Composició i estructura interna de la Terra

Com sabem com és la terra per dins? Volcans-> surten materials molt calents que, quan es refreden, tenen una composició diferent a la de les roques de la superfície (escorça continental). Terratrèmols-> són el resultat de forces que actuen a l'interior de la terra i que afecten la superfície. Els volcans també en poden produir. Per la densitat de la Terra-> es pot saber si sabem la massa amb la òrbita i volum = densitat (els resultats han de ser molt densos a l'interior). Meteorits-> 2 composicions: condríctics fets de silicats ferromagnesians i fèrrics de ferro. El camp magnètic-> un planeta no pot crear vida si no té camp magnètic que provoca una massa de ferro líquida a l'interior. Per prospecció sònica o sísmica del subsòl-> amb una vibració provocada a pocs km, això ens generarà un perfil sísmic que indicarà les discontinuïtats, es transmeten mitjançant ones sísmiques. Les ones manifestaran efectes de reflexió (quan la ona canvia de sentit al entrar en contacte amb una superfície amb dos medis diferents, per tant torna al punt on el forma), i de refracció (és el punt on no arriben les ones sísmiques, aquesta zona d'ombra la trobem entre els 105-140º) que canvien la densitat. Geòfons: instrument que registra l'arribada de les vibracions, en forma d'ones sísmiques, el gràfic que obtindrem s'anomena sismograma, i es podrà calcular quines discontinuïtats hi ha i quin material forma cada nivell.

4 tipus d'ones:

ones P (longitudinals, més ràpides i es transmeten en tot tipus de medis) i les ones S (transversals, més lentes i només es transmeten en medis sòlids) i ones love i Rayleigh (superficials). *Si abaix de la superfície hi hagués una capa? arribarien 2 ones en menys de una i al principi serien més lentes i després més ràpides.

Tipus de marges de placa

1. Límits distensius, divergents, constructius: el magma puja en erupció ja que està pressionant molt la litosfera (ex: placa africana i placa aràbiga), després la litosfera es separa s'enfonsa el centre i es forma el rift (ex: rift d'Àfrica), i per últim, el magma es solidifica i es crea l'escorça oceànica.
2. Límits compressius, convergents, destructius (es pressionen). Hi ha tres combinacions: a) escorça oceànica- esc. continental: esc. oceànica se'n va cap avall ja que és més densa i es fondrà i produiran terratrèmols i volcans (ex: Andes) b) e. oceànica-e. oceànica: la que té més densitat cap avall i pot formar un arc d'illes (ex. Japó), epicentre: projecció del hipocentre. c) e. conti-esc. conti: es queden a dalt, es produeixen només terratrèmols, les dues esc. estan torçades i no arriben a expulsar magma perquè el magma no té la suficient pressió com per pujar cap a l'exterior i normalment no s'expulsa. La roca fa plecs perquè hi ha un ambient més calent perquè siguin més flexibles i el plec és lent perquè així s'adaptin millor (ex. Himalaya)
3. Límits transformables: moviment horitzontal (una sobre l'altra), són molt superficials (ex Califòrnia).

Galàxia

estrelles + nebuloses + gasos que reflexen o tapen la llum d'aquestes, si la nebulosa es contrau pot formar una estrella quan el material que forma el núvol arribi a uns milions de graus, això permet iniciar la fusió nuclear de l'hidrogen, i l'estrella s'encendrà, el material restant quedarà formant un disc fred i podrà formar planetes.

El vent solar

s'expulsarà els materials més lleugers a gran distància (fet que explica la diferència entre els planetes interiors, rocosos i els exteriors formats per gasos). Quan més gran el planeta, més gravetat i poden atreure asteroides i fer-se més grans.

Proves dels impactes: perquè els cràters no s'han acabat de formar bé perquè no arriba l'aire. Mart té una atmosfera, per tant va modificant la superfície dels impactes. Minerals blancs per aigua, abans devia haver-hi aigua. A l'Arizona i al llac al Canadà hi ha cràters. Es creu que els dinosaures van desaparèixer per un impacte que es troba al fons marí a Mèxic. El sol és el que elimina els elements lleugers i els porta a la part més extrema quan s'ha creat l'estrella és de color blau amb temperatura alta i envoltada de nebulosa encara (riques en hidrogen). Plèiades: cúmul d'estrelles, bressol d'estrelles, el color blau és perquè es reflexa la pols interestel·lar.