini, etc.), que continua sent del prestatari però no es pot utilitzar ni vendre fins a retornar el préstec.

Documents i registres: FEIN, INE i CIRBE

FEIN (Fitxa Europea d’Informació Normalitzada):
Document que el banc lliura abans de signar una hipoteca, on s’expliquen de manera clara totes les condicions del préstec (interès, quotes, despeses, termini, etc.).

INE (Institut Nacional d’Estadística):
Organisme públic que recull i publica dades sobre la població i l’economia d’Espanya, com l’atur, la inflació o el nombre d’habitants.

CIRBE (Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya):
Registre que recull els préstecs i crèdits d’una persona. Els bancs el consulten per comprovar si té deutes abans de concedir un nou préstec.

Nota: Aquest document explica de manera clara i breu les diferències i les condicions principals del compte de crèdit, el préstec i el leasing, així com les garanties i els principals documents i registres relacionats.