Comprovacions i Autoritzacions en l'Administració Pública

Les Comprovacions

En alguns supòsits, les normes jurídiques condicionen l’acte del particular a la realització, per part de l’administració, d’un tràmit de mera comprovació del compliment de determinats requisits d’aptitud i idoneïtat que ha de reunir una persona o un objecte. Aquests requisits seran necessaris per a la realització d’una activitat o professió: les acreditacions i, d’altra banda, les homologacions.

Les Autoritzacions

Les autoritzacions constitueixen la figura més clàssica i coneguda de totes les tècniques d’ordenació. Són actes administratius pels quals, en ús de les potestats d’intervenció legal atribuïdes a l’administració, es permet als particulars l’exercici d’una activitat, prèvia comprovació de la seva adequació a l’ordenament jurídic i valoració de l’interès públic afectat. Tenen caràcter declaratiu, no constitutiu de drets.

Tipus d'Autoritzacions

• Autoritzacions Simples: Tenen com a objecte una conducta aïllada i concreta que es realitza pel subjecte autoritzat i que determina l’extinció per consumició de la pròpia autorització (per exemple, l’autorització d’una manifestació).
• Autoritzacions Operatives: Es refereixen a una activitat privada que es desenvolupa de manera continuada i tendencialment permanent en el temps, de manera que l’autorització integra el règim jurídic de realització de l’esmentada activitat, mantenint la seva vigència el mateix temps que l’activitat.

Autoritzacions Personals i Reals

Les autoritzacions personals s’atorguen en funció de la persona que les sol·licita i de les característiques que reuneix. Són habilitacions o actes que faculten al seu destinatari per realitzar-la. Les autoritzacions reals s’atorguen en funció de l’activitat que es pretén exercir i del bé o objecte sobre el qual recau o de la infraestructura física necessària per a realitzar-la, amb independència de qui sigui el seu titular.

La Definició de Policia

La definició de policia s'explica a partir del primer estat en què l'Estat no pot immiscir-se en l'esfera reservada al particular. Amb la policia, l'estat de llibertat deixa de ser un dret absolut del ciutadà. La policia té la finalitat de protegir i garantir a tots i als seus parts contra els danys o lesions, infraccions dels seus drets que puguin provenir de l'activitat dels individus.

La Societat del Risc

Un dels trets que caracteritza més significativament la societat actual, la societat que convencionalment podem anomenar postindustrial, és la seva relació promíscua amb el risc, fins al punt que és denominada societat del risc. El concepte de risc es defineix convencionalment per contrast amb el concepte de perill.

Compliment de la Legalitat

Per garantir el compliment de la legalitat i tutelar els interessos generals que li correspon gestionar, l’Administració no només compta amb les potestats de policia sinó també amb el poder de sancionar les infraccions de l’ordenament jurídic administratiu.

Principi de Legalitat

El principi de legalitat, previst a l’art. 25.1 de la CE, estableix que ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment. Les infraccions han d’estar tipificades i les sancions previstes en una norma jurídica que reuneixi les condicions de lex scripta, lex prèvia i lex certa.

Garantia Formal

La garantia formal és la reserva de llei. La reserva de llei introduïda per la CE no exclou la col·laboració del reglament. La regla general és que no només l’exercici de la potestat sancionadora precisa de cobertura per una norma amb rang de llei, sinó que la llei habilitant ha de tenir un contingut material propi relatiu a la tipificació dels il·lícits administratius i les corresponents conseqüències sancionadores.