Comprensió del Comportament Humà i la Ment

El comportament és la resposta o reacció de qualsevol individu a la realitat (als estímuls que ens envolten). La disciplina especialitzada en el comportament humà, en totes dues vessants, és la psicologia.

Aquesta reacció té una doble vessant, és a dir, dues formes diferents de reaccionar. Per una banda, tenim la resposta mental que realitza un individu i que és una reacció íntima i inobservable per la resta d'observadors. Aquesta forma s'anomena vida psíquica/mental o psiquisme, format per sentiments, emocions... que experimentem. L'altre tipus de comportament és la conducta. Fa referència a tots aquells comportaments que realitza l'individu i que són públics i observables per la resta: el que diem, fem...

Ment: Tots aquells fenòmens, processos i estats que considerem psíquics. Hi ha dues visions/teories sobre el que és la ment: 1- Hi ha qui creu que la ment seria una entitat que ens dóna continuïtat i identitat com a persones, ja que no creuen que quan no pensem, no tenim creences... quan no hi ha processos mentals, la ment desapareix. Per a ells, la ment roman com el suport dels estats mentals i es manté encara que aquests desapareguin. 2- Consideren que la ment no és diferent del conjunt de fenòmens mentals i que si no pensem... no hi ha ment. La intencionalitat: És la propietat que tenen les nostres creences, records... de referir-se o tendir a alguna cosa diferent a ells. Això és un tret diferenciador, ja que ens permet distingir estats mentals. La intimitat: És la propietat que tenen els fenòmens mentals de ser inobservables per als altres, és a dir, directament accessibles per a la persona que els té, però inaccesibles per als altres.

Conscient i inconscient: Quan pensem, recordem... i ens adonem del que pensem, recordem... Aquest adonar-se, aquest parar atenció a allò que ens passa és l'anomenat conscient. A partir de Freud, es problematitza i es posa en dubte que coneixem tant de nosaltres mateixos, ja que ni tan sols nosaltres tenim ple coneixement del nostre món psíquic. La psicoanàlisi és tant una teràpia per a tractar trastorns mentals com una teoria sobre l'ésser humà i la seva ment. Com a teoria, defensa l'existència d'estats mentals inconscients i reivindica la seva importància en la determinació de la conducta humana. Freud creu que el veritable motor de la nostra conducta no són els nostres desitjos sinó els impulsos primaris (pulsions) que, tot i ser inconscients, repercuteixen fortament en el nostre comportament. La repressió és el mecanisme psíquic que assegura que els continguts mentals perillosos romanguin amagats, ja que van contra les normes socials. Però aquests impulsos són molt forts, i volen estar satisfets, per tant, hem de satisfer-los utilitzant tècniques; una d'elles és la sublimació: aquesta consisteix en la canalització inconscient d'un desig inacceptable en una situació cultural acceptada.