Comprimits, càpsules i supositoris: formes farmacèutiques sòlides

Comprimits

Comprimits
Els comprimits són formes farmacèutiques sòlides de dosatge unitari obtingudes per compressió mecànica de granulats o mescles pulverulentes d'un o diversos principis actius amb addició de diversos excipients. - És el sistema de dosificació més emprat // - La majoria dels comprimits estan destinats a l'administració per via oral.// - Els comprimits poden variar quant a la seva forma, grandària i pes. Dissolució a l’organisme
Depenent de l'objectiu d’aplicació, el comprimit s’ha de dissoldre a la zona del tracte digestiu adient. Per aconseguir-ho es formulen els comprimits per a què es dissolguin als llocs adequats del tracte digestiu i s’alliberi el principi actiu.Classificació segons via d’administració
- Els comprimits convencionals: Destinats a ser ingerits i alliberar el principi actiu en el tracte gastrointestinal per aconseguir una acció local. /- Els comprimits mastegables: Destinats a ser fragmentats en la boca i posteriorment deglutits. Comprimits de la ingesti- Els comprimits recoberts: Dissenyats per emmascarar gustos desagradables, estabilitzar el principi actiu, facilitar la deglució, regular l'alliberament, etc. /- Els comprimits bucals: Són desfets lentament en la boca per a aconseguir una acció local o ser absorbits a través de la mucosa. /- Els comprimits sublinguals: Utilitzats per l'administració de nitroglicerina i alguns antihipertensius, permeten una ràpida aparició d'efectes./ - Els comprimits efervescents: Utilitzats per a l'administració d'analgèsics, antiàcids i vitamines, a causa de la baixa acceptació i les dificultats de la seva fabricació i conservació, estan en regressió. Fabricació: compresió directa Les peces principals: - Platina: Peça plana on hi ha la matriu. / - Matriu: Peça metàl·lica que està fixada sobre la platina, És la cambra de compressió. / Tolva o tremuja: Peça en forma d'embut que conté el material a comprimir i que se situa sobre la cambra de compressió omplint-la per caiguda lliure de la pols o granulat. / Punxons: Peces metàl·liques que exerceixen la força de compressió. Punxó superior: Que comprimeix la fórmula continguda en la matriu, i el Punxó inferior, que s'encarrega de limitar la cambra de compressió que condiciona el pes del comprimit final i amb el seu moviment de pujada i baixada contribueix a la compressió i a la sortida del comprimit.Etapes del procés de compressió / - Fase 1: El punxó inferior descendeix dins la matriu i deixa una cavitat on la pols o el granulat entra per gravetat. El punxó inferior determina el volum del comprimit. /- Fase 2 : S’aplica força amb el punxó superior i es forma el comprimit. El punxó superior determina la duresa del comprimit. / - Fase 3: El punxó superior i inferior pugen, deixant al descobert el comprimit que surt de la matriu.Característiques del procés de compressió: Homogeneïtat de components de formulació: / Fluïdesa adequada: per a aconseguir un ompliment homogeni de la cambra de compressió. / Compressibilitat: capacitat de cohesió de les partícules perquè puguin compactar-se de manera estable i aplicant la menor força possible./Escassa adherència del material a les peces de la màquina de comprimir

Excipients Els excipients han de complir amb: - Tenir una baixa toxicitat. / - Tenir propietats organolèptiques acceptables. / - Ser física i químicament inerts respecte a la resta de components de la formulació i respecte a agents externs / - Preu adequat i disponibilitat de proveïdors.Els excipients de comprimits es poden classificar ;

Diluents: Proporcionen el volum adequat al comprimit, especialment quan la dosi de principi actiu és baixa. / - Les lactoses: Proporcionen comprimits d'una velocitat de dissolució adequada / . - La sacarosa: comprimits que es dissolen principalment per erosió. /- Els midons: necessiten forces de compressió elevades per a aconseguir comprimits amb alta resistència a la fractura. /- La cel·lulosa microcristal·lina: Posseeix una elevada capacitat de dilució i proporciona comprimits de elevada resistència a la fractura. És triat per les seves propietats de fluïdesa, la qual cosa fa que no necessiti gaire l'ajuda de lubricants.

Aglutinants: Milloren la cohesió entre partícules. - Origen natural→ Solen utilitzar-se en soluciones aquoses /- Origen sintètic→ Solen utilitzar-se en forma de solució hidroalcohòlica,

Disgregants: Separan les forces de cohesió entre partícules i se poden allbirar.

Agents antifricció: disminuir la fricció entre elles i amb les peces de les màquines.- Lliscants → Milloren la fluïdesa de pólvores i granulats, a través d'orificis i tremuges (talc) / - Antiadherents → Disminueixen l'adherència a peces i parts metàl·liques / - Lubrificants → Contraresten els fenòmens de fricció entre partícules i les peces externes

● Correctors de propietats organolèptiques i altres excipients usats per a fins específics: - Colorants → Proporcionen un color determinat al comprimit o a la coberta / - Edulcorants → S'incorporen, sobretot, en comprimits de dissolució bucal o en els masticables.

masticables (sacarosa, fructosa,..)

Controls sobre producte acabat
1. Uniformitat de massa Aquest assaig es realitza pesant individualment 20 comprimits triats a l'atzar i determinant la seva massa mitjana.

2. Uniformitat de contingut Quan el contingut en principi actiu és molt baix, no és vàlid l'assaig d'uniformitat de massa, i és necessari realitzar est d'uniformitat de contingut.

3. Resistència a la fractura L'assaig de resistència al trencament dels comprimits es realitza tant a peu de màquina com sobre producte acabat.

4. Friabilitat Aquest assaig té com a objectiu determinar la pèrdua de massa dels comprimits per abrasió en condicions definides.

5. Disgregació Amb aquest assaig determinem la capacitat dels comprimits i càpsules per a disgregar-se en un mitjà líquid en el temps indicat.

6. Velocitat de dissolució Aquest assaig ha adquirit gran importància, ja que s'utilitza no sols com a control de qualitat dels comprimits acabats, sinó per a estudiar la cinètica d'alliberament del fàrmac.

Càpsules

Tipus de Càpsules Dures: Consten de 2 cobertes Cilíndriques Tancades per un Extrem i Encaixen entre si. / Toves: La cobertura és més Gruixuda i son d’una sola peça i poden ser de Formes i Grandàries Variades. / Gastroresistents: D’alliberament Retardat, Dissenyades per Resistir els Sucs Gàstrics i Allibera el Contingut en l'Intestí. / D'alliberació Modificada: Posseeixen la propietat de modificar la velocitat d'Absorció,el lloc o el moment d'alliberació. Components Principals Gelatina: Mescla de Proteïnes del Col·lagen Animal. S’Utilitza per les seves Excel·lents Propietats Fisicoquimiques, Biològiques i Mecàniques. Es un Material NO Toxic amb Bones Propietats Reologiques. ( alternatius a la Gelatina: gelatina vegetal)

Altres Components: Plastificants: Reduir la rigidesa i aportar flexibilitat de les càpsules / Conservants: Evitar la proliferació de bacteris i fongs en el procés d'elaboració. / Opacificants: Evitar el pas de llum i garantir l’estabilitat de substàncies fotosensibles / Colorants: Té una funció estètica i per facilitar la identificació i efecte psicològic. / Humectants: Facilitar la disgregació de la capsula en l'estómac. / Gastroresistents: Resisteix l'acció dels sucs gàstrics pero es dissol en condicions menys àcides.

Càpsules Toves

Tenen cobertes més gruixudes que les càpsules dures, poden ser de diverses formes i son d’una sola peça. La fabricació manual de càpsules de gelatina flexibles és complexa i de baix rendiment, per això és poc utilitzada.

Propietats; millora la velocitat d'absorció / augmenta la biodisponibilitat /permet l'administració de principis actius oliosos de punt de fusió baix i de principis actius a dosis molt baixes /proporciona una elevada estabilitat

Càpsules Dures

Les càpsules de dues parts independents, i solen contenir solguts polvoritzats si bé en alguns casos inclouen pèl·lets, granulats, microcàpsules, pastes semisòlides, etc.

Controls - Contingut en humitat / - Mides /- Solubilitat /- Resistència a la fractura /- Olor / - Defectes en la coberta

Parts Càpsules Dures: Cos o caixa -> la part més llarga i en la qual s'allotja el fàrmac. - Tapa o cap -> la part que funciona com a tancament de la càpsula

Material de Farciment; - Sòlids pulverulents → són el material de farciment més habitual de les càpsules dures i estan constituïts per una mescla de principis actius i substàncies auxiliars./- Granulats, pellets i microcàpsules → són agregats de partícules més petites amb una forma més o menys esfèrica. Es recorre a ells com a material de farciment de càpsules quan es busca un perfil d'alliberament de fàrmac modificat. / - Comprimits → el seu objectiu és aconseguir un alliberament retardat o separar components incompatibles. / - Material semisòlid → el desenvolupament de càpsules rígides amb farciment semisòlid sorgeix de la major facilitat per a dosar líquids que pólvores sòlides.

Factors en la Dosificació
- Requisits Formulació: Han de poder emplenar-se uniformement per a donar lloc a un producte estable. / Han d'alliberar el seu principi actiu de manera disponible per a ser absorbit pel pacient. / Han de complir tots els requisits recollits a la farmacopea. / Mida de la càpsula: Cal conèixer el volum que ocupa la mescla que s'encapsularà, la seva densitat aparent i el pes d'aquesta per a poder determinar la grandària de càpsula que s'utilitzarà en cada cas. / Formulació per alliberar principis actius: Per afavorir l'alliberament del contingut de la càpsula, l'ideal és que aquest sigui hidròfil i dispersable.

Emplenat Manual Aquest sistema s'empra quan s'emplenaran petites quantitats de càpsules, en oficines de farmàcia, farmàcies hospitalàries o indústries per a prescripcions especials o estudis.

