Composició IV de Kandinski: Anàlisi i Significat de l'Art Abstracte

Composició IV: Anàlisi de l'Obra de Vassili Kandinski

Autor: Vassili Kandinski (1866 – 1944)
Cronologia: 1911
Estil: Art abstracte
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Tema: Lluita entre cavallers
Dimensions: 159 cm x 250 cm
Localització actual: Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

Context Històric de Composició IV

Durant el darrer terç del segle XIX i els primers anys del segle XX, es va viure una etapa de pau, marcada pel progrés dels països industrialitzats amb la Segona Revolució Industrial. Nous invents (l’automòbil, el telèfon, la ràdio, l’electricitat...) van portar a l’eufòria una societat que, en plena Belle Époque, no es feia ressò de la injusta explotació dels imperis colonials per les grans potències europees. La venda de productes manufacturats cars i la compra de primeres matèries barates van comportar un benestar que aviat van desitjar les altres grans potències.

La competència per les colònies va generar friccions, que van constituir una de les causes d’enfrontament en la Primera Guerra Mundial.

Al mateix temps, l’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans van iniciar una etapa que es va conèixer amb el nom de «pau armada». Durant aquest període, els estats europeus van invertir enormes sumes de diners en una cursa d’armaments de la qual ja s’intuïa el final. La por i l’odi van propiciar les aliances militars: el 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. El 1907, França, Rússia i la Gran Bretanya van constituir la Triple Entesa. Els blocs contendents, doncs, ja estaven formats; només va caldre l’incident del 28 de juny de 1914 –l’assassinat de l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva esposa, durant una visita a Sarajevo– per desencadenar el sistema de coalicions i iniciar la guerra.

Estil Artístic: L'Abstracció de Kandinski

Entre el 1910 i el 1917, molts corrents de les primeres avantguardes van desembocar en l’abstracció, és a dir, en un tipus d’art que reivindicava la total autonomia de l’obra respecte de la percepció dels objectes del món sensible. L’abstracció no és un moviment únic, ni posseeix un programa estètic comú als diferents artistes, sinó que esdevé el punt d’arribada de tendències diferents. Aquesta revolució es començava ja a intuir en l’obra de pintors postimpressionistes, com ara Vincent van Gogh, Paul Gauguin o Paul Cézanne. Kandinski, considerat el pare de l’abstracció lírica, va ser un dels primers artistes del segle XX que van formular l’abstracció pictòrica. El seu quadre Primera aquarel·la abstracta (1910) va obrir un camí artístic revolucionari. El 1895, amb motiu de l’exposició dels impressionistes a Moscou, es va sentir fascinat pel quadre Els pallers, de Monet. Fent-hi referència, va escriure: «Va sorgir en mi el primer dubte respecte de la importància.

Entre el 1907 i el 1910, Kandinski va evolucionar en la utilització dels colors fins a convertir els paisatges en simples taques d’un cromatisme exuberant. El 1911-1912 va impulsar, amb el seu amic Franz Marc, la creació de Der Blaue Reiter (‘El genet blau’), un moviment efímer que, malgrat tot, va organitzar dues exposicions amb figures com Braque, Picasso, Derain, Rouault, De Vlaminck, Van Dongen, Delaunay, etc. La cerca de l’espiritualitat a través de la pintura va esdevenir per a Kandinski el centre del seu univers particular. Moltes de les seves reflexions estan recollides en llibres com Sobre el que és espiritual en l’art i Mirada retrospectiva, però també les va difondre mitjançant la seva tasca de professor a la Bauhaus, a partir del 1922.

Influències en l'Obra de Kandinski

• Les arts decoratives de la cultura popular russa, amb la variació de formes i colors.
• La sensació experimentada en una representació de Lohengrin, de Wagner, al Teatre Bolxoi de Moscou. Afirma: «Em semblava tenir al davant tots els meus colors. Davant meu es formaven línies desordenades, gairebé absurdes». A partir de llavors, va arribar a la conclusió que la musicalitat del conjunt s’origina tant en els acords cromàtics com en la línia que recorre tota l’obra.
• Els grans descobriments científics, el més important dels quals potser va ser el de la divisibilitat de l’àtom.
• L’accés a textos ocultistes i teosòfics.

L'Autor: Vassili Kandinski

Vassili Kandinski està considerat el pioner en la creació de l’art abstracte. Després d’abandonar una carrera prometedora d’advocat, Kandinski es va traslladar a Munic, a l’edat de 30 anys, per començar una trajectòria artística d’èxit. Cofundador amb Franz Marc del grup expressionista Der Blaue Reiter l’any 1911, va arribar a l’abstracció en una data no gaire precisa, entre el 1910 i el 1913, amb la creació de la Primera aquarel·la abstracta. El començament de la Primera Guerra Mundial el va dur a exiliar-se a Moscou. L’any 1921 va tornar a Alemanya, on entre els anys 1922 i 1933 va exercir com a professor de la Bauhaus i va desenvolupar en la seva obra un estil abstracte de tendència geomètrica. La pressió del nazisme a Alemanya el va fer viatjar a París, on va desenvolupar una obra pròxima al Surrealisme. La revolució pictòrica que va iniciar Kandinski també va tenir la seva versió teòrica en els llibres: De l’espiritual en l’art (1912) i Punt i línia damunt el pla (1926).

Anàlisi Formal de Composició IV

Elements Plàstics

En Composició IV, el color i la línia es distribueixen lliurement per tota la tela de la mateixa manera que les notes musicals s’expandeixen per l’aire, i, com aquestes, simulen ritmes, harmonies i tensions que apel·len a la sensibilitat de l’espectador. Kandinski fa servir estímuls cromàtics amb la finalitat de provocar reaccions psicològiques, és a dir, amb intenció de suscitar sensacions mitjançant un ús determinat dels colors. El 1926, el pintor va publicar el llibre Punt i línia sobre el pla, en què examina els elements geomètrics fonamentals: el punt, la línia i la superfície. Va definir el punt com «l’únic vincle entre el silenci i la paraula», «una cosa continguda en si mateixa, plena de possibilitats tant en la natura com en la pintura». La seva flexibilitat el converteix en la forma perfecta, a partir de la qual es generen totes les altres formes geomètriques. Quan creix o es posa en moviment no fa sinó participar en la gènesi de l’estructura, cosa que es pot interpretar com una al·lusió a l’ordre còsmic de la natura. La línia no és més que un conjunt infinit de punts, que en una composició pictòrica podrà assolir formes diferents. No va ser fins més endavant que el pintor es va interessar pel cercle, que considerava «un vincle amb el cosmos».

Composició de l'Obra

Hi ha qui ha interpretat aquesta obra de Kandinski com una lluita de cavallers al costat d’una muntanya coronada per un castell. Ara bé, l’únic element que s’hi pot reconèixer amb claredat és un arc de Sant Martí. La resta és un caos aparent, que respon a un ordre interior. L’autor va fer servir, en diferents ocasions, el símbol del genet (relacionat amb l’interès per les figures medievals) per representar la tensió i la lluita entre el bé i el mal, i el va identificar amb el color blau. En Composició IV sembla que també es resol una tensió entre el caràcter «lluminós i despreocupat» del groc i el «celestial i profund» del blau. En aquesta lluita, l’esperit triomfa sobre la matèria i el que és abstracte triomfa sobre el que és figuratiu.

Interpretació de Composició IV

Contingut i Significat

L’extensa producció de Kandinski es divideix en: Composicions, Improvisacions i Impressions. L’activitat creadora de l’artista és determinada per dos aspectes fonamentals: la intuïció poètica i la capacitat de deducció intel·lectual. En els seus estudis d’aprofundiment científic encaminats a descobrir els mecanismes més ocults de la pintura, va recórrer fins i tot a les matemàtiques. Les seves troballes van ser les responsables de les variacions estilístiques i formals que va experimentar la seva obra al llarg de la seva vida. La pintura de Kandinski, plena de valors, respon a una «necessitat interior» de transmetre sensacions, sentiments i emocions.

Funció de l'Art Abstracte

L’obra d’aquest autor esdevé un lent procés interior, que portarà l’espectador de l’art abstracte a una total identificació amb el quadre. Segons l’artista, l’ésser humà no es podrà alliberar del materialisme imperant si no es dota l’art d’una finalitat espiritual que depassi la funció imitativa que generalment li ha estat atribuïda. En la consecució de la pintura abstracta, Kandinski va rebre una gran influència de la música. Gran coneixedor d’aquest art, el pintor rus hi va saber veure la llibertat creativa de què gaudien els compositors a l’hora de crear les seves melodies, una cosa que, en canvi, estava prohibida a la pintura. Aquest pensament va fer que Kandinski es convencés que allò important no era el tema, sinó l’harmonia pictòrica dels seus dos elements bàsics: els colors i les línies.