Composició Visual: Guia Completa i Elements Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,85 KB

Composició Visual: Guia Completa

La composició és l'organització de tots els elements visuals dins de l'enquadrament. Diversos factors d'organització inclouen el color, les textures, els tons, etc.

Regles Bàsiques de la Composició

  • Claredat: Simplificar és essencial en la composició.
  • Contrast: Reforça el significat, busca la inestabilitat i la provocació.
  • Harmonia: S'obté a partir de la disposició d'elements en l'enquadrament.
  • Equilibri estàtic: És una sensació subjectiva, fuig del moviment.
  • Equilibri dinàmic: Ofereix altres alternatives com l'asimetria, el conflicte, el contrast, etc.

Funcions de la Composició

Pot tenir una finalitat informativa o expressiva, aportant ritme intern a les imatges.

Composició i Expressió

Mitjançant la composició, es poden transmetre sensacions d'equilibri, pau, harmonia, ritme i tensió.

La Regla dels Terços

Es divideix el rectangle en tres parts iguals en sentit horitzontal i vertical. Les línies divisòries s'encreuen en quatre punts, dividint el rectangle en nou parts. El centre d'interès se situa en qualsevol dels punts forts. Si tenim un fons amb línies horitzontals, es recomana col·locar-les en les divisions horitzontals dels terços. La llei de l'horitzó consisteix a fer coincidir la línia de l'horitzó amb el terç superior o inferior de les divisions horitzontals. Si es vol destacar el cel, col·loquem la línia de l'horitzó en el terç inferior, i si es vol destacar la terra, en el terç superior.

Elements Morfològics de la Imatge

  • El punt: Acostuma a aportar un centre d'atenció; si no existeix, la vista tendeix a imaginar-lo.
  • La línia: És l'element bàsic que proporciona el major nombre de funcions dins de la representació.
    • Línies implícites: Constitueixen formes geomètriques.
    • Línies aïllades: Representades pels traçats geomètrics més simples de rectes i corbes.
    • Conjunt de línies: Representades pels traçats perspectius.
    • Línia objectual: Representa el que es percep com a objecte unidimensional.
    • Línia figural: Representa i descriu la forma d'un objecte.
  • El pla: Element morfològic de superfície, lligat a l'espai, que es defineix per dues propietats:
    • Bidimensionalitat: Alçada i amplada.
    • Organització de l'espai: La seva ordenació en diferents subespais; la superposició de plans ens permet tenir la sensació de profunditat.
  • La textura: Agrupació de pautes situades a igual distància les unes de les altres en un espai bidimensional.
    • Sensació de superfície: Aporta la sensació de rugositat, suavitat, llisor, etc.
    • Angle i il·luminació: Quan la llum cau en un angle sobre la superfície d'un objecte, revela la seva textura.
    • Textura cinematogràfica: El soroll i el gra, la sensibilitat i el soroll aporten textura.
  • El color: Desperta emocions en l'espectador; els tons càlids es capten més que els freds.
  • La forma: Moviment perceptiu i de la representació; un objecte pot ser percebut des de diferents punts de vista.
    • Quadrat: Associat a les línies verticals i horitzontals, proporciona una sensació d'estabilitat i equilibri.
    • Triangle: Amb línies diagonals, proporciona sensacions de tensió, acció i conflicte.
    • Cercle: Amb línies corbes, proporciona una sensació de tancament, infinit i protecció.

Elements Dinàmics de la Imatge

Per si mateixos, denoten moviment.

  • Tensió: Els factors que generen tensió són la proporció, l'orientació obliqua dels elements i qualsevol forma distorsionada.
  • Ritme: És el resultat de la repetició de línies, formes, volums, tons i colors.

Elements Escalar de la Imatge

  • Mida: La mida de l'ésser humà actua com a referent a l'hora de segmentar un espai i ordenar-lo.
  • Proporció: Relació quantitativa d'una part amb el tot.
  • Format: Es defineix per la relació entre el costat vertical i l'horitzontal.
  • Escala: Possibilita la reducció o ampliació d'un objecte sense que es vegin alterades les seves qualitats estructurals i formals. Hi ha dos tipus:
    • Escala externa: Expressa la relació entre la mida absoluta de la imatge i el seu referent en la realitat.
    • Escala interna: Expressa la relació entre la mida d'un objecte representat en la imatge i la mida global del quadre de la representació.

El Temps en la Narrativa Audiovisual

Temps Narratiu

Relacions temporals entre plans

  • Rigorosament continus: El pla A acaba just en el punt on comença el pla B.
  • El·lipsi: Tot allò que creiem que és innecessari per a la història.
  • Retrocés: El segon pla repeteix una petita part de l'acció mostrada en el primer pla.

Característiques del Temps Cinematogràfic

  • Ordre:
    • Esdeveniments simultanis en la història es presenten al discurs simultàniament.
    • Esdeveniments successius en la història presentats simultàniament pel discurs.
    • Esdeveniments simultanis de la història presentats successivament.
    • Esdeveniments successius mostrats successivament.
  • Duració:
    • Duració de la història: La que l'espectador atribueix als esdeveniments explicats pel film.
    • Duració del discurs: Trossos de temps que el film relata.
    • Duració de la projecció: Des dels crèdits inicials fins als finals.

Segons la relació entre la duració de la història i la duració del discurs, trobaríem:

  • Condensació temporal: Temps real major al temps del discurs.
  • Adequació temporal: Si és igual.
  • Dilatació temporal: Temps real menor al temps del discurs.

Freqüència

Relació que existeix entre el nombre de vegades que un esdeveniment es presenta al discurs i el nombre de vegades que ha succeït.

  • Presentar un cop a la imatge un esdeveniment que ha succeït varies vegades.
  • Presentar varis cops a la imatge un esdeveniment que ha succeït un sol cop.
  • Presentar un sol cop un esdeveniment que només ha succeït una vegada.

Entradas relacionadas: