Comprensió Oral: Models de Penny Ur i Daniel Cassany

Característiques de l'escolta quotidiana (Penny Ur)

• Escoltem amb uns objectius determinats, és a dir, obtenir una resposta o entendre alguna cosa, i amb expectatives concretes del que sentirem, com és el tema, el tipus de llenguatge o l’estil. La capacitat de preveure el que sentirem ens prepara per al procés de comprensió.
• La majoria de les vegades que escoltem podem veure qui parla. Aquesta copresència física permet el retorn immediat, el trencament del discurs i l’aprofitament de les pistes contextuals.
• Mentre escoltem, se’ns demana constantment que responguem o que donem retorn a qui parla. La nostra resposta pot ser verbal o no verbal.
• El discurs pronunciat es trenca en molts fragments breus que s’escolten separadament, a causa de les respostes contínues entre emissor i receptor.
• A més del discurs verbal, hi ha altres estímuls sensorials, com sorolls o olors. També podem trobar un esquema mental o codis no verbals en converses informals.
• El tipus de llenguatge que s’usa en la comunicació quotidiana és bastant diferent de l’escrit i de l’oral usat en contextos més formals com l’escola o la feina. Aquest sol ser més espontani, amb un alt grau de redundància i soroll.

Model de comprensió oral (Daniel Cassany)

El text oral que es pronuncia té un context, uns propòsits, un tema i una situació de comunicació.

Quant als processos de comprensió, trobem:

• Reconèixer: és a dir, saber segmentar la cadena acústica en les diverses unitats que la componen: sons i paraules, l’article i el nom... reconèixer els fonemes i morfemes, i discriminar les diverses oposicions fonològiques catalanes (sorda/sonora, tancada/oberta).
• Anticipar: és a dir, saber activar tota la informació que tenim sobre un tema per a la comprensió del discurs. També saber anticipar el que es dirà a partir del que ja s’ha dit.
• Inferir: és a dir, saber inferir dades de l’emissor (edat, sexe...), saber extreure informació del context comunicatiu (situació: carrer, casa...) i saber interpretar els codis no verbals (mirada, gesticulació...).
• Retenir:
  • Memòria a curt termini: recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar-les més endavant.
  • Memòria a llarg termini: coneixement de la gramàtica, morfosintaxi, etc.; diccionari; coneixements del món.
• Interpretar:
  • Comprendre el contingut del discurs: és a dir, la intenció i el propòsit comunicatius, el significat global, el missatge, les idees principals...
  • Comprendre la forma del discurs: l’estructura i l'organització d'aquest, la varietat dialectal, el to del discurs...
• Seleccionar:
  • Distingir les paraules rellevants del discurs.
  • Saber agrupar els diversos elements en unitats superiors i significatives.