Emplenat a Escala Industrial Permeten l'ompliment a gran escala,

Característiques que les fan més fàcils d'operar són: Fàcil neteja i manteniment. / Poden omplir diferents materials, com a pólvores, micro grànuls, tauletes i combinacions d'aquests. / Compten amb un programador lògic informatitzat. / Poden ser usades amb diferents grandàries de càpsules.

Tipus de Màquines :Sistema de Disc

Assajos de Control :Uniformitat de contingut de principi actiu / Assaig de disgregació / Assaig de dissolució

Supositoris

Es una vía indicada per a obtenir efectes sistèmics en aquells fàrmacs d'elevat marge terapèutic que presenten dificultats per a administrar-se per altres vies.

Els excipients majoritaris han de reunir les següents propietats generals: - Ser innòcues i tolerades per la mucosa rectal. / - Inerts respecte als fàrmacs que incorpora i als excipients / - Temperatura de fusió, velocitat de solidificació i viscositat adequades per a facilitar la fabricació industrial. /- Proporcionar a la forma farmacèutica final una adequada consistència, capacitat de desemmotlli des del condicionament fins l'emmagatzematge.

Bases lipòfiles : En l'actualitat s'empren gairebé exclusivament olis hidrogenats d'origen sintètic

Bases hidròfiles : - glicerina-gelatina: no les consideren com una base per a incorporar fàrmacs, ja que aquesta mescla s'utilitza pel seu important efecte laxant.
- polietilenglicols: semi sòlids i sòlids s'utilitzen per a aconseguir bases de consistència adequada. Després de la seva administració, la base no es fon a l'organisme, es dissol.
- Paràmetres a tenir en compte en l’elecció de l’excipient:
o Relacionats amb el principi actiu:  Dosis del fàrmac /  Volum del supositori / Solubilitat del p.a. a la zona rectal /  Propietats de superfície de les partícules del fàrmac/ Mida de la partícula, per evitar sedimentació excessiva durant fabricació 

 Relacionats amb l’excipient: La velocitat de cessió del fàrmac depèn de la fusió o dissolució del'excipient i de l'afinitat del principi actiu pel mitjà aquós.

Fabricació:  Per compressió:  problemes d'uniformitat de dosatge. / - Per modelat: La massa s'aboca en motlles apropiats. El supositori solidifica per refredament.

Fabricació per moldejat - Mescla del p.a. amb l’excipient fos / - Dosificació → Després de l'ompliment volumètric dels motlles prèviament lubrificats, que generalment són refredats abans de l'ompliment per a accelerar la solidificació, els motlles passen a línies refrigerades. / El refredament de la massa 

Factor de desplaçament

A: Pes mitga del supositoris de nomes excipient = 3,42g B: Pes mitga de supositoris d’excipients amb P.A.= 3,57g X: Quantitat de P.A. = 3/6 = 500 mg / 0,5g

f= A- ( B - x ) / x

Granulats
Són preparacions constituïdes per agregats sòlids i secs de partícules de pols, prou resistents per a permetre la seva manipulació, destinats a l'administració per via oral. La granulació, té com a objectiu la transformació de partícules de pols cristal·litzat o amorf en agregats sòlids més o menys resistents i porosos denominats granulats. 
Granulació per via humida
La gran majoria dels granulats que es realitzen en Farmàcia es fan emprant una granulació humida. El procediment clàssic de granulació humida comporta un gran número de passos, la qual cosa implica una despesa important de temps, equips emprats, personal, etc., fet pel qual es tendeix a substituir per diversos procediments especials, més moderns, que suposen un estalvi considerable.

- Procediment clàssic

Després de la mescla inicial de components s'incorpora un líquid humectant que pot contenir la substància aglutinant. Després de l’amassat es procedeix a la granulació pròpiament dita. Per a això s'usa un equip granulador. Tenen una malla ajustable per la qual s'obliga a passar la mescla humectada amb l’ajuda de palets rotatius. El granulat es va recollint en safates  que despres se seca i se teamisa per aconseguir garnulats fins. 

- Spry Dryer

Se far flotar material amb aire que entra de la part interior. S’afegeix aglutinat amb un nebulitzant, sobre els sòlids en suspensió i després es desseca el granulat mitjançant aire calent. 

Granulació per via seca
Implica un procés de compactació i posterior trencament. És útil quan se treballa amb formulacions poc estables a agents externs i a la humitat. També és un procés quan es desitja evitar la presència d'aigua per incompatibilitats tecnològiques, com és el cas de l'elaboració de granulats efervescents. El grànul així obtingut presenta pitjors característiques en quant a plasticitat, porositat, homogeneïtat, etc., però com a avantatge important cal destacar la major simplicitat del procés en comparació amb la via humida.
Tipus de presentacions:
- Presentacions multidosis → per exemple envasats en flascons, acompanyant a algun dispositiu de mesura.
- Presentacions unidosis → sempre en envasos individuals, sent els sobres l'opció d'envasament més freqüent