Comptabilitat de Costos: Definicions, Classificació i Sistemes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,9 KB

Comptabilitat Financera (General/Externa)

La comptabilitat financera, general o externa va destinada a facilitar informació sobre l'estat dels comptes de l’empresa a la direcció, als bancs, a Hisenda Pública (HP), als proveïdors, als sindicats, accionistes, etc.

Comptabilitat de Costos (Interna/Analítica)

La comptabilitat de costos, comptabilitat interna o comptabilitat analítica: la informació que proporciona interessa especialment als directius de l’empresa.

Definició de Comptabilitat de Costos

Se centra en el càlcul dels costos dels serveis o productes que l’empresa genera.

Serveix per veure quin producte és rendible, a partir de quin preu de venda no perdem diners o comencem a obtenir guanys.

Permet saber quin cost té cada procés de producció i esbrinar si surt a compte subcontractar alguna activitat o alguna fase del procés.

Objectius de la Comptabilitat de Costos

  • Calcular el cost de cada departament, de cada producte, de cada servei (es tracta de calcular el cost).
  • Fer la valoració de les existències.
  • Controlar i reduir costos.
  • Prendre decisions estratègiques (eliminar un producte, potenciar-lo o mantenir-lo encara que no doni guanys, substituir-lo, millorar-lo, etc.).

Diferències: Despesa, Cost, Pagament i Inversió

Despesa

És un concepte vinculat a la comptabilitat financera (o externa/general). Fa referència a l’adquisició de béns i serveis per al seu consum o per al seu procés de producció. La despesa acostuma a comportar l'obligació de pagament amb tercers, però no totes les despeses impliquen l'obligació de pagar (l’amortització és una despesa però no implica pagament).

Cost

És el valor del consum dels inputs (factors productius) que es necessiten per poder produir uns outputs (productes o serveis), assignats a un departament, centre de cost o producte.

És un concepte de comptabilitat interna.

Hi ha costos que no són despeses, per exemple:

  • El cost d’oportunitat.
  • El càlcul de l’amortització tècnica o real (diferent de la financera).

Pagament

És una sortida de diners de tresoreria. No totes les despeses es paguen al moment, ni tots els costos impliquen un pagament directe, i hi ha alguns pagaments que no corresponen ni a despeses ni a costos del període.

Com per exemple:

  • Un cost d’oportunitat (no implica pagament).
  • La devolució o amortització del principal d’un préstec.
  • El pagament de dividends a accionistes.

Inversió

Es refereix a aquella part de la compra que no es consumeix totalment en l’exercici econòmic o comptable, i que romandrà a l’empresa per poder ser utilitzada en futurs exercicis. Com per exemple: equips per a procés d'informació (EPI), aplicacions informàtiques (API), mobiliari, maquinària, etc.

Classificació dels Costos

Segons el Càlcul del Cost

  • Costos per naturalesa:
    • Cost de les matèries primeres.
    • Costos de serveis exteriors (gas, aigua, electricitat, assegurances, telèfon...).
    • Costos de personal (vestuari, salaris, Seguretat Social...).
    • Cost financer.
  • Costos per funció:
    • Cost del departament d’aprovisionament.
    • Cost de l’àrea de producció.
    • Cost de comercialització.
    • Cost d’administració.
  • Costos directes – indirectes:
    • Directes: Són aquells que es poden assignar o imputar de manera directa i clara a l’objecte de cost (producte, departament, secció, etc.). Si desapareix l’objecte, desapareix el cost.
    • Indirectes: Necessiten criteris subjectius de repartiment per poder ser assignats o imputats a l’objecte de cost (productes, secció, departament, etc.). Si desapareix l’objecte de cost, no desapareix necessàriament el cost.
  • Costos del producte – del període:
    • Costos del producte: Són la matèria primera, mà d’obra directa, més els costos indirectes de fabricació imputats i altres costos directes.
    • Cost del període: Són tots els altres costos de funcionament de l’empresa. La seva composició dependrà de si és una empresa comercial o industrial.
    • Empresa comercial: El cost del producte són els costos de les mercaderies venudes. La resta de costos són costos del període.
    • Empresa industrial: El cost del producte serà el cost de fabricació (matèries primeres, mà d’obra directa, costos indirectes de fabricació...). La resta són costos del període (administració, comercialització...).

Segons la Presa de Decisions

  • Costos rellevants o irrellevants:
    • Rellevants: Aquells que es veuen afectats per una decisió concreta (ex: cost de personal addicional per a una nova línia).
    • Irrellevants: Aquells que no canvien independentment de la decisió presa (ex: amortització d'una màquina existent, cost del material d'oficina general).
  • Costos variables – fixos – semivariables – semifixos:
    • Cost fix: És aquell que no varia encara que variï el volum de producció o activitat dins d'uns límits (ex: lloguer).
    • Cost variable (o proporcional): És el que varia en funció del volum de producció o activitat de l’empresa. A mesura que augmenta la producció o activitat, augmenta aquest cost (ex: quantitat de matèries primeres).
    • Cost semivariable: És el que està format per dos components, un fix i un altre variable (ex: factura d'electricitat amb un terme fix i un variable segons consum).
    • Cost semifix (o esglaonat): Cost que és fix dins d'un rang d'activitat, però que augmenta en esglaons quan se superen certs llindars de producció o activitat (ex: lloguer d'un magatzem addicional si la producció creix molt). (Nota: Els costos fixos també poden variar a llarg termini).
  • Cost d’oportunitat:
    • Són costos que no es paguen ni es registren necessàriament a la comptabilitat financera (ex: treballs gratuïts de familiars, lloguers no facturats de locals propietat dels socis).
    • És el valor de la millor alternativa a què es renuncia quan es pren una decisió entre dues o més opcions. Allò a què es renuncia és el cost d’oportunitat (ex: decidir entre atendre una comanda especial o invertir en un nou projecte; el benefici perdut de l'opció no escollida és el cost d'oportunitat).
  • Cost marginal: És l’increment de cost total que suposa fabricar una unitat addicional de producte.

Segons el Control

  • Costos controlables: Aquells sobre els quals un determinat nivell directiu té autoritat o capacitat d'influència (ex: reduint el consum de matèria primera, optimitzant hores de personal).
  • Costos incontrolables: Aquells sobre els quals un determinat nivell directiu no té capacitat d'influència directa (ex: impostos, amortitzacions decidides a nivell superior).

Sistema de Costos Directes (Direct Costing)

En aquest sistema es tenen en compte només aquells costos que són assignables de manera directa i objectiva a l’objecte de cost corresponent (normalment, el producte).

  • Empresa industrial: Es tindran en compte els costos de mà d’obra directa, matèries primeres i altres costos directes de fabricació i comercialització.
  • Empresa comercial: El cost directe serà principalment el cost d'adquisició de la mercaderia venuda.

En el direct costing, el cost directe s'assigna al producte (cost del producte), mentre que el cost indirecte es considera un cost del període.

Sistema de Costos Complet (Full Costing)

En aquest sistema, s'imputen els costos directes a cada producte (igual que en el direct costing) i, a continuació, s'imputen també els costos indirectes a cada producte seguint algun criteri de repartiment (que pot ser subjectiu, encara que l'empresa busqui l'objectivitat).

Criteris de Repartiment Comuns

  • En proporció a les unitats produïdes.
  • En proporció a les hores de màquina (habitual en empreses fabricantes).
  • En proporció a les hores de mà d'obra directa.
  • En proporció al cost de mà d'obra directa.
  • En proporció al cost directe total.
  • En proporció a les unitats venudes.
  • Altres criteris específics de l'empresa...

Entradas relacionadas: