Comprensió Lectora i Escriptura: Desmuntant Mites Educatius

Comprensió i Escriptura: Més enllà del Codi

1. Comprensió del Codi vs. Comprensió del Text

Les autores afirmen que: potser el que ens ha confós és el fet que una persona comprèn el funcionament del codi, però no tothom qui domina el codi comprèn el que llegeix. Podríeu trobar exemples de totes dues situacions? Podríeu trobar-ne en la vostra pròpia experiència com a alumne o en infants que coneixeu?

Un exemple serien aquelles persones que són analfabets funcionals, ja que poden llegir el text i descodificar-lo, però no comprendre'n el significat. Per exemple, algun estudi s'ha fet en què s'oferia als infants una llista telefònica per resoldre un problema i havien de buscar un telèfon, però no sabien com fer-ho.

Per això és molt important que, com a futures mestres, potenciem activitats funcionals que comportin haver de comprendre el text.

2. El Tòpic de la Còpia per Escriure Bé

Idees darrere el tòpic de la còpia

Es considera que la còpia és un exercici d’atenció en aspectes de forma del text escrit per tal de reproduir-lo. És un acte que pot ser relaxant per a molts infants, però per a altres pot arribar a ser neguitós. A més, es coneix que actualment a cicle inicial es continua fent treballs de còpia per afrontar la necessitat de practicar el traç de les lletres per agafar una certa agilitat i domini. Aquest procés s’anomena cal·ligrafia.

Una altra idea que hi ha darrere del tòpic és el fet de considerar que a partir de la còpia s’aconsegueix una bona destresa manual per realitzar diferents tasques com retallar, cordar botons, etc. En definitiva, es creu que es fomenta el desenvolupament de la psicomotricitat fina.

D’altra banda, el fet de copiar per evitar faltes i adquirir bons models pot aportar certes virtuts, com ara fer una còpia conjunta a la pissarra, de manera que tothom pugui participar. Però, tot i que aquest tipus d’activitat evita les faltes, no soluciona la qüestió d’enfrontar-se a l’escriptura d’un text, ja que les errades i els encerts ens indiquen el grau d’adquisició del procés i sempre són motius per a l'aprenentatge.

A més, en comptes de centrar-nos a ensenyar les normes ortogràfiques i gramaticals als alumnes, cal reflexionar, conjuntament amb els infants, sobre els escrits per anar descobrint progressivament les regles i aplicar-les. És a dir, dedicar més temps a ensenyar a revisar els textos, més que no pas a corregir-los.

Arguments per desmuntar el tòpic:

• En el moment en què l’infant entén que cada lletra representa un so, si la seva mà està ben preparada, el traç de la lletra requerirà pocs moments d’atenció per aprendre a reproduir-la.
• No és fins que l’infant és capaç de segmentar les paraules per sons i reconeix el valor sonor de cada lletra per formar paraules, que posem l’accent al traç de la lletra.
• Creant situacions de comunicació en què es necessiti escriure, l’infant participarà automatitzant la dinàmica i el traç de les lletres.
• Escriure fa més referència al contingut que no pas a la cal·ligrafia. La bona lletra és la forma que ens permet accedir al missatge.
• Treballar la discriminació visual i auditiva, ja que el model dels infants per escriure és la llengua oral. Si, per exemple, quan diuen "dimarts", no pronuncien la "t", tampoc l’escriuran. Per tant, en funció de com parlen, escriuen.